Castell de somnis de Francesc Aguilar

Avui 13 de desembre, a la Llotja del Cànem de Castelló de la Plana, he assistit a aquesta conferència “2011, l’any de la paraula viva” a càrrec d’ Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC.

L’any 2011 ha estat proclamat per l’IEC l’any de la paraula viva, coincidint amb el centenari de la mort de Teodor Llorente i Joan Maragall, del naixement de Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor i de la creació de la Secció Filològica de l’IEC.

Forma part dels actes commemoratius del setanta-novè aniversari de la signatura de les Normes de Castelló i ha estat organitzada per la plataforma Castelló per la Llengua …

Ha estat il·lustratiu el repàs a la història dels membres de l’IEC i la feina actual d’aquesta institució, que valora tant la necessitat d’una llengua estàndard com de la vitalitat dialectal.

Les respostes de la institucio a la situació d’ofensiva desfermada contra el català com la sentència del constitucional i conseqüències (o al torn de paraules ha hagut queixes de professionals que des dels òrgans administratius de la Generalitat Valenciana pateixen la censura en l’ús de termes “no autòctons” absolutament reconeguts per la AVL, etc.), també han estat  previsibles i del tipus que ens han portat a la situació que estem després de prop de cuaranta anys sense dictadura.

Algunes respostes del conferenciant agafades al vol: “...hem de demanar que tracten la llengua valenciana igual que la castellana…, hem de ser crítics amb els polítics i governants…, si CIU pacta amb el PP per qüestions d’economia potser ERC li passe al davant…, continuar lluitant com van fer el creadors de l’IEC...”

La meva opinió és que davant els abusos del poder espanyol i sucursalista valencià, balear i català hem d’aspirar a ser iguals, però de veritat, es a dir, en totes les dimensions socials. CIU pactarà amb el PP per salvar els interessos econòmics dels seus, que coincideixen amb els del PP i no amb els dels catalans. Cal tenir un estat propi i no demanar submisament (com un país colonitzat que som) un tracte igual per a la llengua pròpia o per la fiscalitat abusiva ni per res. La solució més fàcil és la sobirania i la llibertat d’una vegada per totes. Per això és necessari que més enllà de ser crítics, una gran massa de catalans hem de ser agents actius políticament, no lluitar només per la llengua des de la feina o des dels usos lingüístics, també des de l’organització política que prioritze la independència.

El dissabte dia disset  a les sis de la vesprada farem una manifestació en defensa de la llengua a Castelló. Preferiria una mani per un estat propi.