Sensibilitat nacional,no cal…
Davant la inutilitat d´un govern "català" que ens és advers,que noreconeix ni defensa els nostres drets,la gent de Catalunya Acció hatramés aquesta carta al President Montilla que no ha de servir degran cosa però en quedarà constància i de cara al futur,sabem ja ambquè comptem i amb qui ens la juguem.Sr. President:Em permeto dirigir-me directament a Vós en resposta a la lletra que elGabinet de la Presidència de la Generalitat va enviar contestant la "cartaoberta a les institucions catalanes" signada per molts compatriotes ienviada a través de Catalunya Acció. Aquest tracte sense intermediarisevitarà d'entrada el tan poc elegant "m'han dit que li digui..." queutilitza el vostre director general de relacions externes, Sr. JordiMenéndez, en la seva resposta i que demostra simplement la vostraincapacitat d'assumir la responsabilitat en primera persona quan les cosesvan mal dades. Tot i que, de fet, no m'ha sorprès la vostra resposta através de terceres persones. Està en la línia de la vostra política:esmorteir tot allò que toqueu.Us recordo una vegada més que si hem signat aquesta "carta oberta" és perquèexigim allò que és nostre i que paguem amb el nostre esforç, i no pas perquètinguem intenció de "compartir" un simple "punt de vista" amb vós. Heuconfós la relació entre poble i servidor públic amb una tertúlia de cafè. Enconseqüència, us fem avinent que el sou que cobreu del poble de Catalunya noés per dir-nos quin és el nostre "estat d'ànim". Per això ja sabem queexisteixen els psicòlegs. Com tampoc us paguem el que us paguem perdonar-nos com a única solució a la situació d'emergència que viu el país unfastigosament burocràtic "prenem nota". Això és al màxim que arribeu?Tanmateix, diu el vostre director general que la vostra obligació és"estar-hi atents" a les "incidències que es produeixen en la nostrasocietat". Feu de president o feu de "sereno"? Desgraciadament ni una cosani l'altra. La vostra obligació hauria de ser dirigir el país amb eficàcia idignitat encarant-vos a qui faci falta, i si les situacions us superensempre us queda allò tan terapèutic i noble en una democràcia: DIMITIR.Amb tot, tal i com ja afirmàvem en la nostra "carta oberta", demanar aquíque plegui algú és demanar la lluna en un cove. És clar, on aniria? Veientdoncs la inutilitat de les nostres protestes ens caldrà anar més enllà pertal de garantir el nostre futur col·lectiu i desemmascarar els responsablesi còmplices de la situació. És per aquest motiu que, a partir d'aquestsmoments, utilitzarem tots els mecanismes al nostre abast per tal de ferefectiu allò que cal fer quan un govern es transforma en adversari del propipoble que diu representar. L'esperit de la nostra política serà combatreaquells que violen sistemàticament els nostres drets com a poble, siguin aMadrid o siguin a Barcelona.Sabem perfectament que aquestes situacions no són noves en la història.D'altres pobles les han viscudes i han esdevingut el prel·ludi de la sevaindependència nacional. És per això, per exemple, que els pares de lapàtria nordamericana van escriure això en la seva proclamaciód'independència: "Per garantir aquests drets s'institueixen entre els homesels governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentimentdels governats; que quan s'esdevingui que una forma de govern es facidestructora d'aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la,i instituir un nou govern que es fonamenti en els esmentats principis".Atentament,Santiago EspotPresident executiu de Catalunya Acció
Davant la inutilitat d´un govern "català" que ens és advers,que noreconeix ni defensa els nostres drets,la gent de Catalunya Acció hatramés aquesta carta al President Montilla que no ha de servir degran cosa però en quedarà constància i de cara al futur,sabem ja ambquè comptem i amb qui ens la juguem.Sr. President:Em permeto dirigir-me directament a Vós en resposta a la lletra que elGabinet de la Presidència de la Generalitat va enviar contestant la "cartaoberta a les institucions catalanes" signada per molts compatriotes ienviada a través de Catalunya Acció. Aquest tracte sense intermediarisevitarà d'entrada el tan poc elegant "m'han dit que li digui..." queutilitza el vostre director general de relacions externes, Sr. JordiMenéndez, en la seva resposta i que demostra simplement la vostraincapacitat d'assumir la responsabilitat en primera persona quan les cosesvan mal dades. Tot i que, de fet, no m'ha sorprès la vostra resposta através de terceres persones. Està en la línia de la vostra política:esmorteir tot allò que toqueu.Us recordo una vegada més que si hem signat aquesta "carta oberta" és perquèexigim allò que és nostre i que paguem amb el nostre esforç, i no pas perquètinguem intenció de "compartir" un simple "punt de vista" amb vós. Heuconfós la relació entre poble i servidor públic amb una tertúlia de cafè. Enconseqüència, us fem avinent que el sou que cobreu del poble de Catalunya noés per dir-nos quin és el nostre "estat d'ànim". Per això ja sabem queexisteixen els psicòlegs. Com tampoc us paguem el que us paguem perdonar-nos com a única solució a la situació d'emergència que viu el país unfastigosament burocràtic "prenem nota". Això és al màxim que arribeu?Tanmateix, diu el vostre director general que la vostra obligació és"estar-hi atents" a les "incidències que es produeixen en la nostrasocietat". Feu de president o feu de "sereno"? Desgraciadament ni una cosani l'altra. La vostra obligació hauria de ser dirigir el país amb eficàcia idignitat encarant-vos a qui faci falta, i si les situacions us superensempre us queda allò tan terapèutic i noble en una democràcia: DIMITIR.Amb tot, tal i com ja afirmàvem en la nostra "carta oberta", demanar aquíque plegui algú és demanar la lluna en un cove. És clar, on aniria? Veientdoncs la inutilitat de les nostres protestes ens caldrà anar més enllà pertal de garantir el nostre futur col·lectiu i desemmascarar els responsablesi còmplices de la situació. És per aquest motiu que, a partir d'aquestsmoments, utilitzarem tots els mecanismes al nostre abast per tal de ferefectiu allò que cal fer quan un govern es transforma en adversari del propipoble que diu representar. L'esperit de la nostra política serà combatreaquells que violen sistemàticament els nostres drets com a poble, siguin aMadrid o siguin a Barcelona.Sabem perfectament que aquestes situacions no són noves en la història.D'altres pobles les han viscudes i han esdevingut el prel·ludi de la sevaindependència nacional. És per això, per exemple, que els pares de lapàtria nordamericana van escriure això en la seva proclamaciód'independència: "Per garantir aquests drets s'institueixen entre els homesels governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentimentdels governats; que quan s'esdevingui que una forma de govern es facidestructora d'aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la,i instituir un nou govern que es fonamenti en els esmentats principis".Atentament,Santiago EspotPresident executiu de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!