Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

31 d'octubre de 2012
4 comentaris

25N: La Babiera de CIU o la Catalunya de tots?

El dia 25 de novembre els catalans poden triar entre continuar en la decadència dins Espanya o lluitar per la llibertat i per un futur digne entre els pobles d’Europa i el món.

Però existeix el parany de fer-nos pensar que CIU ens portarà pel bon camí de la independència. I així molts, des de l’oposició espanyolista fins a Esquerra o els mitjans espanyols i estrangers, ens volen relacionar el discurs independentista amb un partit que precisament no ho és…

L’engany és que si CIU obté la majoria suficient, continuarem com aquests dos anys, dos anys perduts en decadència social, econòmica i cultural. I sense cap voluntat de menar Catalunya a la independència: “El President Mas no ha parlat d’independència sinó de tot el contrari: interdependència”. Declaracions de Duran i Lleida en que ha posat d’exemple l’estat de Baviera a Alemanya per a Catalunya, que podem veure al vídeo.

Per sortir de les trames corruptes destructores de la societat de Catalunya i Espanya ens cal la independència real, ni interdependències ni eines d’estat ni federalisme ni confederalisme, que tot això és Espanya, és unionisme. En les nostres mans està que no ens enganyen una vegada més. La independència és decisió nostra.

A Europa, com no canvien la geografia, ja hi som. I ciutadans europeus i dins la unió monetària, també ho som. La polèmica de a dins o fóra de la UE ja ho veurem, però assolir la llibertat fóra d’Espanya només depèn de tots nosaltres: si votem majoritàriament i sense por una opció independentista de veritat, Europa i el món ens reconeixerà, i això serà la salvació de Catalunya.

  1. No dubto que dins Convergència hi hagi independentistes però el contrapes d’Unió es molt fort i en Duran seguirà lluitant per poder seguir a Madrid, física i pisiquicament. Temps al temps.
    Cal un vot realment independentista, com deia ahir l’Uriel Bertran a Argentona, hem perdut els dos darrers anys remenant la perdiu del pacte fiscal, quan tothom sabia que no hi havia res a negociar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!