18 de novembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris
El Boscàs orfe…
Gràcies Pepita!
Ja fa molts anys, quan de tot en feia descoberta, vaig aterrar al Boscàs on vaig intuïr-hi aquella ègloga que idealitza la vida camperola i pastoral de les nostres contrades i… sí, va ser aquella agradable descoberta en que poesia i música hi coincideixen sempre.
El que no coneixia aleshores és, les realitats quotidianes i el tranfons de tot plegat, aquella cara oculta del dur esforç que comporta la vida de pagès, i el cas de la Pepita i del seu marit, el Pep, n’eren un clar exponent d’aquest treballar dur, i és en aquest contexte on destaca la fortalesa vital de la Pepita.
Gràcies Pepita, gràcies Lydia, per haver-nos fet partíceps de la vostra Vida!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!