Suposo que, a aquestes hores, ja us heu assabentat de la notícia: diu que sí, que sí, que a Mart hi ha aigua i que ja l’han tocada, bé, l’han tocada de lluny mitjançant el braç mecànic del giny que hi van enviar, que té l’innovador nom de Phoenix Mars Lander. En tot cas, per si no us n’havíeu assabentat encara, podeu llegir la notícia a VilaWeb [aquí] o si no, si no aneu malament d’anglès, directament a la pàgina web de la NASA, on diuen que aquesta circumstància els farà allargar la missió del trasto aquest [aquí].
Encara no saben, em sembla, si d’aigua n’hi ha molta o poca, o si és potable o no, o si és apte per al rec o no. Però, no ho sé, deu ser l’estiu, la calor aquesta tan xafogosa o ves a saber què, que pensava jo ara fa no res que, guaita tu, a veure quan trigaran a que algú se li acudeixi d’enviar-hi naus espacials tipus cisterna, com ara els vaixells aquells que venien al port de Barcelona no fa gaire setmanes, per tal d’abastir-nos d’aigua quan reprengui la sequera d’aquí a no res.
O, per què no?, a veure quan trigaran a plantejar-se, sempre en el benentès que hi hagi aigua suficient, eh?, suposo que això queda clar, a fer un mini transvassament de no res. Al cap i a la fi, a Mart encara no s’hi ha trobat cap ésser viu que es pugui queixar… ep!, que jo sàpiga, eh?
I arribats a aquest punt m’ha vingut una esgarrifança: com que sembla prou clar que els catalans fem més nosa que no pas altra cosa, ¿a veure si el que fan no és fer arribar l’aigua a les nostres boques assedegades? ¿A veure si aquests del “Manifiesto” i els seus amics, coneguts i saludats el que fan és fotre tota la catalanada dins d’un coet i ens hi avien? “Si més no, com a mínim ja no es queixaran de manca d’aigua“, deuen pensar…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!