Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Després de l’impacte de les teories de l’evolució, l’escàndol era que no només érem semblants als primats hominoides, sinó que teníem un avantpassat comú. Ara avui en dia no cal justificar els elements que ens uneixen sinó les diferències, com el bipedisme, l’alliberament de la mà, el desenvolupament del cervell, el llenguatge articulat o l’autoconsciència.
Molts autors aprofiten l’element que en el seu discurs ens diferencia en relació a la resta de simis per destacar aquella determinada característica en el títol. Així tenim (ara de memòria), per exemple:
- The Naked Ape (El simi nu, en català) que és un llibre de divulgació científica publicat el 1967 pel zoòleg i etòleg britànic Desmond Morris que estudia les característiques animals que fan peculiar a l’espècie humana.
- El mono vestit, de Fernando Olalla
- El mono gramàtic, de Octavio Paz
- El mono que es pentina, de Lluís Llongueras
Suposo que n’hi ha molts més monos significatius:
- El mono que cuina, seria un títol enciclopèdic per Ferran Adrià
- El mono que decideix què votar, adient per un estudi monogràfic d’Artur Mas.
Però no, no cauré pas en la temptació de pensar que els catalans som el mono autoconscient que decideix què votar. No penso que aquesta característica ens diferèncie evolutivament de la resta de espanyols, europeus o humans en general. Més bé a l’inrevés, crec que això és un dret humà inalienable que cal que tots puguem exercir amb normalitat.
A Espanya hem fet dos referèndums que només han servit pels convocants: El primer el d’entrada a l’OTAN que interessava a Felipe González que havia promés al programa electoral no entrar i el segon referèndum el de la constitució europea que no va servir per a res perquè no es va aprovar a Europa encara que aquí sí. Molts diners gastats pel seu benefici. Ja és hora que els catalans voten en un referèndum qüestions bàsiques que sí ens interessen com la forma de organitzar el nostre propi país.
Ara és l’hora que els catalans votin en un referèndum allò que fa temps és un clam al carrer i està decidit per la majoria de la població que volem votar, un referèndum per la independència.
Al País Valencià cal decidir si volen votar en un Referèndum si volem mantindre la Monarquia o preferim una República (ser espanyols) o el que volem decidir és si volem ser una República Valenciana Independent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!