Esperanto*Cat

El bloc de l’Associació Catalana d’Esperanto

Setmana de l’esperanto i el moviment llibertari

Del 22 al 25 d’abril, l’Associació Catalana d’Esperanto organitza a Barcelona un seguit d’actes al voltant de la publicació en esperanto de Liberecana Antologio, una antologia llibertària basada en dos assajos de Frederica Montseny: Vida y obra de Anselmo Lorenzo i Max Nettlau o la lección de la modestia, i en una part de la tesi doctoral de la historiadora Dolors Marin, El internacionalismo proletario y las lenguas planificadas. Els textos estan traduïts i comentats per Miguel Fernández.

Hem convidat a Barcelona en Miguel Fernández, i també l’editor del llibre, en Pedro Sanz, i hem previst el següent programa:

 

Dimecres 22 d’abril

— 18:00 Presentació del llibre a l’Espai Obert (C. Violant d’Hongria 71, Sants)

— 21:00 Concert “Kantoj en Esperanto” de Xavier Rodon i Àngel Ribas a La Taverna del CAT (Travessia de Sant Antoni 6-8, Gràcia)

Dijous 23 d’abril (diada de Sant Jordi)

— 09:00 – 20:00 Paradeta de llibres a la Rambla. Hi haurà cursos d’esperanto de 5 minuts, i hi haurà els següents autors signant llibres:

– Pedro M. Martín Burutxaga signarà pel matí exemplars del Petit refranyer català-esperanto.

– Miguel Fernández signarà pel matí i per la tarda, exemplars de Poezio: armilo ŝargita per futuro i de Liberecana Antologio.

Divendres 24 d’abril

— 18:00 Visita a la Barcelona anarquista, guiada per Dani Cortijo

Dissabte 25 d’abril

— 18:00 Vetllada poètica a l’Espai Obert (C. Violant d’Hongria 71, Sants)

— 21:00 Sopar de germanor

Més informació i reserves pel sopar de dissabte a info(a)esperanto.cat o al 625 46 93 73

Quatre catalans participen a la 8a trobada d’esperantistes d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica a Tunísia

Els passats dies 28 març – 1 abril va tenir lloc al centre cultural internacional de Hammamet (Tunísia) la vuitena edició de la trobada d’esperantistes d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica. L’edició d’enguany venia precedida pels recents atemptats a la capital del país, però també pel Fòrum Social Mundial, que havia hagut a Tunis pocs dies abans. Per aquest motiu, a més del diàleg intercultural que caracteritza aquestes trobades, també hi va tenir un paper important les mostres de solidaritat cap al poble tunisià.

Cal destacar que una bona part dels inscrits no van poder finalment assistir-hi, perquè es van cancelar alguns vols, com els va passar a un grup de setze polonesos.

L’esdeveniment va comptar amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de la Medina de Hammamet i també amb la participació de quatre catalans: la Gemma, el Mauro, la Saioa i el Xavi. Entre d’altres coses, vam presentar una xerrada sobre la relació entre la justícia lingüística i els conflictes armats. La trobada es va complementar amb un seguit de visites turístiques al museu del Bardo – famós mundialment per la seva col·lecció de mosaics -, així com a la ciutat antiga de Cartago, el poblet de Sidi Bou Saïd o la ciutat islàmica de Kairuan, la primera ciutat musulmana del Magreb.

L’any vinent el 9è Mezorienta Kunveno tindrà lloc a Turquia, a la regió de la Capadòcia.

 

www.esperanto.cat

Esperantistes dels Països Catalans reciten en ocasió del Dia Mundial de la Poesia

Hauria de tenir literatura una llengua com l’esperanto? Hauria de crear i traduir poesia? Si bé a primer cop d’ull pot semblar que una interllengua auxiliar no hauria de prioritzar la creació literària, l’esperanto l’ha tingut en compte des dels seus orígens. L’esperanto va ser creat en l’època del romanticisme, i el seu iniciador, L.L. Zamenhof, no només va procurar que fos senzilla, completa i accessible per a tothom sinó que va tenir especial cura en que fos apta per a la literatura.

Gràcies a això, força literatura de llengües minoritzades s’ha donat a conèixer traduïda a l’esperanto, com ho van fer esperantistes catalans dels anys 20 van donar a conèixer la literatura catalana amb la traducció a l’esperanto de les obres més representatives, produint la nomenada Kataluna Antologio, compilada per en Jaume Grau Casas amb l’inestimable col·laboració de Josep Grau Casas, Joan Amades Gelats, Jacint Bremon Masgrau, Eduard Capdevila i Buil, Delfí Dalmau, Josep Maria Dalmau, Sebastià Alberich i Jofré, Estanislau Pellicier, Frederic Pujulà i Vallès, Josep Rosselló, Marià Solà i Montserrat, Artur Torné, Isidre Torrents, Josep Ventura i Freixas.

Enguany, en ocasió del dia mundial de la poesia, uns quants esperantistes dels Països Catalans han enregistrat en video alguns poemes en la llengua internacional. Els que encara no entenguin l’esperanto, podran almenys, fer-se una idea del so literari de la llengua internacional.

Vegeu-ne tots els videos al web d’Esperanto*Cat.

Simposi de Justícia Lingüística

Els passats 2-3 de març va tenir lloc a Berlin un simposi sobre justícia lingüística, organitzar pel grup d’investigació en economia i llengües de la Humboldt Universität de Berlin, que està format per Bengt-Arne Wickström, Michele Gazzola i Torsten Templin.

L’esdeveniment va aplegar una setentena d’especialistes vinguts dels cinc continents. Les diferents presentacions van mostrar que la justícia lingüística és un camp de recerca emergent on conflueixen diverses disciplines acadèmiques. En aquest sentit, per copsar la varietat de perspectives presentades,  alguns exemples dels treballs exposats són els següents: una anàlisi del (desigual) coneixement de l’anglès a l’Unió Europea i com afecta això a la qualitat democràtica de les institucions europees quan treballen exclusivament en aquesta llengua; una defensa de la diversitat lingüística com a complement indispensable de les falles del mercat lingüístic basat en l’oferta i la demanda;  una anàlisi de les polítiques lingüístiques del Regne de Hawai derivades de la colonització; un estudi estadístic dels efectes de la llei d’immersió en l’augment de la cohesió social a Catalunya; un altre estudi estadístic sobre la relació (positiva) entre l’aprenentatge del català i el salari de les persones; una recerca sobre el paper de la llengua com a element de poder tou, però també de poder dur dels estats; una comparació del diferents rols dels parlants natius d’esperanto respecte als parlants d’altres llengües nacionals; diverses anàlisis dels reptes que suposa la immigració en matèria de justícia lingüística; també es van presentar investigacions sociolingüístiques sobre la situació a diferents països, com Sudan, India, Finlàndia, Romania, Croàcia, diferents repúbliques russes i alguns països de l’Àfrica Subsahariana. Fins i tot hi va haver lloc per una anàlisi històrica del règim lingüístic de la Societat de Nacions.

Pel que fa a la representativitat catalana, cal destacar la presència dels economistes Ramon Caminal del CSIC i Antonio di Paolo de la UB, del professor de lingüística de la UB Ruben Fernández o del politòleg Xavier Alcalde. Tot i que la llengua principal de treball era l’anglès, una de les particularitats d’aquest acte acadèmic era la possibilitat que tenien els ponents de presentar en altres cinc llengües: alemany, castellà, italià, francès i esperanto. Es preveu que aquesta iniciativa tingui una continuitat binannual.

El simposi va comptar amb el suport de, entre d’altres,  l’Esperantic Studies Foundation.

—–

Simpozio pri lingva justeco

La pasintajn 2an kaj 3an de marto okazis en Berlino simpozio pri lingva justeco, organizita de la esplorgrupo pri ekonomio kaj lingvoj de la Humboldt-universitato, kies anoj estas Bengt-Arne Wickström, Michele Gazzola kaj Torsten Templin.

La aranĝo kunigis sepdekon da spertuloj el la kvin kontinentoj. La diversaj prelegoj montris, ke lingva justeco estas emerĝa esplorkampo kie renkontiĝas diversaj akademiaj fakoj. Tiusence, por kapti la diversajn prezentitajn perspektivojn, sekvas kelkaj ekzemploj pri la prezentitaj laboroj : analizo de la (malegala) scipovo de la angla en Eŭropa Unio kaj kiel ĝi koncernas la demokratian kvaliton de la eŭropaj institucioj kiam ili laboras nur tiulingve ; defendo de la lingva diverseco kiel nedisigebla komplemento de la mankoj en la lingva merkato bazita sur la leĝo pri ofertado kaj mendado ; analizo de la lingvaj politikoj de la regno de Havajo konsekvence de koloniigo ; statistika studo pri la efikoj de la lingvomerĝa leĝo en la kreskado de la socia kohereco en Katalunio ; alia statistika studo pri la (pozitiva) rilato inter la lernado de la kataluna kaj la salajro de la homoj ; esploro pri la rolo de lingvo kiel elemento de povo de la ŝatoj, mola sed ankaŭ malmola ; komparo de la malsimilaj roloj de la denaskaj esperantistoj rilate al denaskaj parolanto de naciaj lingvoj ; diversaj analizoj pri la defioj kiujn alportas inmigrado rilate al la lingva justeco ; oni ankaŭ prezentis socilingvajn esplorojn pri la situacioj en diversaj landoj, kiel ekzemple Sudano, Barato, Finnlando, Rumanio, Kroatio, diversaj rusiaj respublikoj kaj kelkaj landoj el la sudsahara Afriko. Eĉ estis programero pri historia analizo de la lingva reĝimo ĉe Ligo de Nacioj.

Koncerne al la katalunaj reprezentantoj, elstaras la ĉeesto de ekonomiistoj kiel Ramon Caminal de la scienca esplorcentro CSIC kaj Antonio di Paolo de la Universitato de Barcelono, de la profesoro pri lingvistiko Rubeno Fernández kaj de la politikologo Xavier Alcalde. Eĉ se la laborlingvo estis la angla, unu el la aparteco de tiu akademia aranĝo estis, ke la podiuloj havis la eblecon prelegi en aliaj kvin lingvoj : germana, hispana, itala, franca kaj Esperanto. Oni antaŭvidas ke tiu evento okazos ĉiun duan jaron.

La simpozio havis la subtenon, i.a., de Esperantic Studies Foundation.

Vaga de llengua per reivindicar poder parlar irlandès al Parlament Europeu

L’eurodiputada Liadh Ní Riada denuncia la discriminació del gaèlic a la Unió Europea, que és llengua oficial però que no se’n garanteix l’ús

L’eurodiputada irlandesa Liadh Ní Riada ha començat una vaga de llengua al Parlament Europeu. Des d’aquest dilluns passat i fins el 17 de març, Ní Riada no farà servir cap altra llengua que el gaèlic irlandès, llengua oficial a l’Unió Europea. “Ho faig per cridar l’atenció sobre el fet que no puc fer servir la meva llengua materna al Parlament”, informa Nationalia.

I de fet no l’ha pogut fer servir. Dilluns, en una reunió del comitè del Parlament Europeu, el president de l’acte, Roberto Galtieri, li va negar el dret a parlar. “O parleu una altra llengua o, malauradament, no us puc donar dret a parlar”, li va dir Galtieri en fer palès que no hi ha cap servei de traducció simultània en aquesta llengua. “Jo ja vaig advertir que parlaria irlandès, i la resposta que em van donar va ser «per què ho has de fer, si ja parles anglès?»”, va explicar Ní Riada.

Ní Riada reivindica la retirada d’una derogació, que la Unió Europea va pactar amb la República d’Irlanda, en la qual les institucions europees no estan obligades a garantir el dret de fer servir l’irlandès al mateix nivell que les altres 23 llengües oficiales de la Unió Europea. Aquesta derogació es va pactar just a continuació de declarar el gaèlic irlandès llengua oficial de la Unió Europea.

Ní Riada és diputada del Sinn Féin, un partit que defensa la llengua irlandesa a la República d’Irlanda i a Irlanda del Nord, i reclama que s’acabi la derogació, en vigor fins a finals de 2016.

Acció antifeixista en llengua internacional

Ja podem lluir la lluita antifeixista d’una manera molt lingüísticament sostenible. Tutmonde, la botiga virtual de samarretes en esperanto, n’acaba de treure un model nou model en negre amb el símbol roig i negre d’Acció Antifeixista en llengua internacional.

Amb aquest model Tutmonde ha optat per oferir més qualitat. Ha canviat la serigrafia pel vinil tèxtil i ha deixat de fer servir les samarretes de “Fruit of the Loom” per les “Roly” de 160 grams, de molt més bona qualitat.

___________

Kontraŭfaŝisma agado en la internacia lingvo

Ni ja povas vesti nian kontraŭfaŝisman agadon per iom da lingva justeco. Tutmonde, la reta vendejo pri t-ĉemizoj en Esperanto ĵus eldonis nonvan modelon nigran kun la ruĝnigra simbolo de la Kontraŭfaŝisma Agado en la internacia lingvo.

 

Per tiu ĉi nova modelo, Tutmonde proponas pli da kvalito. La teĥniko ne plu estas silkpresado sed tekstila vinilo kaj la baza t-ĉemizo ne plu estas “Fruit of the Loom” sed 160-grama “Roly”, multe pli altkvalita.

Les llengües del món en un diccionari

Amb 1264 entrades sobre moltes llengües del planeta amb la seva denominació en 18 idiomes

El 24 de febrer passat, en ocasió del Dia internacional de la llengua materia, es va presentar a Barcelona el Diccionari de llengües del món, que conté 1264 entrades amb informació sobre les llengües que es parlen arreu del planeta. Cada entrada informa la filiació lingüística de cada llengua, el lloc on es parla, la situació sòciolingüística, la viitalitat, aspectes històrics, etc. La denominació de cada llengua està en català, en la pròpia llengua definida i també en 18 altres llengües força importants a Catalunya: àrab, gal·lès, alemany, anglès, espanyol, basc, francès, gallec, guaraní, italià, japonès, neerlandès, occità, portuguès, rus, suahili, amazic i xinès.

Les dades d’aquest Diccionari de llengües del món vénen del treball dut a terme per LinguaMón, el CIEMEN i el GELA (Grup d’Estudi de les llengües amenaçades de la Universitat de Barcelona).

El diccionari en línia forma part del Termcat, un consorci de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per la Normalització Lingüística, que té per objectiu garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia en català sent la referència per les publicacions científiques i tècniques.

 

———–

La lingvoj de la mondo en vortaro           

Ĝi enhavas 1264 lingvojn dinifitaj el la tuta planedo kaj iliajn nomojn en 18 pliaj lingvoj

La pasintan 24an de februaro, okazi de la Internacia tago de la gepatra lingvo, oni prezentis en Barcelono la Vortaro pri lingvoj de la mondo, kiu enhavas 1264 kapvortojn kun informoj pri lingvoj de la tuta planedo. Ĉiu kapvorto raportas la lingvan parencon de ĉiu lingvo, la teritorion kie ĝi estas parolata, ĝian socilingvan situacion, ĝian viglecon, historiajn aspektojn, ktp. La nomo de ĉiu lingvo estas en la kataluna, en la lingvo mem, kaj ankaŭ en 18 lingvoj sufiĉe gravaj en Katalunio, t.e. la amaziga, la angla, la araba, la ĉina, la eŭska, la franca, la galega, la germana, la gvarania, la hispana, la itala, la japana, la kimra, la nederlanda, la okcitana, la portugala, la rusa kaj la svahilia.

La datumoj de tiu Vortaro pri lingvoj de la mondo venas de la laboro farita de LinguaMón, CIEMEN (Centro por etnaj minoritatoj) kaj GELA (Grupo pri studo de la minacitaj lingvoj de la Universitato de Barcelono).

Tiu reta vortaro estas parto de Termcat, la institucio regata de la kataluna registaro, de la akademio de la kataluna lingvo kaj de la konsorcio por la lingva normaligo. Termcat provizas al la kataluna la norman terminologion sciencan kaj teĥnikan.

L’esperanto com a llengua materna

Com pot l’esperanto tenir parlants nadius? Es tracta d’una llengua planificada, parlada i difosa per un moviment social que lluita per un món lingüísticament sostenible. Per tant, qui l’aprèn, parla i adopta ho fa per consciència.

Tanmateix, la primera conversa en esperanto es va produir el 1888. Aquest segle i quart llarg de vida ha dotat l’esperanto d’una certa cultura, i d’un cert nombre de parlants nadius per diverses circumstàncies. La més freqüent és que els pares facin servir l’esperanto entre ells, perquè llur llengua materna és diferent. De totes maneres, cal remarcar que hi ha cap cas de parlant nadiu d’esperanto monolíngüe. Contràriament solen parlar un nombre força elevat de llengües.

La productora Judith Meyer i la periodista Veronika Poór han fet un reportatge en un vídeo de sis minuts amb el testimoni de cinc joves esperantòfons nadius de diverses parts de planeta. El minidocumental té també subtítols en català i el podeu veure a YouTube.

 

 

Víctor Solé esdevé professor de l’Escola d’Estiu d’Esperanto a Eslovàquia

El nostre soci Víctor Solé serà professor de l’Escola d’Estiu d’Esperanto (SES) que tindrà lloc a Martin (Eslovàquia) entre els dies 11 i 19 de juliol. Després de participar-hi quatre anys com a estudiant i dos més com a assitent del professorat, Solé ha esdevé enguany membre del quadre docent per al nivell A1, segons el Marc europeu comú de referència per les llengües.

Organitzada per E@I, l’Escola d’Estiu d’Esperanto és un dels cursos de llengua internacional amb més prestigi i nombre de participants, que té lloc a Eslovàquia cada any des de 2007.

Víctor Solé és professor del curs d’esperanto de Barcelona des de fa uns quants anys. També s’encarrega del servei d’abonamens i inscripcions internacionals de l’Associació Catalana d’Esperanto, de la qual en manté la base de dades. Professionalment, Solé és professor de música i presenta el programa Guia d’Orquestra a Catalunya Música.

Activitat al grup de Tarragona

El grup d’esperanto de Tarragona ha començat a fer activitats, cursos i trobades. Els trobareu fent classes i grups de conversa els dijous de 17h30 a 19h30 a la Cooperativa Obrera Tarraconense, al carrer Fortuny 23. A més, el darrer dijous cada mes hi ha un grup de conversa al Cafè La Cantonada.

Més informació per email a tarragonaesperanto@gmail.com o al web www.esperanto.cat/tarragona

————

La taragona grupo aktivas

La taragona esperanto-grupo komencis organizi kursojn kaj aliajn aranĝojn. Vi trovos ilin en la jaŭdaj lecionoj kaj la konversaciaj rondoj inter la 17a30 kaj la 19a30 en Cooperativa Obrera Tarraconense, strato Fortuny 23. Krome, la lastan ĵaŭdon ĉiumonatan okazas la t.n. esperantaj anguloj en kafejo La Cantonada.

Pliajn informojn ĉe tarragonaesperanto@gmail.comwww.esperanto.cat/tarragona.

Segona fase de la campanya per remodelar la Biblioteca-Arxiu Petro Nuez (BAPN)

Preservem la memòria de l’esperantisme català

Després de l’èxit en la campanya a Verkami, i amb gràcies a l’empenta que ens ha donat aquesta victòria col·lectiva, ja estem adequant el local i hem encarregat els quatre mòduls de prestatgeries BBL shelving systems for libraries. La inauguració de la BAPN es farà per Sant Jordi. Mentrestant llancem la segona fase de la campanya per arribar fins als 10. 000 euros i poder arribar a tenir una biblioteca-arxiu amb sis prestatgeries, una taula i una cadira noves, i el material informàtic necessari per a catalogar el fons de la BAPN. Qui no hagi pogut contribuir fins ara, o qui sí que ho hagi fet però encara li sobri algun dineret, pot aportar a un dels següents comptes:

— Caixa d’Enginyers
IBAN: ES54 3025 0001 15 1433398158
BIC: CDENESBBXXX

— Compte de l’Assocaiació Universal d’Esperanto (UEA):  kaea-b

La Biblioteca-Arxiu Petro Nuez (BAPN) és la biblioteca-arxiu de l’Associació Catalana d’Esperanto inscrita al registre de biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya. Recull més de 100 anys d’història esperantista i s’integrarà en el futur catàleg mundial de biblioteques esperantistes que s’està començant a construir.

 

———-

Dua fazo de la kampanjo por renovigi la Biblioteko-Arĥivon Petro Nuez (BAPN)

Ni konservu la memoron de Esperanto en Katalunio

Post la sukceso de la kampanjo ĉe Verkami, kaj danke al la kuraĝigo de tiu kolektiva venko, ni ekrenovigas la sidejon kaj mendis la kvar profesiajn bretarojn BBL shelving systems for libraries. La inaŭguro de la BAPN okazos la 23an de aprilo, okaze de la librotago. Intertempe ni lanĉas por kolekti 4000 pliajn eŭrojn kaj atingi entute 10 000 eŭrojn kaj tial aĉeti du pliajn bretarojn, tablon, seĝon kaj la komputilan materialon por katalogi la fonduson de la BAPN. Por tiuj kiuj ne povis ĝis nun kontribui, aŭ ja faris sed emas kaj povas, eblas ĝiri al unu el la sekvaj kontoj:

— Caixa d’Enginyers
IBAN: ES54 3025 0001 15 1433398158
BIC-kodo: CDENESBBXXX

— UEA-konto:  kaea-b

La Biblioteko-Arĥivo Petro Nuez (BAPN) estas la biblioteko de Kataluna Esperanto-Asocio registrita en la listo de fakaj bibliotekoj la Registaro de Katalunio. Ĝi enhavas pli ol 100 jarojn da esperanto-historio kaj ĝi integriĝos estonte en la ĝerma monda katalogo de esperanto-bibliotekoj.

Petit refranyer català-esperanto: demaneu el vostre exemplar per ressenyes

L’Associació Catalana d’Esperanto acaba d’editar el Petit Refranyer català-esperanto / Malgranda proverbaro kataluna-Esperanto de Pedro M. Martin Burutxaga. El llibre va ser presentat el 15 de desembre passat per l’autor i pel paremiòleg Víctor Pàmies, que n’ha escrit el pròleg. La revista Núvol va publicar un article sobre aquella presentació.

Si esteu interessats en publicar una ressenya del llibre en un mitjà de comunicació, o fins i tot en un blog, podeu demanar-ne un exemplar gratuit al mail f.macip(a)esperanto.cat. Simplement heu de dir on i quan sortirà publicada.

—–
Malgranda proverbaro kataluna-Esperanto: mendu vian provekzempleron por recenzoj

Kataluna Esperanto-Asocio ĵus eldonis la libron Malgranda proverbaro kataluna-Esperanto de Pedro M. Martín Burutxaga. La libron prezentis la pasintan 15an de decembro la aŭtoro kaj la paremiologo Víctor Pàmies, kiu enkondukas la verkon. La revuo Núvol publikigis artikolon pri la evento.

Se vi deziras publikigi recenzon de tiu libro en kiu ajn amasmedio, aŭ eĉ en reta blogo, bv. mendi senpagan ekzempleron al la retadreso f.macip(a)esperanto.cat.Simple klarigu kie kaj kiam la recenzo estos publikata.

Sardenya introdueix el sard a l’escola a partir del curs que ve

Una esmena a la llei del 1997 permetrà l’ensenyament en llengua sarda a les famílies que ho sol·licitin

Consens entre els partits de la majoria i de l’oposició del govern autonòmic de Sardenya per introduir el sard en l’esenyament, segons el diari occità Jornalet. Malgrat un estatut d’autonomia vigent des de 1948 i una llei del 1997 que parlava de la identitat cultural i lingüística insular, l’ensenyament és encara íntegrament en llengua italiana.

El consell regional de Sardenya ha proposat una esmena a la llei de 1997, segons la qual  a partir de l’inici del curs 2015-2016 a l’educació infantil, i un any després a primària i a secundària, s’introduirà el sard a l’ensenyament, no només com llengua ensenyada sinó també com a llengua vehicular de disciplines no lingüístiques. Les universitats formaran els docents necessaris mitjançant uns convenis negociats amb el govern autonòmic, que destinarà tres milions d’euros a l’ensenyament de la llengua durant els tres anys vinents i haurà d’editar manuals escolars.

Tot i que aquesta esmena representa un pas endavant per a la llengua sarda, l’ensenyament en la llengua pròpia del país serà completament voluntari i els pares hauran de fer una petició expressa

La mancança més gran de l’esmena és l’oblit de les altres llengües de l’illa, com és el cas del català de l’Alguer.

Acaba amb èxit el Verkami d’Esperanto*Cat per renovar Biblioteca-Arxiu Petro Nuez

Crits d’alegria i molt d’entusiasme entre els esperantistes catalans. La campanya de micromecenatge per renovar la Biblioteca-Arxiu Petro Nuez (BAPN) llançada per l’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto*CAT) ha finalitzat amb èxit. L’objectiu inicial de recollir 6.000 euros en 40 dies s’ha vist superat amb escreix: s’han recollit 7.095 euros! Es tracta d’una victòria col·lectiva.

La Biblioteca-Arxiu Petro Nuez (BAPN) és la biblioteca de l’Associació Catalana d’Esperanto inscrita al registre de biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya i formarà part del naixent catàleg mundial de biblioteques esperantistes. Compta amb important fons documental i bibliogràfic de fa més de cent anys i necessita una restructuració urgent, per protegir aquesta part important de la història de l’esperantisme a Catalunya. En la primera fase, Esperanto*Cat ha pressupostat 6000 euros per renovar el terra del local i posar-hi quatre mòduls de prestatgeries. La segona fase, calculada en 4000 euros preveu afegir dos altres mòduls de prestatgeries, una taula i una cadira noves i les eines informàtiques per catalogar el fons de la BAPN.

La inauguració de la BAPN està prevista per la diada de Sant Jordi.

Ja que la campanya ha aplegat 1095 euros més dels previstos, Esperanto*Cat preveu tirar endavant la segona fase i per això fa una crida per a tots aquells donatius que no han arribat via Verkami. Qui vulgui contribuir ho pot fer en un dels següents comptes:

  • Compte a la Caixa d’Enginyers: ES54 3025 0001 15 1433398158
  • Compte a l’Associació Universal d’Esperanto: kaea-b

 

Una educació alternativa i una llengua alternativa s’adiuen perfectament. Entrevista amb Shin Eun-Sook (Ana Sonĝanta)

Shin Eun-Sook, en esperanto Ana Sonĝanta, és professora en una escola superior d’ensenyament alternatiu al Corea del Sud.

Fa temps que vaig conèixer la sudcoreana Ana, gràcies a l’Skype, mitjançant el qual conec altres esperantistes d’altres continents. Ella va visitar Barcelona l’any 2012 acompanyada de cinc altres mestres d’escoles alternatives.

Actualment l’Ana treballa molt al moviment esperantista. Cada estiu viatja, fent servir l’ esperanto, amb els seus alumnes sudcoreans a França, Alemanya i Eslovàquia. Enguany, a la tardor, va pasar dos mesos a França, sobretot a Bourg-en-Bresse, on hi ha un grup esperantista important.

Perquè vas voler aprendre esperanto?

L’any 2006 jo treballava a una escola de primària, anomenada “Ondd” com  a professora principal. La nostra escola era un xic especial i aquesta mena d’escoles s’anomenaven alternatives. Feia temps que discutíem sobre si l’ensenyament de l’anglès és adient per als nens o no. Finalment vàrem decidir d’establir l’esperanto com a matèria d’estudi per que la nostra canalla trobi un mitjà de comunicació neutral i de pau. Vaig aprendre l’esperanto per ensenyar-lo als nens de la meva escola.

Així doncs,  s’ensenya l’esperanto  a les escoles alternatives de Corea del Sud?

A Corea hi ha més de 200 escoles alternatives. Allà hi cerquen una llengua internacional per ensenyar considerant les alternatives a l’anglès, al xinès o al francès. La meva escola anterior va ser la primera on es van impartir clases d’esperanto. I actualment ja són 7 les escoles alternatives que ensenyen esperanto. El meu objectiu és que totes les escoles alternatives l’ensenyin. Perquè una educació alternativa i una llengua alternativa s’adiuen perfectament.

Pots explicar-nos breument en què consisteix la pedagogia de les escoles alternatives coreanes?

Corea és un país petit. Com ja saps, a Corea els estudiants estan molt pressionats per ingressar en una bona universitat. No tenen temps per meditar quin és el seu somni. Se succeeixen els exàmens per avaluar-los. El principi de l’escola alternativa és, que cada nen té els seus propis talents i els mestres l’han d’ajudar per fer que durant l’estudi el nen es decobreixi a si mateix. Així doncs, a una escola alternativa els nens són el principal objecte de l’aprenentatge. I els adults són només uns ajudants.

Trobes que l’esperanto és massa “europeu” pels asiàtics com tu?

Sí! Abans quan estudiava francès, creia, que l’esperanto era igual. Aprendre l’esperanto és molt més fàcil en comparació a altres llengües. Ara tinc una altra opinió: que l’esperanto és una llengua internacional primer per europeus. Sincerament s’assembla massa a les llengües europees.  Però entenc , que des del punt de vista de Zamenhof tot el món volia dir Europa.

Han tingut èxit les classes d’esperanto? Què us mou a aprendre la llengua internacional?

Al meu parer la nostra iniciativa de posar la llavor de l’esperanto a les escoles alternatives ha estat un èxit. L’escola alternativa pensa molt sobre la llibertat, la pau, la comunitat. Penso que l’esperanto també inclou aquestes idees. Pels alumnes de les escoles alternatives comprendre la idea de l’esperanto no tindria cap problema, si sapiguessin, que l’esperanto encara és viu.

Jo ensenyo l’esperanto no només als  meus alumnes a l’escola, sinó també a mestres d’altres escoles  per què ells mateixos , quan el dominin, l’ensenyin a les seves escoles. Si bé estem just a les beceroles de la relació entre l’esperanto i les escoles alternatives coreanes, les expectatives són esperançadores.

En l’entorn esperantòfon et fas anomenar Ana Sonĝanta (Anna Somiadora). De fet el somni és la vostra filosofia, oi?

Hom diu que l’actual generació no té somnis. La societat està inquieta i manca la feina. Per trobar una feina o per accedir a la universitat els joves deixen de banda els seus somnis. Una paraula important a una escola alternativa és “somni”. Qui té un somni té esperança. Per això em dic Sonĝanta al món esperantista, on agrada tenir um somni i realitzar-lo.

Què hauríem d’aprendre els europeus de les cultures coreanes i viceversa?

Al meu parer, primer caldria entendre el fet, que totes les cultures són importants i autèntiques. No n’hi ha de més belles o de millors.  Per comprendre cultures d’altres països caldria fer un apropament sense prejudicis. En aquest sentit, l’esperanto és una eina meravellosa per contactar pacíficament amb altres cultures.

Quin és el resultat dels teus freqüents viatges a l’estranger amb els teus alumnes?

Hom pot ensenyar l’esperanto a l’aula. Tanmateix,  penso que això és només la meitat de la lliçó. Fins i tot gosaria dir que fóra millor una trobada amb esperantistes estrangers  per xerrar amb ells a aprendre a classe amb els llibres de text.  L’esperanto és una llengua internacional i cal trobar-se amb persones d’altres països i cultures. Durant el viatge els alumnes automàticament s’adonen de què és el món esperantista. I d’aquesta manera tenen un motiu per seguir aprenent la llengua, no només de mi, sinó també  mitjançant la relació amb altres esperantistes. Gràcies al viatge poden assolir el seu horitzó i descobrir un nou món.

 

kun-miaj-lernantoj-en-Hungario

 

en-la-klascxambro-Francio