Amigues i amics:
En aquesta primera carta que us adreço, vull
parlar de circ i de pallassos. No de qualsevol circ, sinó que d’un de
molt concret, el Circo Nacional Español. Extraordinari espectacle en el
que actuen artistes d’allò més extravagants: equilibristes que sempre
ensopeguen, trompetistes que mai tenen bufera, nans de metre
vuitanta-cinc… I en el que no hi manca la parella tradicional de
pallassos, el clown:cara enfarinada, cella molt pronunciada, somriure de suficiència, optimista impenitent, llest com una mala cosa…
Dissabte, 28 de novembre de 2008
1a carta: sobre circs i pallassos
Amigues i amics:
En aquesta primera carta que us adreço, vull parlar de circ i de pallassos. No de qualsevol circ, sinó que d’un de molt concret, el Circo Nacional Español. Extraordinari espectacle en el que actuen artistes d’allò més extravagants: equilibristes que sempre ensopeguen, trompetistes que mai tenen bufera, nans de metre vuitanta-cinc… I en el que no hi manca la parella tradicional de pallassos, el clown:cara enfarinada, cella molt pronunciada, somriure de suficiència, optimista impenitent, llest com una mala cosa… i l’august: cara trista i pensarosa, mirada que no saps ben bé si et mira a tu o a un estrany futur inexistent, pessimisme no se sap si visceral o causat per uns esdeveniments que el desborden…
En el circ tradicional, el clown, dit també caraenfarinada, entre acudit i acudit repartia bufetades, les quals sempre anaven a parar a la cara de l’august. I els espectadors, esclar, reien a cor que vols. Però, amics i amigues, permeteu-me dir-vos que en aquest Circo Nacional Español hi ha una curiosa variant: el clown llença bufetades, sí, i tant que ho fa!, però l’august, sempre s’ajup a temps, com si les veies venir. De manera que qui les rep de debò és el públic. No el que s’asseu a les localitats cares, naturalment, sinó el que ho fa a les baratetes. El bo del cas és que malgrat rebre totes les hòsties, el públic dels seients baratets sembla no adonar-se’n gaire del que li està caient… i segueix rient, especialment si qui les rep no és ell, sinó qui seu al costat. Oi que és un espectacle divertit i ben muntat?
Ara bé, a banda d’això, també cal dir que el caraenfarinada, el llest, ha tingut acudits d’allò més brillants, especialment en el camp de l’economia. Fixeu-vos: el 2006 va dir que la renda per càpita espanyola estava a punt d’atrapar l’alemanya (malgrat que el nostre trist i míser SMI estava, i està, força per sota, i de les pensions ja ni en parlem). “Recony —vaig cridar eufòric en sentir-lo— ara podré comprar-me un xaletet a la Selva Negra, de la mateixa manera que els alemanys han comprat el land de Mallorca”. Però l’august, va callar, i va somriure sense moure un múscul de la cara, és a dir, de manera inexpressiva i per tant enigmàtica.
Va ser tot just poc després d’aquest enginyós acudit, que van començar a caure les primeres bufetades sobre el públic. Però el caraenfarinada, va fer dos o tres jocs de mans d’allò més enginyosos i hàbils, com per exemple regalar 400 euros als qui tenen més, i ni un duro (o sigui, ni tan sols 0’02 d’euro) als qui tenen menys. I tothom d’allò més content!
Després va passar, que més que aspirar a igualar la renda per càpita alemanya, el problema era evitar que ens atrapessin les de Letònia i Romania. Davant d’això, el clown es va proposar un nou repte: “Estem a punt d’entrar en la champions ligue de les economies del món mundial!”, va cridar eufòric. I l’august, va somriure sense moure ni un múscul de la cara, és a dir, de manera inexpressiva i per tant enigmàtica.
Aleshores les bufetades ja plovien a dojo, però com que la nostra economia era d’una solidesa granítica que estava admirant, segons el nostre estimat clown, tot l’estranger de fora… i el públic seguia entomant alegrement les hòsties que queien. I la parella va seguir. Un amb els seus acudits, l’altre amb el seu somriure inexpressiu, i per tant enigmàtic.
I com és obligat en el circ, va arribar el moment en el que el caraenfarinada va cridar allò de: “I ara, més difícil encara!”. I aprofitant que a Whashington hi havia una reunió de vint i escaig individus que, en quatre o cinc hores, es proposaven solucionar tots els problemes econòmics creats per ells mateixos al llarg de trenta o quaranta anys (era una trobada del Gran Circ Mundial, com ja sabreu), va decidir que aniria a Whashington, acompanyat per Sarkozy de portamaletes, i la banda de cornetes i tambors de TVE per animar la cosa. Allà adoctrinaria el món universal explicant-les-hi què calia fer davant la crisi, i posant-se ell com a exemple. Però, ai, amigues i amics! la bona fe va jugar-li una mala passada al nostre gran clown. Sarkozy va maniobrar, i el va deixar a un racó. Entre un polonès i un holandès, si no recordo malament.
Res importa, però. Com ja se sap, el caraenfarinada és en tot moment el pallasso llest i eixerit, i ara ha fet una nova jugada mestra. La construcció ha fet un pet com una gla; el ram de l’automòbil fa aigües per totes bandes; el tèxtil ja és història, botigues, tallers i fàbriques tanquen un darrera l’altre; milers de famílies estan més que entrampades en uns misteriosos xiringuitos econòmics que ningú no regula; l’any vinent es calcula en més de cent mil els hipotecats que no podran fer front a l’hipoteca… Tot això és veritat, però també ho és que hem quedat campions d’Europa de futbol, i que vam recollir un fotiment de medalles als Jocs Olímpics, i que hem guanyat la Copa Davis… O no? Doncs, aquest és el camí! I per tant, la gran solució és tenir un ministeri d’Esports que faci front a tots els nostres problemes, actuals i futurs a l’èpic i patriòtic crit de: A por ellos, oe!
Amic i amigues, fins a la propera setmana. Amicalment:
Francesc Font Xaronet
PD. Si us ha agradat la carta, recomaneu-la als vostres amics, i si no, feu-lo als vostres enemics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
soc Rafel de LLutxent, estic açí a la meva feina esperant per carregar taronges xD, llegint les notícies a Vilaweb, he trobat aquest bloc, la curiositat m’ha picat i he decidit llegir les teves cartes començant per la primera, mira fins quin punt m’agraden que les imprimiré!!
Ánims , segueix així !!
pd : només llegint la primera carta, m’ha vingut al cap.. .. i si el Xavi Castillo parodiara tot aquest circ 😉 és molt bo!! .. i les cartes que em queden per llegir..
Novament Felicitats!!