Que els acords pel finançament de l’estatutet no es consultin a la militància d’ERC (tampoc caldria un referèndum, que hi ha altres maneres), incomplint l’acord congressual de preguntar les bases sobre els grans temes de país.
Que Francisco Camps s’hagi pogut estalviar d’asseure’s a la banqueta dels acusats mentre que amb l’exlendakari Ibarretxe no es va tenir la mateixa consideració.
Que es jutgi la Núria Pòrtulas no pel que hagi fet sinó pel que, potser, hauria fet.
Que la Xina reprimeixi la revolta uigur de Xinjian de manera sagnant sense que allò que en diuen les democràcies (!?) occidentals facin ni un trist gest significatiu de rebuig.
Que, ja posats a tocar el tema i a fer memòria, Rússia i els seus governs titella de torn segueixin utilitzant la violència d’estat per reprimir la dissidència nacional a les repúbliques caucàsiques (Txetxènia, Ingúixia, Daguestan…) i aquí també tothom ben calladet.
Que, seguint a la mateixa zona geogràfica, una altra periodista especialtzada en la denúncia de la manca de respecte als drets humans en el conflicte de Txetxènia, Natalia Estemírova hagi estat assassinada: i tampoc no fa gaire anys que ja havien assassinat l’Anna Politkòvskaia!
Que els senyors de Microsoft, un cop que tenien un sistema que funcionava mig bé (l’XP), parissin l’engendre vergonyant del Vista (ves fent despesa) per acabar matant-lo i treure ara una nova versió, el Windows 7, que se suposa que anirà millor (i torna a fer despesa).
Que, en un altre ordre de coses, es paguin els diners que es paguen per fitxar jugadors de futbol i, en menor mesura d’altres esports, tenint en compte aquesta crisi que se’ns meja vius.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina colla !