Castell de somnis de Francesc Aguilar

Segons diu la wikipèdia: “Un desastre, calamitat o catàstrofe natural és un esdeveniment produït per fenòmens d’elevada energia, propis de la dinàmica natural del planeta Terra, que produeixen una gran quantitat de danys materials i personals en una determinada àrea geogràfica i en un moment donat. Fa referència a enormes pèrdues humanes i materials ocasionades per esdeveniments o fenòmens com els terratrèmols, inundacions, esllavissades de terra, desforestació, contaminació ambiental i altres.”

Podem observar que la categoria de catàstrofe natural es basa en el fet que “produeixen gran quantitat de danys materials i personals”…

Es a dir, que si per exemple demà un meteorit cau enmig de l’Oceà Pacífic i el conseqüent tsunami no afecta cap humà o bé humà, això no és una catàstrofe natural. Si el mateix meteorit cau enmig de, posem per cas, Madrid, sí que seria una catàstrofe natural. Es a dir, la catàstrofe anomenada natural no depèn de l’efecte sobre la naturalesa, depèn de les conseqüències sobre el món artificial i els éssers humans

Un altre cas: si unes pluges més fortes d’allò habitual fan créixer un riu i l’aigua que va pel riu crescut arrossega un pont, les cases del voltant i una àvia que pescava, això és una catàstrofe natural. Però amb la mateixa pluja i en el mateix lloc, i fins i tot amb més pluja i més aigua pel riu, si resulta que el pont ho han fet un metro i mig més alt, també les cases del costat les han fetes més a dalt i separades del riu, l’avia aquell dia ha decidit no anar a pescar, han netejat bé el llit del riu i en conseqüència l’aigua circula amb total naturalitat pel lloc on ha de circular, resulta que això ja no és un desastre natural.

Jo no crec que Espanya per reaccionar necessita un devastador accident aeri on morin de forma horrible tots els membres de la Roja, com diu Jair Domínguez. Espanya necessita una calamitat natural, la independència de Catalunya:

Per uns Països Ibers, lliures i sobirans, ara independència.