L'Estelada del Brull

     Amb menys insults,
     amb menys amenaces,
     amb més democràcia,
     indiferent , però amb camins possibles,
     fred i distant, però amb escletxes obertes,
     sense aquest empresonament en un dogma,
     sense aquesta sordesa malcarada
     i aquest menyspreu infinit cap a nosaltres.

     I tant potent que hauria pogut ser
     l’Espanya de la suma i el respecte!
     Però mai no podrà ser;
     ni la volen, ni ens hi volen,
     només volen manar, cobrar i controlar.

     Per això, en aquell immens riu groc
     de sud a nord, de nord a sud
     ningú no trobava a faltar Espanya:
     era un dia d’eufòria, de festa, de família,
     de confiança en el futur,
     i no pas de pensar coses grises o impossibles:
     L’Espanya que no han deixat ser,
     La llosa insostenible de l’Espanya d’ara.

     Potser algú ens escoltava:
     Déu?, Europa?, el món?
     Espanya, no

     David Jou i Mirabent