Enhorabona! Sí senyor, felicitats! Quan una cosa està ben feta, ben feta està i així cal dir-ho i reconèixer-ho. La “notícia” que saltava durant el cap de setmana passat era que dos actors prou coneguts, com ara el Santi Ibáñez i l’Àlex Casanovas, fundaven un nou partit polític: Entesa per Catalunya(eCat). Com a exemple, podeu veure la “notícia” tal com la publicava El Singular Digital [aquí] o com ho feia el diari Avui [aquí]. El partit en qüestió, eCat, té pàgina web pròpia [aquí] i manifest fundacional [aquí]. La cosa tingué un cert rebombori arribant també a parlar-se’n (tot i que tampoc tant, cal dir-ho) en alguns fòrums de discussió, com ara el de Racó Català [aquí]. I us he de dir també que diumenge al vespre, a la mitja part del partit de futbol que miràvem en un lloc públic, un parell o tres de persones m’ho comentaven i me’n demanaven opinió…
Però, vet-ho aquí… que resulta que no, que no és que es fundi un nou partit nacionalista i progressista, no. Es tracta no més (que tampoc menys, oi?) d’una obra de teatre que s’ha de representar, de moment, a la Fira de Tàrrega i de la que ja se’n poden comprar les entrades a Telentrada [aquí], tal com explica avui VilaWeb [notícia]. Així doncs, no es tractava de política, sinó de teatre o, més encara, d’un màrqueting que encerta de ple a la diana… i de quina manera!
Perquè, esclar, aturem-nos-hi un instant, uns segons només: ¿tant necessitat està el país d’alguna cosa nova i/o diferent que una bona campanya de publicitat d’una obra de teatre ens fa venir tanta… ja no diré excitació però, si més no, tanta xerrera i expectatives? Ara sí que m’adono que, definitivament, el país està malament, molt malament. Fatal…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!