estirant del fil...

August Gil Matamala, jurista i advocat [Països
Catalans]

“No només ha mirat a una altra banda; també se n’ha aprofitat de la tortura”

Com descodificar la designació de
Baltasar Garzón al CPT?

La designació de Garzón com a
membre del CPT europeu és, des de tots els punts de vista, una molt mala
notícia. Però té una fàcil explicació. Baltasar Garzón s’ha passat molts anys i
ha esmerçat immensos esforços (proporcionals a la seva megalomania) en
construir-se una imatge mediàtica com a l’implacable jutge, capaç d’enfrontar-se
a qualsevol pode, per fer triomfar la justícia sobre el crim. Això li ha
funcionat força bé a l’estranger gràcies sobre tot a algunes actuacions
summament espectaculars, si bé escassament efectives, en relació a dictadors
sud-americans. El seu nomenament pel Consell d’Europa denota -i això és el que
considero més greu- fins a quin punt aquestes institucions internacionals són
susceptibles de deixar-se ofuscar per un fals prestigi inflat
mediàticament. Es clarament desmoralitzadora tanta frivolitat i irresponsabilitat .
En tot cas, però, per Garzón és un premi de consolació, evidentment molt per sota de
les seves pretensions.

De
la teva experiència professional al TOP i l’Audiència Nacional, com valores la
seva trajectòria?

Garzón ha exercit durant 25 anys com a jutge d’instrucció titular del Jutjat número
5 de l’Audiència Nacional. Al llarg d’aquests anys han passat pel seu jutjat
centenars de detinguts -sobre tot acusats d’activitats terroristes però també d’altres-
als quals ha pres personalment declaració. I dels quals, en multitud de casos,
ha rebut directament la denúncia d’haver estat maltractats, coaccionats,
amenaçats i en molts casos torturats per part dels policies o guàrdies
civils que havien practicat la detenció i els posteriors interrogatoris.
En moltes ocasions aquestes denúncies han estat exposades de forma
detalladament circumstanciada, acompanyades de l’exhibició de les mostres
físiques evidents de les seqüeles de les tortures sofertes.

Quina
actitud prenia?

En els casos més greus i flagrants,
Garzón s’ha limitat a demanar al metge forense del seu propi jutjat un
informe sobre l’estat físic del detingut, on mai s’han fet constar les
manifestacions del detingut sobre l’origen de les lesions. En la majoria dels
casos, ni això. En cap cas que jo conegui, Garzón ha complert amb la seva
obligació, que era obrir diligències d’investigació sobre els fets delictius
denunciats i passar-les al jutjat ordinari competent per seguir-ne la tramitació. Però,
a més d’abstenir-se de tota actuació, Garzón ha aprofitat sistemàticament
aquelles declaracions dels imputats, procedents d’interrogatoris denunciats com
il·legals, per bastir les seves acusacions i fonamentar els processaments. Sense
sotmetre-les a la més mínima crítica.

Ho
has viscut directament.

En la meva llarga experiència
professional com a advocat defensor davant l’Audiència Nacional he tingut
nombroses ocasions de comprovar de primera mà el negatiu paper d’aquest
jutge davant les denúncies de tortures. Vull mencionar només que vaig
assistir els militants independentistes acusats de ser membres de Terra
Lliure, detinguts per ordre de Garzón l’any 1992 i que van ser objecte de
duríssims maltractaments, en el moment de prestar declaració davant d’ell. No
oblidaré mai la glacial indiferència de Garzón davant l’evident
sinceritat i espontaneïtat de les denúncies d’aquells homes
destrossats, que mostraven, en especial en Ramon Piqué, els senyals inequívocs
del que havien sofert. Un jutge capaç de mirar cap a una altra banda en una
situació semblant està inhabilitat per treballar en la prevenció de la tortura
a cap nivell.