30 de novembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Per l’Andreu

    Montserrat 20 de març de 1988

    Em sento joiós de contemplar l’estol que formem amb mullers i brostada, aquesta reunió és la fita on hi som després d’un camí fet per cadascú de nosaltres per diferents indrets fins assolir un mateix fi, i aquest, és la culminació d’uns ideals de progrés, d’estimació a la terra i d’adhesió concordant amb la ferma voluntat d’ésser.

    Comencem així una gran festa que penso repetir quan els nostres fills ens hi convidin i, dels qui confio sàpiguen trobar en nosaltres, la flama que els guïi en el caminar per la vida ajudant-los amb el nostre exemple que procurarem els sigui profitós per l’avui i per l’esdevenidor.

          Anomerar-se Pere o Joan
          no té cap importància,
          l’important és que Pere o Joan
          tinguin un ideal
          i es moguin per ell.

            Joan Salvat Papasseit          

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!