Pel que fa a les matemàtiques, una de les grans novetats de Llei General d’Educació de 1970 (EGB) va ser la introducció de la Teoria de conjunts, coneguda popularment com a “matemàtica moderna”. Com a docent en els seus inicis professionals, he de dir que va comportar un canvi radical en l’aprenentatge de la matèria atesa la importància atorgada a la lògica i, en conseqüència, al raonament.
Alguns dels conceptes bàsics eren : conjunt, pertinença, subconjunt, inclusió, intersecció i unió de conjunts, conjunt unitari, conjunt buit, producte cartesià… Recordo gratament el treball i la progressió de l’alumnat utilitzant exemples de proximitat, però sobretot, l’habilitat per interpretar les situacions i representa-les gràficament mitjançant diagrames d’Euler.
Si enguany la Teoria de conjunts formés part del currículum i s’haguessin de buscar exemples de proximitat, sens dubte que l’independentisme seria una font d’informació considerable, especialment per a poder interpretar el concepte de conjunt buit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!