17 de desembre de 2013
General
0 comentaris

Via Catalana…

 
          Em recorda l’Adéu Espanya de Maragall.


 
 
          Via catalana
 
     Mirant Europa, oblidant Espanya,
     contemplant el mar, ignorant Madrid,
     que ample semblava el món,
     que alegre!

     Amb menys insults,
     amb menys amenaces,
     amb més democràcia,
     indiferent , però amb camins possibles,
     fred i distant, però amb escletxes obertes,
     sense aquest empresonament en un dogma,
     sense aquesta sordesa malcarada
     i aquest menyspreu infinit cap a nosaltres.

     I tant potent que hauria pogut ser
     l’Espanya de la suma i el respecte!
     Però mai no podrà ser;
     ni la volen, ni ens hi volen,
     només volen manar, cobrar i controlar.

     Per això, en aquell immens riu groc
     de sud a nord, de nord a sud
     ningú no trobava a faltar Espanya:
     era un dia d’eufòria, de festa, de família,
     de confiança en el futur,
     i no pas de pensar coses grises o impossibles:
     L’Espanya que no han deixat ser,
     La llosa insostenible de l’Espanya d’ara.

     Potser algú ens escoltava:
     Déu?, Europa?, el món?
     Espanya, no

     David Jou i Mirabent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!