Castell de somnis de Francesc Aguilar

Avui ho hem viscut amb claredat i de forma palesa: L’ideal de la independència no té aturador, milers de persones del País Valencià han tingut que contemporitzar amb desenes de vehicles de la guàrdia civil, policia nacional i local cada dos-cents metres a partir del riu Sènia. En comptes d’ajudar, han dificultat la cadena.

Tres barreres policials, que jo recorde: una passat el mateix pont del Sènia, una segona als suposats 400 metres que ens van permetre dins el PV i com que la gent veniem des d’abaix i continuaba la cadena després de la segona barrera, van ficar una altra a un kilòmetre i mig i dos de la ” frontera”que vam tenir que superar pels camps fòra de l’asfalt.

Foto de la entrada: Aquesta va ser després, a la línia de 400 metres on van detenir López Tena.

Les barreres eren de Guardies Civils i Policies Nacionals, varies furgones de cada en cada  tall. Supose que hi eren allà per obstaculitzar: per interrompe la cadena, per fer por, no deixar passar pel mig i si som ben pensats, també ens protegien de possibles asalts feixistes. De fet vam haver un parell de provocadors amb bandera espanyola al final de la cadena  que la guardia va ajudar a evaquar. Per tant, vaig ser al final real de la cadena humana, al camp passat pel costat de la carretera, passant els tres controls de PN i GC als dos kilòmetres, no a la  doble cadena d’anada i tornada. Les fotos del final la podeu demanar a la guardia civil, fins i tot el vídeo. Quan la gent va apaudir els cants dels segadors i la muixaranga, vam anar cap al riu i la guardai civil ens filmava.

Pensaments després de la experiència de la cadena humana: Democràcia és aquí i ara poder popular, llibertat és aquí i ara independència.