estirant del fil...

Ane Ituiño, advocada i
membre del Torturaren Aurkako Taldea (TAT). El desembre de 2010 aconseguien la
condemna de 4 guàrdies civils per les greus tortures sofertes per Igor Portu i
Mattin Sarasola. [País Basc]

“És una vergonya i un exercici de cinisme”

Finalment, Garzón serà membre del CPT. Com ho valoreu?

El sol fet que
hagi estat proposat com a candidat ja ens sembla una vergonya i un exercici de
cinismo sense antecedents en cap país autoanomenat democràtic. AIxí ho vàrem
valorar, conjuntament amb altres grups de Drets Humans de l’Estat espanyol, en
el manifest que vàrem fer públic. Ara bé, d’allò que no es pot dubtar és que
Garzón és un erudit en matèria de tortura. Només davant el seus ulls, són
centenars les persones que hi han passat narrant com se’ls havia colpejat,
aplicat la bossa i els electròdes o fins i tot les amenaces de violacions
consumades. L’ actitud del govern i la del mateix jutge demostren un cinismo
absolut. El mateix que decidia amagar, ocultar i emparar la tortura serà qui
ens dirà ara com prevenir-les.

En relació a la pràctica de la tortura al País Basc, quin ha estat el
paper del jutge?

Garzón ha estat
una peça fonamental de la política repressiva que s’aplica contra Euskal
Herria. Ell ha estat cooperador necessari del delicte de tortura, gràcies a la qual
ha aconseguit empresonar a un altíssim nombre de militants bascos i basques.
Ell n’era el responsable directe de tot el que succeïa durant els períodes d’incomunicació
als que sotmetia les persones detingudes. I segur que coneixia de primera ma
els maltractaments que estaven patint els detinguts. Només una dada: entre els
anys 2000 i 2010, 151 militants bascos han denunciat tortures davant Garzon,
que va decretar presó per a la
majoria. Si extrapolem aquests dades a tots els anys que
Garzón ha estat al capdavant del JCI número 5 de l’Audiència Nacional la xifra
de torturats és realment esfereïdora. Cal recordar que porta ordenant
detencions des del 1988. Ha
creat i ideat teories basades en l’aplicació del dret penal de l’enemic que
tenien com a únic suport declaracions obtingudes sota tortura. Arribant a
criminalitzar la pròpia denúncia de la tortura, quan, en aquest àmbit, l’únic
responsable criminal per emparar aquesta pràctica és ell.

Què en penseu del protocol contra la tortura que va anunciar ara fa 5
anys. En què va quedar? Una altra ‘garzonada’ o va ser
efectiu?

A finals de 2006
redacta un protocol on recollia tres mesures a aplicar als detinguts
incomunicats: enregistrament del període de detenció, informació a la família
de la persona detinguda i possibilitat de ser visitats per un metge designat per
la família. L’experiència,
però, ens ha demostrat que el ‘Protocol Garzón’ no era res més que un rentat de
cara davant les nombroses crítiques que rebia el seu jutjat. La darrera, el
passat maig, la sentència del TEDH en el cas Aritz Beristain on es condemna
l’Estat per no investigar les denúncies.

I més paradoxes
encara. Des que es va fer públic l’anunci de l’aplicació del protocol i dos
jutges més van anunciar que l’aplicarien, 32 persones han denunciat tortures deixant
en evidència que tres mesures aïllades, aplicades sense cap rigor ni control i
mantenint el règim d’incomunicació no servirien per a res. Els enregistraments
no es podien realitzar per falta de mitjans, el metge de confiança té escassa
capacitat d’actuació i la informació que rep la família es limita a comunicar
si el detingut es troba a no a Madrid.

Cap novetat?

Enguany hem
aconseguit visionar per primera volta els enregistraments que es van realizar a
les Comandàncies de la
Guàrdia Civil. Són una veritable passada. S’observa com
treuen i introdueixen els detinguts als calabossos per a realitzar diligències
que no consten enlloc (interrogators il·legals); s’observa a un agent amb un antifaz
a la ma que li posteriorment li col·loca a la detinguda; es veu un detingut
desorientat donant tombs en un passadís. Garzon no va fer res. Aquell operatiu el
va ordenar i seguir ell directament. De fet, es va fer molt conegut el video on
surt amb el detingut Arkaitz Goikoetxea en una zona boscosa prenent-li
declaració, però no s’ha dit res de la resta de la documentació gràfica.

I avui, quina és la situació?

Afegir que avui a
penes ja s’aplica el protocol. Fonamentalment perquè les ordres de detenció que
s’estan emetent provenen del JCI número 3 de Grande-Marlasca. I aquest ha
decidit que no cal aplicar cap mesura preventiva. Potser algun dia també ens
trobem que aquest magistral també és proposat per ocupar un càrrec similar a l’atorgat
a Garzó. Aquesta és la cultura democràtica de l’Estat espanyol. I aquest
“senyor Garzon” serà l’encarregat de vetllar per a que no es torturi? Insistim,
quin cinisme.