Castell de somnis de Francesc Aguilar

La cultura, identitat i llengua catalanes no estan entre els objectius prioritaris de l’estat espanyol. No ens ha de sorprendre doncs que la Generalitat de Catalunya, eina política de l’estat espanyol, davant la crisi que s’apodera de totes les nostres vides haja decidit per un costat eliminar treballadors de l’ens públic de radio i televisió de Catalunya i pel altra costat reforçar els elements repressors de l’estat, com poden ser els canons d’aigua, per fer front al aturats, desnonats i descontents que es manifesten,. Eines d’estat són però, tant la televisió o la radio públiques com els canons d’aigua, i tenen molt més història les eines policials com a eines d’estat que l’ensenyament, la sanitat o la televisió públiques.

Quan es parla de les eines d’estat que necessita Catalunya sembla que tots pensem en instruments per a la millora de la nostra qualitat de vida. Però la idea que l’estat pretén la millora de la qualitat de vida és molt recent, quan s’ha associat l’estat a l’estat democràtic o estat del benestar (no vull entrar aquí en el debat de l’estat socialista i el contrast entre l´ideal i el real). Secularment des de la fundació dels estats moderns ha dominat la idea, extreta de la observació de la realitat i del coneixement de les lleis (tractats de Westfàlia, paus i tractes d’Utrecht, el Congrés de Viena), de que l’estat és substancialment l’anomenat estat de policia. Segons aquesta concepció originària, per estat es pot entendre l’estructura de poder que pretén tenir el monopoli de l’ús de la força sobre el territori i la seva població, i que és reconegut com a tal pels estats veïns.

Els elements més evidents del poder de l’estat són:

• El control de fronteres.

• La recaptació d’impostos.

• L’emissió de moneda.

• Un cos de policia i un exèrcit de bandera comuna.

• Un sistema burocràtic administrat per treballadors funcionaris.

És a dir, que si volem un estat independent i sobirà, evidentment que necessitarem aquestes eines d’estat, controlar millor les fronteres cara als no comunitaris, recaptar els nostres propis impostos, la moneda ja no està al nostre abast però pot interessar eixir de l’€. I què dir quant a policia, exèrcit i funcionaris? No els volem amb la funció d’explotar i reprimir sinó al servei de la seguretat i benestar del poble. Perquè avui dia no és acceptable per al poble català canviar serveis públics per tanquetes antiavalots. Cal un estat social i democràtic en una Europa diferent de la Unió Europea actual.

Si volem canvis per evitar l’ensorrada social, hauríem de construir una república catalana amb una constitució per al ciutadà i triar uns governs i parlaments que pensen en energies renovables, territori i medi ambient, recerca, educació , sanitat i serveis socials.