Castell de somnis de Francesc Aguilar

El 25 d’abril celebrem el despertar d’una nació en l’obra de Joan Fuster. En la seva obra Nosaltres els valencians (1962), una plèiade de intel·lectuals i polítics volen veure el País Valencià en el context dels Països Catalans.

He llegit el llibre però no entraré en els grans conceptes, al llibre hi ha molta història i em centraré en un detall que m’ha cridat l’atenció. És aquest paràgraf:

“Fullejant els dietaris de l’època un hom s’adona de seguida que la societat valenciana del Cinc-cents era corcada per mals de difícil esmena. Les «males voluntats» que quedaren pendents després de la Germania n’originaven d’altres o hi connectaven…

El bandolerisme, en el sentit més vulgar de la paraula, començava a afligir les comarques. I l’altre bandolerisme, el dels bàndols nobiliaris, alçava el cap de nou. Quan, en 1559, un valencià —fill de mercader francès, però—, Jaume Rasquin, emprèn una expedició a Río de la Plata, i hi enrola més d’un centenar d’indígenes, un dels expedicionaris, castellà, podia fer aquesta observació: «Todos o los más valencianos que iban en el viaje eran hombres de bando y homicidas y fugitivos, ecepto algunos caballeros que iban muy honrados, mas al fin son valencianos y de menil condición, porque son de cuadrilla». I afegeix, pensant en una possible colonització per la nostra gent: «No podia dejar de haber otra Valencia en el Río de la Plata, digo en los bandos, porque había muchas insignias dello.» A la València de la Península les més diverses formes de la criminalitat es feien quotidianes: no tant, sens dubte, com en la centúria següent, però ja en gran escala.”

(Cap. Paràbola d’una eufòria p. 71-72 en El Cangur Edicions 62 . Barcelona. Dissetena edició , octubre 1997).

Bé, segurament a més  a més de la centúria següent, avui en dia sense censures com a l’any 1962, podriem parlar ja amb claretat de la societat valenciana del segle XX i del segle XXI com a caus de criminalitat i corrupció a gran escala.