Que encara no en teniu prou? No encara? No anem gaire lluny en el temps, si no voleu, només els darrers dos o tres anys. Amb la passada de ribot a l’estatutet no n’hi va haver prou. Amb la persecució malaltissa per terra, mar i aire a tots els intents de reconeixement internacional de les nostres federacions esportives, tampoc. Amb la retallada d’inversions en infrastructures també semblava que no n’hi havia prou fins que ha començant a afectar sovint a les rodalies de RENFE. Potser encara falta una mica més per tal que la nostra societat reaccioni: potser si algú ha mirat atentament les notícies televisades aquest cap de setmana i l’ha espantat aquell oceà de feixisme i postfeixisme i, potser, si li sumem la més que previsible segona passada de ribot que farà el Tribunal Constitucional (de la "seva" constitució, no ho oblidem), potser aleshores, dic jo, el país reaccionarà. O, potser encara, caldria que algú bufetegi una ciutadana de, posem per cas, Girona per parlar català (es veu que si la bufetada és a Burjassot no té el mateix efecte).
No em cansaré de reclamar que perdem la por a anar amb el cap ben alt, que deixem ja de demanar perdó pel fet de parlar una altra llengua i ser, simplement, diferents a ells. No em cansaré de reclamar unitat de la societat civil per impulsar una mena de front nacional amb un únic objectiu, una fita ben clara: la separació de dues nacions que no poden viure en pla d’igualtat perquè, una d’elles se sent superior "por la Gracia de Dios" i vol l’altra sotmesa i agenollada. Ja s’ho faran, doncs! I nosaltres, a treballar: independència!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo només espero que quan hi hagi eleccions espanyoles a la nostra gent no li agafi per votar sociata per barrar el pas al PP.