El Conseller Castells ofereix i reclama lleialtat a l’Estat Espanyol abans que la sobirania. Així ho va dir abans d’ahir en una conferència a la seu de La Caixa. Ves per on, el Conseller, que semblava un dels pocs membres del PSC que era allò que en diuen "catalanista", ara se’ns desvela com un altre ciutadà d’aquest país mentalment travat per la síndrome d’Estocolm envers el nostre segrestador nacional. Quines ganes d’agradar i ser agradat per aquell qui ens ocupa! Al cap de 300 anys (o gairebé: els farà el proper 25 d’abril) d’ocupació, encara hi ha algú que, lúcidament, pugui creure que l’Estat Espanyol ens pot oferir lleialtat? Jo diria que ha quedat prou clar que l’únic que li interessa és la nostra desaparició com a nació, el nostre sotmetiment definitiu. Volen anorrear-nos i punt, bé sigui per mitjans violents, com en d’altres èpoques, bé sigui a base d’adormir-nos amb bones paraules i aconseguir-nos una mort dolça. Amb Oncles Tom com el Conseller Castells els posem la feina fàcil, vet-ho aquí. I, si la nostra classe política no se n’adona o no hi pot fer-hi més, novament la societat civil, com tantes i tantes vegades al llarg de la història, s’haurà de posar al capdavant del país, arrossegar el carro i fer la feina que calgui fer. Per això ens congratulem que les dues Plataformes, Sobirania i Progrés (SiP) i pel Dret de Decidir (PxDD), s’hagin posat d’acord finalment per dur a terme la recollida de signatures que començarà el proper 27 d’abril: aquest és el camí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I què es podia esperar de gent d’aquesta? El que m’estranya és que encara algú se’n sorprengui.