El dissabte era fora del país, per coses de la feina, i fou a la tornada que em sorprengué la notícia de l’escrit d’en Joan Carretero a l’Avui [aquí], “Patriotisme i dignitat“. Ni que sigui amb retard, no em puc estar de dir-hi la meva. I la meva, ja veieu, la deixo ben clara al títol d’aquesta anotació: fent un símil mèdic, penso que el Dr. Carretero l’encerta en diagnosticar però que no acaba d’encertar-la en prescriure la medicació.
Estic d’acord, en termes generals, amb la seva anàlisi de la situació actual de l’independentisme a casa nostra i, també, amb quin hauria de ser el programa amb el qual acudir a la propera contesa electoral, sobretot si tot això del finançament i de la sentència del Tribunal Constitucional (de la seva consititució, esclar) acaba com ens pensem tots plegats. Ara bé, això no vol dir que el dit programa inclogui només la proclamació unilateral de la independència: això només serà possible si al parlament hi havia una majoria suficient que hi estigui disposada i, si no hi és, i mentre esperem aquest moment, bé caldrà seguir fent escoles, i carreteres, i hospitals, i atenent els més desafavorits… oi que sí?
El President d’ERC, Joan Puigcercós, seguint la línia dels darrers temps d’anar obrint portes ja ha convidat Carretero i els seus a marxar si no se senten còmodes al partit. Això és un error tan greu com la insinuació de Carretero de que es podria muntar un nou partit: una nova reedició del PI de l’Àngel Colom? Del que es tracta quan arribi el moment, em sembla a mi, és de liderar des de l’independentisme parlamentari una mena de “Grosse Koalition” per arribar decididament a la independència. I això no ho pot fer ERC en solitari i, amb tota probabilitat, no ho pot (ni ho vol) fer ERC amb l’actual direcció. Cal per tant i en tot cas, treballar des de dins mentre això sigui possible: no havíem quedat en què calia sumar? Doncs vinga, a donar exemple: ni els uns han d’obrir portes que, de tant obrir-les, faran que entri un corrent d’aire que pot encostipar tothom, ni els altres han de fer insinuacions maldestres que poden ser interpretades com a actes de pur interès personal i que, dissortadament, ja hem comprovat en anteriors ocasions que no duen enlloc.
Vaig llegir-li a en Carod que ERC no pot ser només un moviment patriòtic sense ideologia. I té tota la raó. Ara, el que tampoc no pot ser és que ERC es concentri només a fer obra de govern, necessària amb tota seguretat, i que deixi de banda i arraconi el treball en el seu vessant nacional, oblidant un objectiu tan important com és l’alliberament nacional. Els que som en aquesta trinxera des de fa anys i anys, hem repetit fins el cansament que alliberament social i alliberament nacional són les dues cares de la nostra moneda: jo, això, ho pensava fa trenta anys i ho segueixo pensant ara.
Res m’agradaria més que arribi a ser possible un moviment (o candidatura, o coalició) de les característiques que proposa Carretero. Però, al mateix temps, res em desagradaria més que això s’organitzés al marge de l’actual independentisme: cal sumar i sumar i sumar, cada dia, cada hora, cal afegir forces al moviment per l’alliberament nacional, no foragitar-ne i autoexcloure-se’n. O és que, al cap dels anys, no hem après res tots plegats?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
però cal matisar que en Joan Carretero ha estat alcalde durant dues legislatures i mitga a Puigcerdà escombran als socialistes i iniciativa, tenin només com a rival a CiU i això ha estat perquè ha aplicat sempre una política d’esquerres i sobretot en el basant social. a Puigcerdà és va obrir molt abans que per exemple a l’Hospitalet o Cornellà, lloc manants des de sempre pels socialistes, la primera guarderia municipal.
En Carretero té clar el que és governar, i jo em pregunto quina experiència en tenen els actuals liders d’Esquerra? cap ni una!
Per això quan han tocat cuixa, han perdut el món de vista.
Una enquesta d’aquest matí a RAC1 sobre si era necessari un nou partit independentista, donava un 65 % que si i un 35 % que no era necessari. Això vol dir que Carretero té un gran ventall electoral, i que la direcció d’ERC ja està cagant-se a les calces.