Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Afinem la punteria: Es tracta només de la independència de Catalunya
En primer lloc vull deixar clar que si s’independitza Catalunya no s’anirà navegant pel Mediterrani per a formar part de les Illes Balears o Pitiusses com l’estúpida foto que acompanya aquest escrit insinua, imatge que veig molt sovint i que em molesta. Per a tranquil·litat de tots informaré que Catalunya Estat independent, és a dir, Catalunya Estat (propi, de m’agüelo o de la meva àvia) continuarà soldada a Europa pels Pirineus i si algú s’escapa del continent serà Espanya a navegar pel Atlàntic cap a América…
Feta l’aclaració, passem al tema que ens ocupa:
He sentit sovint que fa molt de temps el regionalisme català de dretes ha intentat canviar Espanya, com els dirigents de La Lliga a principis del segle XX, Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó amb un projecte renovador d’Espanya sota l’hegemonia de la burgesia industrial catalana. CIU no ha estat aliè a la temptació i l’anomenada “Operació Roca” amb el Partit Reformista Democràtic va intentar en les eleccions espanyoles de 1986 tenir representació en tota Espanya (no va obtindre cap escó) amb intencions similars.
Avui Duran (CIU) des del congrés en Madrid opina sobre què fan els espanyols i si una vegada cobrat l’atur van a prendre unes copes al bar o en el procés recentralitzador engegat pel seu partit homòleg a Madrid (PP), dictamina quines haurien de ser les a autonomies que haurien de continuar i quines no en Espanya i altres temes d’alçada per a grans estadistes com ell.
I que dir de Artur Mas, que la setmana passada va anar a Brussel·les superant a tots els seus predecessors grans estadistes espanyols catalans?
Artur Mas no només vol decidir sobre Espanya sinó que ha anat a explicar als europeus com hauria de ser la Unió Europea “Mas vol una Europa federal, amb una comissió i un parlament europeus més forts que els estats, i potser té raó que aquesta és l’única garantia de supervivència de la UE. Però aquest és un debat encallat des de fa dècades i pretendre liderar la refundació de la UE des de Catalunya no ens ajudarà pas a fer amics entre els governs dels estats europeus. ‘Per què obrir una crisi institucional quan ja tenim prou feina amb la crisi econòmica?’, repetien algunes intervencions.” (David Domingo)
Capitosts de Catalunya, afineu la punteria dels vostres polítics catalans:
Es tracta de ser el governants de Catalunya, ni d’Espanya ni d’Europa. Ja no es tracta d’opinar, canviar o governar Espanya ( que no us deixen). Ara per ara encara no es tracta d’opinar, canviar o governar la Unió Europea (que encara no sou res allà). Es tracta simplement de la independència de Catalunya: Es tracta de governar i canviar Catalunya a fi que els catalans siguin lliures i poder dir alguna cosa a Europa i al món. Com Portugal, com Luxemburg, com Noruega. No més, però tampoc menys.
#jovotaréSI
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La llàstima és que CyU ho empastifa tot al Principat igual que el PP a Madrid o el PSOE a Andalusia. Això demostra que els principatins no tenen el nivell tan alt, més enllà del sentimentalisme i 4 nocions generals, per a independitzar-se. Panxacontentisme, sentimentalisme folklòric… tot això impedeix els princepatins de desempallegar-se de la mentidera i aprofitada CyU, el partit de l’oligarquia espanyola delegació catalana.
Per la resta, no t’amoïnes, Francesc, pels mapetes, que hi ha de tots els gustos, però a mi particularment una deriva tipus desintegració de Pangea, amb el Principat (si fossen tots els PP.CC. molt millor, és clar), endinsant-nos com un vaixell cap a les Illes, em semblaria genial. Més platges, més turisme i quedaríem com la “pérfida Albión” lluny d’Espanya per un Canal de la Mànega.
Clar, que una espanya navegant cap a les Canàries i el Sahara, podria ser també cosa de pura justícia i karma.
Fins i tot, si m’apureu, a mi m’agradaria no sols ser independent d’Espanya, sinó de la UE. Quedar-nos com Suïssa o Noruega. I en comptes de l’euró, el dòlar, com Porto Rico o Costa Rica. Ei, a fer la mà!!
A banda, si volem decidir quin estat volem, un estat comunista, un estat socialista, un estat capitalista o….com siga, el primer que hem de decidir és q volem un estat.