Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
La figura de la foto em fa pensar en la mitologia grega i visualitzo la semblança o analogia (perquè la cosa va d’anal) amb Polifem, fill del déu dels oceans, aquí en la imatge acaronant les aigües (Viquipèdia: A la Mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολ?φημος) era un ciclop, és a dir, un gegant d’un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa.)…
Aquest Polifem delirant incita més a córrer a encalçar-lo que a fugir. Sedueix la mirada sense visió, profunda i fosca, del seu ull al mig de l’ampli front com si hagués estat cegat per Ulisses de tornada a Ítaca, i que sembla que demane a crits, una i altra vegada, ser penetrat ritualment per la barra d’olivera amb el cap roig roent de l’Ulisses present, i segurament serà una heretgia, però m’agrada el somriure vertical engrescador i expressiu d’aquest gentil Polifem i ho prefereixo a l’afamat somriure horitzontal i més lànguid de la Gioconda.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens un bloc interessant Franky, hi aniré passant.