Esperanto*Cat

El bloc de l’Associació Catalana d’Esperanto

La millor opció per gaudir de l’esperanto a l’estiu

Curs d'Esperanto d'Estiu 2019

Ja fa una pila d’anys que  a Eslovàquia organitzen una escola d’estiu per aprendre esperanto, es tracta del SES, sigles de Somera Esperanto Studado.

És sens dubte una de les iniciatives més dinàmiques del moviment esperantista actual  i enguany ja n’acaben de publicar la seva pàgina web també en català. La nostra llengua és un dels set idiomes als que ja s’ha traduït íntegrament la pàgina pel 2019.

Heus aquí l’enllaç i una breu explicació d’aquest esdeveniment que és probablement la millor porta d’entrada a l’esperanto que podreu torbar actualment.

https://ses.ikso.net/2019/ca/

 

El Curs d’Esperanto d’Estiu (SES 2019) se celebrarà del 12 al 20 de juliol del 2019.

SES 2019 tindrà lloc a la històrica ciutat de Nitrasituada a 90 km de la capital Bratislava.

El programa tindrà diverses parts:

  • Matins: ensenyament d’esperanto, curs de literatura;
  • Tardes: excursions, xerrades, manualitats, esports, tallers en grup, etc.;
  • Nits: vetllades nacionals i internacionals, concerts, discoteca…

Les classes d’Esperanto seran impartides per experts professors d’Esperanto en 6 grups, segons el nivell de coneixement de la llengua.

Somera Esperanto-Programado

Enguany, de forma paral·lela amb el curs d’estiu, es desenvoluparà el primer hackató o marató de hackers en esperanto, SEP (Somera Esperanto-Programado). Més informació a la web de SEP.

Diada de l’esperanto a Sabadell 2018

Biblioteques esperantistes: un patrimoni cultural vers el segle XXII

Amb motiu del Dia de Zamenhof, el dissabte 15 i diumenge 16 de desembre l’Associació Catalana d’Esperanto farà una jornada de portes obertes a la seva seu a Sabadell, on hi ha la Biblioteca-Arxiu Petro Nuez, amb conferències i un taller. Atès que no és tan sols l’aniversari del naixement de Zamenhof sinó també el dia del llibre en esperanto i de la cultura esperantista, la festa posarà en valor la riquesa de les biblioteques esperantistes a Catalunya i a l’estranger.

Per al Dia de l’Esperanto del 2018 presentaran els nostres socis Rubén Fernández, Brian Russell i Ana Molera (propietària de la Biblioteca d’Esperanto Ramon Molera Pedrals). El nostre hoste serà l’Ana Manero, de la Biblioteca Nacional d’Espanya, que el 2015 va rebre el Premi a l’Activisme Excel·lent de l’Associació Universal d’Esperanto per la seva feina pionera en la catalogació en línia de la Biblioteca Régulo Pérez de la Federació Espanyola d’Esperanto, i per la creació del repositori digital Bitoteko.

El programa provisional és aquest:

  • 15 (dissabte)
    • 12h. Ana Manero: sobre Bitoteko
    • 13h. Brian Russell: sobre digitalització i drets d’autor
    • 16.30h. Ana Molera: sobre la Biblioteca Ramon Molera Pedrals
    • 17h. Ana Manero: sobre la Biblioteca Juan Régulo Pérez
  • 16 (diumenge)
    • 11h. Rubén Fernández: taller d’esperanto per no esperantistes amb curs llampec
    • 12.30h. Rubén Fernández: sobre la Biblioteca Arxiu Petro Nuez (Sabadell), la col·lecció de Grupo Aŭroro (Barcelona) i la seva catalogació

Les conferències es faran en català o espanyol si hi assisteixen no esperantistes, altrament en esperanto.

El dissabte es pot organitzar un dinar col·lectiu si prou gent s’hi anuncia abans. Escriviu a rubeno@esperanto.cat.

El diumenge també tindrà lloc el tradicional banquet del Dia de Zamenhof del Centre d’Esperanto de Sabadell, a les 14h, al restaurant proper Can Tòfol. És un menú de 20€. Si hi voleu participar, envieu un missatge a l’adreça sabadel@esperanto.cat o truqueu a Ricard Buixó al 661 289 911, tot elegint segon plat entre aquestes opcions:

  • entrecot a la brasa
  • secret de porc a la brasa amb patates al caliu
  • calamarsets de platja a la planxa
  • bacallà amb samfaina
  • botifarra a la brasa amb patates al caliu

La Biblioteca Petro Nuez es troba al carrer Papa Pius XI, 130, molt a prop de l’estació La Creu Alta dels Ferrocarrils de la Generalitat.

 

Biblioteques esperantistes: un patrimoni cultural vers el segle XXII

Biblioteques esperantistes:

un patrimoni cultural vers el segle XXII

 

El dia 15 de desembre els esperantistes celebrem la nostra diada arreu del món.

Per celebrar-la enguany, els propers dies 15 i 16, l’Associació catalana d’esperanto organitza tot un cap de setmana d’activitats en diversos idiomes, al Centre d’esperanto Sabadell relacionades amb el món de les biblioteques i la seva digitalització com a procés per a la seva modernització i com a mitjà per fer-les consultables arreu del món.

 

En els propers dies us concretarem el programa d’activitats.

 

No hi falteu, tothom hi és benvingut!

 

La directora general de UNESCO expressa el seu suport a l’Esperanto

Missatge de la Sra. Audrey Azoulay

Directora General de la UNESCO,

Amb motiu del Congrés Mundial de Esperanto

Lisboa, 29 de juliol de 2018

http://www.linguistic-rights.org/unesco/2018-29-07-LISBONNE-Congres-esperanto-Vfinal-AZOULAY.pdf

Em plau poder adreçar aquestes paraules de suport als participants del 103è Congrés mundial de l’Associació Universal d’Esperanto.

Teniu la oportunitat d’aplegar-vos a la magnífica ciutat de Lisboa, una ciutat curulla d’història, bastida a una cruïlla de diverses cultures, una ciutat oberta al món, a un extrem de la península Ibèrica.

No tinc cap dubte que aquest marc excepcional sabrà inspirar-vos fructífers intercanvis.

Com bé sabeu, UNESCO dóna suport a l’ensenyament de l’esperanto des de fa nombrosos anys.

La nostra organització comparteix valors comuns amb el moviment esperantista: l’aspiració a construir un món de pau, l’entesa entre els pobles, el respecte per la diversitat cultural, la solidaritat més enllà de les fronteres.

El ciment de tots aquests valors és la capacitat de dialogar, d’escoltar, de compartir.

Les llengües, que són el vector d’aquest diàleg, constitueixen doncs, una eina essencial per la missió que ens hem fixat i per la defensa dels nostres valors.

Hem de defensar les llengües, especialment les minoritàries, les llengües indígenes, de les quals sabem que en desapareix una cada dues setmanes-una pèrdua irreparable per al Patrimoni de la Humanitat.

Cal que defensem també el multilingüisme,  a l’ensenyament  mitjançant les polítiques públiques, però també a l’espai virtual d’internet, per donar vida a la diversitat lingüística i cultural de totes les comunitats; que cadascú pugui aprendre la seva història, la seva identitat sobre la base dels recursos simbòlics de la seva comunitat originària.

Aquest compromís també és el vostre.

 

 

 

 

Perquè  l’esperanto no pretén eliminar la munió d’idiomes parlats al món; ans al contrari representa un mitjà de comunicació respectuós amb totes les llengües, majoritàries o minoritàries i estableix una comunitat de parlants lliure de tota hegemonia econòmica, política o cultural.

Parlar l’esperanto és elevar-se a un nivell d’una consciència cosmopolita, ésser un ciutadà del món-sense renunciar a les pròpies arrels.

El tema escollit per al vostre congrés d’enguany és: “Cultures, llengües, mundialització:  cap a on ara?

La direcció que cal prendre  és,  sens dubte,  la que el vostre moviment i la nostra organització indiquen de molts anys ençà: comprometre’s cada cop més a preservar i vitalitzar aquest component essencial del patrimoni immaterial de la humanitat que són les llengües, defensar la diversitat lingüística i promoure l’educació multilingüe.

D’aquesta manera podrem bastir un món més obert, més inclusiu i pacífic.

“Moltes veus, un sol món” : és el lema de la nostra emblemàtica publicació, El correu de la UNESCO.

“Multaj voĉoj, unu mondo”, així és com es tradueix en esperanto aquest ideal que compartim i que està escrit en la versió de la nostra revista que ara apareix en esperanto-UNESKO-KURIERO

Només em resta expressar-vos, en nom de la UNESCO, els meus millors desitjos d’èxit per al vostre congrés.

 

Audrey Azoulay

Directora General de UNESCO

 

 

Un català és nomenat membre d’honor de la principal associació esperantista mundial

Al mes d’agost durant la inauguració del Congrés Mundial Esperantista els catalans que hi participàvem vàrem tenir una molt agradable sorpresa. La junta de govern d’UEA (Universala Esperanto Asocio) anunciava solemnement els noms de tres nous Membres d’Honor de l’associació,  un dels quals era En Josep Franquesa i Solé, president de l’Associació Catalana d’Esperanto i veterà esperantista des de la seva joventut.

En Josep té tota una vida dedicada a l’esperanto, que va aprendre de ben jove al seu poble, Sant Feliu de Codines. A més de participar en innombrables congressos i ser membre actiu de l’Assoc. Cat. d’Esperanto, a més del fet que una de les seves filles i dos dels seus nets són actius esperantistes, potser el més destacat de la seva llarga i constant dedicació a la llengua internacional és que ha fet servir aquest idioma en l’àmbit de la seva tasca com a empresari en el món de la ramaderia i després de indústria metall-mecànica i hidràulica.

 

Felicitats Josep!

Gratulon Josep!

La Viquipèdia en Esperanto assoleix els 250.000 articles

El proppassat 18 de setembre la Vikipèdia en Esperanto ha arribat als 250.000 articles. Amb aquesta xifra es situa a la 32-ena posició per nombre d’articles, just davant del búlgar i per darrere de l’èuscar.

Això pel que fa a la quantitat, però si fem un enfocament més qualitatiu, tenint en compte els 1.000 articles principals, la llengua creada pel Dr. Zamenhof s’enfila fins a la 16-ena posició mundial.

La versió de la Vikipèdia en esperanto fou de les primeres versions en aparèixer el 6 de novembre de 2001, gràcies a la tasca de’n Chuck Smith. Amb l’ajut de’n Jerry Muelver i en Stefan Kalb a principi de 2002 ja comptava amb més de 300 pàgines.

A hores d’ara més de 300 col·laboradors d’arreu del món redacten, amplien i milloren la Viquipèdia en la llengua internacional. La comunitat dels viquipedistes en esperanto està representada a través de l’organització Esperanto kaj Libera Scio (ELiSo) “Esperanto i coneixement lliure”

Jordi Cuixart, Catalunya i l’esperanto

Per sorpresa dels esperantistes, fa pocs dies s’ha sabut que Jordi Cuixart és simpatitzant de l’esperanto. En un acte públic a Sabadell el propassat dissabte dia 16, en paraules d’un assistent, “…la seva ex-companya va explicar que el Jordi sempre feia servir l’expressió NK, “ene ka”, per referir-se a Catalunya, de tal forma que ja ho havien incorporat com un eufemisme en la conversa habitual. Després va afegir que havia trobat un escrit del Jordi amb la definició d’aquesta expressió i que amb la seva autorització ens el volia llegir.”

La companya del Jordi ens ha fet arribar l’escrit i l’autorització per publicar-lo: NK de Jordi Cuixart

 

Nota.- La fotografia prové d’Òmnium Cultural – http://www.flickr.com/photos/51919735@N06/25825294943/

Tagoj kaj ruinoj. Llegiu ‘tàgoi kai ruínoi’

El proper divendres, dia 15 de desembre, es presentarà a l’Espai Vilaweb el llibre ‘Tagoj kaj ruinoj’, de Jaume Grau Casas. El llibre recull memòries i escrits de l’escriptor i esperantista català Jaume Grau Casas de quan fou un refugiat als camps de concentració francesos al final de la guerra civil espanyola.

– Llengua de l’acte: català

-Dia i hora: divendres 15 de desembre a les 19:00

– Lloc: Espai Vilaweb

-Participants: Plàcid Garcia-Planas (director del Memorial Democràtic), Pedro Sanz (editor del llibre) i Montserrat Franquesa (professora de la Universitat Autònoma de Barcelona)

 

La Viquipèdia, el català i l’esperanto

 

El català i l’esperanto comparteixen un tret comú en relació a la Viquipèdia, i és que sent l’expressió de dues comunitats relativament petites hi juguen un paper destacat. Totes dues van ser de les primeres llengües en començar les corresponents edicions i totes dues ocupen un lloc avançat pel nombre d’articles publicats. A títol de referència és bo recordar que hi ha 288 edicions de la Viquipèdia en diferents llengües.
L’edició en esperanto és cronològicament la 13ena i començà l’any 2001, el mateix any que la Viquipèdia original (en anglès).
L’edició en català s’inicià en tercer lloc, només uns minuts per darrera de la segona, l’edició en alemany, i durant a prop de dos mesos fou l’única que tenia articles que no eren en anglès. [1]
L’edició en esperanto consta de 242.731 articles (21 de novembre de 2017) i figura en 32a posició.
La viquipèdia catalana conté 563.899 articles (mateix dia) i figura en 18a posició. [2]
La figura adjunta correspon al logo que es va dissenyar per commemorar l’article 200.000 de la Vikipedio (l’edició en esperanto de la Viquipèdia)
[1] https://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:2001
[2] https://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias

El 155 contra l’esperanto.

L’any 1923 un cop d’estat instaura a Espanya la dictadura del general Primo de Rivera. Llavors els esperantistes catalans tenien per associació la Federació Catalana d’Esperantistes. Però això no agradava a la dictadura.
Unes notes transcrites d’un llibre d’història de l’esperanto als Països Catalans ho expliquen molt bé.
L’any 1928, “El grup Esperanta Fajro [fonèticament ‘fairo’] de Barcelona publica una nota a la premsa de Barcelona en contra de la Federació Catalana d’Esperantistes. Aquesta rep l’ordre del governador civil de Barcelona, el general Milans del Bosch, d’adherir-se a l’Associació Espanyola d’Esperanto i de deixar d’anomenar-se catalana ‘en solidaritat amb les altres regions espanyoles’.”
Seguidament “Se celebra el XV Congrès Català d’Esperanto a Vinaròs […] on es decideix dissoldre la Federació Catalana d’Esperantistes per no doblegar-se a les exigències governatives…”
Tanmateix, “membres vinculats a Esperanta Fajro transigeixen i funden la Federació Esperantista Catalano-Balear.”
Finalment, l’any 1930, “Amb la caiguda del dictador, es reprèn l’activitat de la Federació Catalana d’Esperantistes alhora que desapareix la Federació Esperantista Catalano-Balear.”

Enric Baltasar escollit membre de la junta de govern de l’Associació Mundial de Joves Esperantistes

El passat 11 d’agost de 2016 la cubana Ariadna García Gutiérrez va dimitir de les seves responsabilitats com a membre de la junta de govern de l’Associació Mundial de Joves Esperantistes (TEJO).

Un més després, l’elecció d’Enric Baltasar completa de nou la junta. Segons informacions de la pàgina web de TEJO, van participar a la votació 18 persones (de 32) amb un resultat de 16 vots positius, cap negatiu i dos persones que es van abstenir.

Fins ara l’Enric era komitatano B i responsable de l’acció nacional a Europa d’aquesta organització.

Recordem que un altre soci de l’associació catalana de joves esperantistes (KEJ) és actualment el president de TEJO, en Michael Boris Mendirola. I és que a diferència de l’Associació Mundial d’Esperanto (UEA), TEJO reconeix KEJ com a associació nacional al mateix nivell que la francesa o l’espanyola, per exemple.

Aquí podeu llegir una breu entrevista amb el nou membre de la junta de TEJO.

El 37è Congrés Català d’Esperanto tractarà els reptes de la immigració aquest cap de setmana a Mataró

37è CONGRÉS CATALÀ D’ESPERANTO / 37a KATALUNA KONGRESO DE ESPERANTO
Mataró 30/31 d’octubre i 1 de novembre 2015
www.esperanto.cat

ELS REPTES DE LA IMMIGRACIÓ:

Mataró va viure un gran creixement industrial, que va comportar l’arribada de milers d’immigrants. Aquesta arribada d’immigrants va fer-se especialment evident durant les dècades dels anys 1960 i 1970, quan desenes de milers d’immigrants provinents principalment del sud de l’estat espanyol, van instal·lar-se a la perifèria de Mataró, creant un seguit de barris llunyans del centre de la ciutat. Actualment està vivint una segona arribada d’immigrants, provinents del Magrib, Xina, l’est d’Europa i Sud-amèrica.

PROGRAMACIÓ EN CATALÀ

Debat obert: els reptes de la immigració

Divendres 30 d’octubre, a les 20h00 al Foment Mataroní
amb Asmaa Aouattah, Omar Diatta, Juying Yin Xu. Moderador: Vern Bueno

El debat acabarà amb una cloenda musical a càrrec del cor Primavera per la Pau.

 

Taula rodona: conflictes oblidats

Dissabte 31 d’octubre, a les 11h30 al Centre Cívic Cabot i Barba
amb Iris Boadella, Marta Ter, Rahman Rashid, Zhou Mack Mafuila. Moderador: Jordi Armadans

L’esperanto és una eina de pau i justícia, no podríem parlar de la inmigració i no posar la lupa en conflictes que violenten el món, que forcen la gent a migrar i que gairebé no se’n parla. Coneixerem de primera mà els conflictes bèl·lics d’Afganistan, el Congo i Txetxènia, en una taula rodona moderada per Jordi Armadans de Fundipau.

 

Tastet d’esperanto

Dissabte 31 d’octubre, a les 17h00 a la Biblioteca Pompeu Fabra

Lectura de poemes de l’autora mataronina Lola Casas en versió original i traduïts a l’esperanto, seguit d’un taller de creació poètica conduït per l’autora

 

L’esperanto i el pacifisme durant la primera guerra mundial.

Dissabte a les 16h al Centre Cívic Cabot i Barba

A càrrec de Xavier Alcalde, investigador i coordinador de programes a l’Institut Català Internacional per la Pau.

 

Joan Amades i l’esperanto.

Dissabte a les 17h al Centre Cívic Cabot i Barba

Dani Cortijo. Historiador, esperantista i professor de secundària. Membre de la junta directiva de l’Associació Cultural Joan Amades. Especialitzat en història de Barcelona, ha treballat en diversos mitjans de comunicació i ha participat en diverses publicacions entre les que cal destacar l’article “Joan Amades i l’Esperanto” dins “Història de l’Esperanto als Països Catalans” publicat per l’Associació Catalana d’Esperanto l’any 2010.

 

Concert de Zhou Mack Mafuila (reggae del Congo en esperanto)

 

Dissabte 31 d’octubre a les 22:30 al Cafè de Mar

Washington David Tufuene Mafuila (Kimpese, República Democràtica del Congo) és un músic congolès que canta en francès, anglès i esperanto.Zhou-Mack Mafuila és el petit de 16 germans d’una família de músics. El seu avi i besavi tocaven el masikulu (un instrument tradicional), el seu pare és un acordionista, la seva mare una cantant de cançons espirituals negres, els seus germans toquen la guitarra i el saxo i les seves germanes cantaven en cors. Als 13 anys va crear el seu primer grup de rumba. Després, va estudiar literatura a la universitat. Durant aquest període, va conèixer Jah Lucky, un músic rasta congolès que havia viscut a França i que el va iniciar al reggae. Va ser llavors que va descobrir la llengua auxiliar internacional esperanto, mitjançant Nduantoni Bakidila Ngangu, un director d’escola que va ensenyar la llengua a tota la família. L’Associació Universal d’Esperanto el va convidar a Europa. Va viatjar als Països Baixos i va estudiar geopolítica, història i economia mundial, aprenent també sobre el seu propi país. Aquest va ser també el període en què va aprofundir el seu coneixement de la cultura rasta i el reggae.En tornar al seu país d’origen, Zhou-Mack, Ngangu i altres esperantistes van formar el nucli de l’Institut Zaire d’Esperanto, amb l’objectiu de promoure l’esperanto en l’àmbit nacional, denunciant també les pràctiques del sistema dictatorial de Mobutu. Va crear una banda de reggae amb el nom d’Esperanto Muziko a N’Djili, on hi havia una gran comunitat rasta. Va tocar a diferents grups, com Saccharose o Rumba Raï. Per Zhou-Mack la manca de llibertat d’expressió al país era incompatible amb la seva visió del reggae, que ell concep com la música de la llibertat i la contestació i va decidir tornar a Europa. Va arribar a París el 1989 com a immigrant sense papers. El 1994 va descobrir el jazz al Centre Autònom d’Experimentació Social a Ris-Orangis a la regió de París. Allà va conèixer al bateria indi Ravy Magnifique, qui li va presentar a Chico Freeman i Archie Shepp, així com a altres músics, com Annie Delfau, Jean-Philippe Daryl i Orlando Paléo, amb qui va esmolar el seu estil de jazz afro. Amb Ravy Magnifique i el saxofonista nord-americà Noi Freeman van crear un nou estil musical, el Funk Afro-Indi. El 1996 FreeMagniZhou van gravar la cançó “Pro viaj faroj” en esperanto per a l’àlbum Vinilkosmo-Kompil Volumo 2. El 2000 Zhou-Mack va conèixer als cinc membres del combo La Fève i amb ells va gravar el disc International Love, el primer disc produït per Zhou-Mack sota el seu propi nom i va tenir un cert èxit. Posteriorment va gravar amb la productora Vinilkosmo l’àlbum Originoj [orígens].Es tracta de reggae africà amb lletres compromeses, sobre la guerra, la fam i la responsabilitat d’Occident en les desgràcies que pateix el continent negre, barrejades amb l’amor, l’aŀlegria i l’optimisme intrínsec a moltes de les cultures africanes. A la seva música, Mafuila crea un pont entre els seus orígens africans i els seus viatges, en un estil mestís, híbrid, on barreja el reggae amb gèneres com el rock, el jazz i el blues.

 

 

 

ŜANCOJ DE ENMIGRADO

Mataró spertis industrian kreskon kiu venigis milojn da enmigrintoj. Tiu enmigrado okazis ĉefe en la jaroj 1960aj kaj 1970aj, kiam dekmiloj da enmigrintoj venintaj el la sudo de Hispanio, ekloĝis la periferion de Mataró, kreante kelkajn kvartalojn malproksimajn de la urbocentro. Nuntempe, la urbo spertas duan alvenadon da enmigrintoj, venantaj ĉefe el Magrebo, Ĉinio, Orienteŭropo kaj Sudameriko.

 PROGRAMO EN ESPERANTO

 

Fabienne Berthelot (1965, Francio) – psikologo, ŝi laboras gvidante staĝojn por deliktuloj. Ŝi aparte interesiĝas pri etnopsikologio, pri kiu ŝi studis postdiplome. Ŝia studofina verko rilatas al migrado kaj servos kiel bazo de ŝia prelego en la kongreso.

  • La feliĉo elmigri. Sabaton je la 12a en salono Jeannine Vincent.

Igor Sosa. Doktoro pri germana filologio, laboris en Instituto Cervantes de Vieno (Aŭstrio). Sciencisto en la Eŭropa Universitata Insituto de Florenco, kie li doktoriĝis pri historio. Nuntempe li instruas en la Universitato de Erfurt (Germanio).

  •  La ideo de gastameco en historio (1500-2000): religiaj, juraj kaj kulturaj aspektoj. Sabaton je la 16a en salono Hermínia Puigsec.

 

István Ertl (1965, Hungario) – instruisto, ĵurnalisto, profesia esperantisto kaj profesia kontraŭrasisto eksa, nun tradukisto ĉe la Europa Revizora Kortumo. Redaktoro de Beletra Almanako, universitata preleganto pri E-literaturo, okaza preleganto.

  •  La feliĉo elmigri. Sabaton je la 12a en salono Jeannine Vincent.
  • Migro kaj migrantoj en la esperanta literaturo. Sabaton je la 16a en salono Jeannine Vincent.

 

Jorge Camacho (Hispanujo, 1966). Ĉefaj verkoj: eseo La liturgio de l’ foiro; rakontoj en Sur la linio kaj Ekstremoj, prozaĵo La ĉapo de la sterko-vermo, novelo La Majstro kaj Martinelli; poemaroj Celakantoj, Saturno, Eklipsas, Koploj kaj filandroj, La silika hakilo, En la profundo kaj Strangaj spikoj (en preparo). Tradukis Letero el Palestino de Santiago Alba, poemojn de Ángel González en Astura bukedo, novelojn kaj poemojn de Jorge Luis Borges en La sekreta miraklo. Lanĉis kaj kunredaktis de 2007 ĝis 2014 la literaturan revuon Beletra Almanako.

  • Poezia metiejo. Vendredon je la 18a kaj sabaton je la 13a en salono Darío Rodríguez.
  • Poemoj pri migremoj. Sabaton je la 18a en salono Hermínia Puigsec
  • Poezia vespero. Sabaton je la 19a en salono Jeannine Vincent.

 

Lluís Batlle (1981), inĝeniero pri telekomuniko, partoprenas la Instituton Nova Historio per lingvaj studoj de la Ora Jarcento de kastilia literaturo kaj per esploro de la historio de la kastilia Lingvo.

  • Prezento de la tasko de la polemika Instituto Nova Historio. Sabaton je la 17a en salono Darío Rodríguez

 

Nicolau Dols Salas (Palma, Majorko, 1967): licenciulo pri Homa Scienco (UIB, 1990), Magistro pri Filozofio (MPhil, Sheffield, 1993), Magistro pri Orienta Azio (UOC, 2009), Doktoro pri Kataluna Filologio (UIB, 2000). Universitata instruisto pri la kataluna kaj lingvoscienco. Fonologiisto. Tradukisto. Dekano de la Fakultato de Homa Scienco de UIB (Universitat de les Illes Balears). Membro de Institut d’Estudis Catalans (Oficiala akademio de la kataluna).

  • Enmigrado, lingvoj kaj edukado en la Baleara insularo. Sabaton je la 18a en salono Jeannine Vincent.

 

Viktoro Solé (1963) instruas harmonion en Conservatori del Liceu de Barcelono kaj respondecas pri la radia programo Guia d’orquestra en la kataluna radiostacio pri klasika muziko Catalunya Música. Esperantiĝinte en 2007, li instruas Esperanton de la kurso 2012-13 en Barcelono kaj estas instruisto en Somera Esperanto-Studado en Slovakio. De la jaro 2011 li publikigas artikolojn sub la rubriko La blaga blogo en la revuo Kontakto.

  • Kial mi ne ŝatas la muzikon de La Espero. Sabaton je la 17a en salono Jeannine Vincent.

 

Zhou-Mack Mafuila jam diskrete aperis en la katalogo de Vinilkosmo en 1996. Lia unua kontakto kun esperanto datas de lia infanaĝo, ĉar tiu lingvo estis jam integrita en la tradicion de lia dekses-infana familio, same kiel la muziko, jam ĉiomgrava kiam li estis nur knabeto. 

Lia renkontiĝo kun Jah Lucky, konga rasta muzikisto vivinta en Francio, estis baza influo por Zhou-Mack. Kaj la senĉesa kunesto kun tiu iniciatinto al regeo dum li studadis literaturon kaj regule ludis zairan rumbon kun deinfanaĝaj amikoj, certe vekis lian scivolon kaj precizigis la filozofion kaj la artan sentemon de Zhou-Mack, kiu de tiam neniam ĉesis strebi al idealo.

 De lia naskurbo, Kimpese en Zairo, ĝis en Eŭropo, trairante Nederlandon, Belgion, Francion, kaj multnombrajn spertojn tiel sur homa kiel sur arta niveloj, la vivvojo de Zhou-Mack al tre persona vidmaniero pri la vivo povis nur inspiri lian kosmopolitan kaj miks-etnan manieron komponi kaj ludi; kaj bedaŭrinde por la kulturaj “administrantoj”, inkluzive tiujn de Mobutu, se Zhou-Mack konsideras muzikon unuavice kiel liberecon!

  • Koncerto, sabaton je la 22:30a en Cafè de Mar.

 

Guillem Nicolàs i Larruy és tècnic superior en hortofructicultura i jardineria, especialista en poda en altura, i treballa de jardiner. Va aprendre esperanto de manera autodidacta ara deu fer uns vit-i-tants anys, i instrueixo aquest idioma a la Parròquia Santa Maria de Premià, abans ho havia fet a CONEX Premià. Practica arts marcials des de petit, sent ara practicant d’aikido.

  • Aikido. Sabaton kaj dimanĉon inter la 10a kaj la 12a en la Centra Parko

 

Programa

Mor Darío Rodríguez López de Silva

Ahir, 14 d’octubre, morí en Darío Rodríguez López de Silva als 84 anys a Madrid, la ciutat on va viure gairebé tota la seva vida, després d’un ràpid empitjorament de la seva salut.

Educat en un ambient profundament religiós, de ben jove va sentir aversió per la dictadura franquista. Això el portà, entre altres coses, a aprendre català i esperanto, a més de francès. El 1961, fugint de l’ambient opressor del franquisme, va anar-se’n a viure a Perpinyà, treballant com a comptable per a un destacat esperantista. L’explotació laboral que va patir, però, el forçà a tornar a Madrid al cap d’un any, abandonant l’activitat esperantista i dedicant-se a cuidar de la seva mare. El 1997 va tornar a contactar amb el moviment esperantista, començant una intensa activitat a la xarxa, participant assíduament en el grup de discussió pioner soc.culture.esperanto de Usenet i posteriorment en diferents llistes de correu electrònic, entre les quals les dels esperantistes catalans. Alhora llegia diàriament la premsa catalana per internet. Mantingué una activitat ingent de transmissió d’informació entre diferents grups d’esperanto. Especialment destacada fou la seva tasca d’establir ponts de col·laboració entre esperantistes catalans i espanyols.

La seva sincera amistat amb els esperantistes catalans i treball ferm li fou agraït en el 34è Congrés Català d’Esperanto, celebrat el 2008 a Sabadell, en què vam tenir l’honor que participés, malgrat la seva salut delicada.

L’Associació Catalana d’Esperanto acompanya en el dol la seva família i amics.

Activitats prèvies al 37è Congrés Català d’Esperanto a Mataró

Amb motiu del 37è Congrès Català d’Esperanto i amb l’objectiu d’apropar la llengua internacional als mataronins, l’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto*cat) ha organitzat unes jornades en les quals tothom podrà assistir a diverses activitats durant tot el cap de setmana, del 23 al 25 d’octubre.

Aquest precongrés oferirà un curs monogràfic d’esperanto, la presentació del llibre Petit refranyer català-esperanto. Malgranda proverbaro kataluna-esperanto, de Pedro M. Martín Burutxaga i un concert vermut del violoncelista Pau de Nut.

> Presentació del llibre Petit refranyer català-esperanto

  • Dissabte 24 d’octubre a les 18 h

Biblioteca Pompeu Fabra, Plaça d’Occitània, s/n , Mataró

> Jornades d’Esperanto

  • Divendres 23 a les 19 h, presentació de les jornades i curs monogràfic d’esperanto.
  • Dissabte 24 de 10 a 14 h i de 16 a 20 h, curs monogràfic d’esperanto.
  • Diumenge 25 de 10 a 12 h cloenda del curs i a les 13 h concert vermut amb Pau de Nut

Casal de Barri les Esmandies, Ronda O’Donnell, 94 – Mataró.

Més informació a info@esperanto.cat

www.esperanto.cat

La biblioteca de Castelldefels recupera el nom de Ramon Fernàndez Jurado

El mes de maig passat, quatre partits d’esquerres van poder formar el nou govern municipal, i en el ple del 23 de juliol es va aprovar la reposició del nom de Ramon Fernàndez Jurado per a la biblioteca de Castelldefels, que el govern municipal anterior, del PP, havia arrabassat. Actualment, el rètol ja diu Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado.

Ramon Fernàndez Jurado, va ser lluitador per la llibertat i el benestar dels pobles, esperantista i poeta i narrador en català, castellà i esperanto, i els darrers anys de la seva vida ciutadà de Castelldefels, on va ser regidor i hi va deixar una fonda petjada.

Per la seva qualitat de ciutadà, escriptor i polític, es va donar el seu nom a la biblioteca l’any 1986, quan feia dos anys de la seva mort.

El proper dia 26 d’octubre, dilluns, es farà l’acte de celebració de la recuperació del nom, a l’Espai Margarida Xirgu de la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado, a les 7 de la tarda. Tothom hi és convidat.