Extensa metàfora plantejada pel filòsof PLATÓ per representar la condició dels homes que viuen tancats en un món d’aparences, aliens a la diversitat i riqueses de la realitat i mostrant una natural resistència al canvi que es produeix quan aquests s’enfronten a una nova experiència. Segons aquesta imatge els homes són equivalents a presoners lligats amb cadenes a l’interior d’una caverna, condemnats a viure en un món d’ombres. Només en desaparèixer aquestes cadenes tindran per primera vegada la possibilitat de veure la llum, abandonar la ignorància i reconèixer la realitat, però Plató adverteix que treure les amarres als homes no és senzill. Els presoners no es veuen a si mateixos lligats i condemnats a viure entre ombres. Les cadenes apareixen com a tals en la perspectiva d’un observador extern, per a ells en canvi tot és normal, ja que estan en contacte amb el món familiar i segur del conegut.
Amb aquesta metàfora, Plató va voler igualment contraposar el món estret del sentit comú, amb l’univers de la racionalitat filosòfica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!