37è CONGRÉS CATALÀ D’ESPERANTO / 37a KATALUNA KONGRESO DE ESPERANTO
Mataró 30/31 d’octubre i 1 de novembre 2015
www.esperanto.cat

ELS REPTES DE LA IMMIGRACIÓ:

Mataró va viure un gran creixement industrial, que va comportar l’arribada de milers d’immigrants. Aquesta arribada d’immigrants va fer-se especialment evident durant les dècades dels anys 1960 i 1970, quan desenes de milers d’immigrants provinents principalment del sud de l’estat espanyol, van instal·lar-se a la perifèria de Mataró, creant un seguit de barris llunyans del centre de la ciutat. Actualment està vivint una segona arribada d’immigrants, provinents del Magrib, Xina, l’est d’Europa i Sud-amèrica.

PROGRAMACIÓ EN CATALÀ

Debat obert: els reptes de la immigració

Divendres 30 d’octubre, a les 20h00 al Foment Mataroní
amb Asmaa Aouattah, Omar Diatta, Juying Yin Xu. Moderador: Vern Bueno

El debat acabarà amb una cloenda musical a càrrec del cor Primavera per la Pau.

 

Taula rodona: conflictes oblidats

Dissabte 31 d’octubre, a les 11h30 al Centre Cívic Cabot i Barba
amb Iris Boadella, Marta Ter, Rahman Rashid, Zhou Mack Mafuila. Moderador: Jordi Armadans

L’esperanto és una eina de pau i justícia, no podríem parlar de la inmigració i no posar la lupa en conflictes que violenten el món, que forcen la gent a migrar i que gairebé no se’n parla. Coneixerem de primera mà els conflictes bèl·lics d’Afganistan, el Congo i Txetxènia, en una taula rodona moderada per Jordi Armadans de Fundipau.

 

Tastet d’esperanto

Dissabte 31 d’octubre, a les 17h00 a la Biblioteca Pompeu Fabra

Lectura de poemes de l’autora mataronina Lola Casas en versió original i traduïts a l’esperanto, seguit d’un taller de creació poètica conduït per l’autora

 

L’esperanto i el pacifisme durant la primera guerra mundial.

Dissabte a les 16h al Centre Cívic Cabot i Barba

A càrrec de Xavier Alcalde, investigador i coordinador de programes a l’Institut Català Internacional per la Pau.

 

Joan Amades i l’esperanto.

Dissabte a les 17h al Centre Cívic Cabot i Barba

Dani Cortijo. Historiador, esperantista i professor de secundària. Membre de la junta directiva de l’Associació Cultural Joan Amades. Especialitzat en història de Barcelona, ha treballat en diversos mitjans de comunicació i ha participat en diverses publicacions entre les que cal destacar l’article “Joan Amades i l’Esperanto” dins “Història de l’Esperanto als Països Catalans” publicat per l’Associació Catalana d’Esperanto l’any 2010.

 

Concert de Zhou Mack Mafuila (reggae del Congo en esperanto)

 

Dissabte 31 d’octubre a les 22:30 al Cafè de Mar

Washington David Tufuene Mafuila (Kimpese, República Democràtica del Congo) és un músic congolès que canta en francès, anglès i esperanto.Zhou-Mack Mafuila és el petit de 16 germans d’una família de músics. El seu avi i besavi tocaven el masikulu (un instrument tradicional), el seu pare és un acordionista, la seva mare una cantant de cançons espirituals negres, els seus germans toquen la guitarra i el saxo i les seves germanes cantaven en cors. Als 13 anys va crear el seu primer grup de rumba. Després, va estudiar literatura a la universitat. Durant aquest període, va conèixer Jah Lucky, un músic rasta congolès que havia viscut a França i que el va iniciar al reggae. Va ser llavors que va descobrir la llengua auxiliar internacional esperanto, mitjançant Nduantoni Bakidila Ngangu, un director d’escola que va ensenyar la llengua a tota la família. L’Associació Universal d’Esperanto el va convidar a Europa. Va viatjar als Països Baixos i va estudiar geopolítica, història i economia mundial, aprenent també sobre el seu propi país. Aquest va ser també el període en què va aprofundir el seu coneixement de la cultura rasta i el reggae.En tornar al seu país d’origen, Zhou-Mack, Ngangu i altres esperantistes van formar el nucli de l’Institut Zaire d’Esperanto, amb l’objectiu de promoure l’esperanto en l’àmbit nacional, denunciant també les pràctiques del sistema dictatorial de Mobutu. Va crear una banda de reggae amb el nom d’Esperanto Muziko a N’Djili, on hi havia una gran comunitat rasta. Va tocar a diferents grups, com Saccharose o Rumba Raï. Per Zhou-Mack la manca de llibertat d’expressió al país era incompatible amb la seva visió del reggae, que ell concep com la música de la llibertat i la contestació i va decidir tornar a Europa. Va arribar a París el 1989 com a immigrant sense papers. El 1994 va descobrir el jazz al Centre Autònom d’Experimentació Social a Ris-Orangis a la regió de París. Allà va conèixer al bateria indi Ravy Magnifique, qui li va presentar a Chico Freeman i Archie Shepp, així com a altres músics, com Annie Delfau, Jean-Philippe Daryl i Orlando Paléo, amb qui va esmolar el seu estil de jazz afro. Amb Ravy Magnifique i el saxofonista nord-americà Noi Freeman van crear un nou estil musical, el Funk Afro-Indi. El 1996 FreeMagniZhou van gravar la cançó “Pro viaj faroj” en esperanto per a l’àlbum Vinilkosmo-Kompil Volumo 2. El 2000 Zhou-Mack va conèixer als cinc membres del combo La Fève i amb ells va gravar el disc International Love, el primer disc produït per Zhou-Mack sota el seu propi nom i va tenir un cert èxit. Posteriorment va gravar amb la productora Vinilkosmo l’àlbum Originoj [orígens].Es tracta de reggae africà amb lletres compromeses, sobre la guerra, la fam i la responsabilitat d’Occident en les desgràcies que pateix el continent negre, barrejades amb l’amor, l’aŀlegria i l’optimisme intrínsec a moltes de les cultures africanes. A la seva música, Mafuila crea un pont entre els seus orígens africans i els seus viatges, en un estil mestís, híbrid, on barreja el reggae amb gèneres com el rock, el jazz i el blues.

 

 

 

ŜANCOJ DE ENMIGRADO

Mataró spertis industrian kreskon kiu venigis milojn da enmigrintoj. Tiu enmigrado okazis ĉefe en la jaroj 1960aj kaj 1970aj, kiam dekmiloj da enmigrintoj venintaj el la sudo de Hispanio, ekloĝis la periferion de Mataró, kreante kelkajn kvartalojn malproksimajn de la urbocentro. Nuntempe, la urbo spertas duan alvenadon da enmigrintoj, venantaj ĉefe el Magrebo, Ĉinio, Orienteŭropo kaj Sudameriko.

 PROGRAMO EN ESPERANTO

 

Fabienne Berthelot (1965, Francio) – psikologo, ŝi laboras gvidante staĝojn por deliktuloj. Ŝi aparte interesiĝas pri etnopsikologio, pri kiu ŝi studis postdiplome. Ŝia studofina verko rilatas al migrado kaj servos kiel bazo de ŝia prelego en la kongreso.

• La feliĉo elmigri. Sabaton je la 12a en salono Jeannine Vincent.

Igor Sosa. Doktoro pri germana filologio, laboris en Instituto Cervantes de Vieno (Aŭstrio). Sciencisto en la Eŭropa Universitata Insituto de Florenco, kie li doktoriĝis pri historio. Nuntempe li instruas en la Universitato de Erfurt (Germanio).

•  La ideo de gastameco en historio (1500-2000): religiaj, juraj kaj kulturaj aspektoj. Sabaton je la 16a en salono Hermínia Puigsec.

 

István Ertl (1965, Hungario) – instruisto, ĵurnalisto, profesia esperantisto kaj profesia kontraŭrasisto eksa, nun tradukisto ĉe la Europa Revizora Kortumo. Redaktoro de Beletra Almanako, universitata preleganto pri E-literaturo, okaza preleganto.

•  La feliĉo elmigri. Sabaton je la 12a en salono Jeannine Vincent.
• Migro kaj migrantoj en la esperanta literaturo. Sabaton je la 16a en salono Jeannine Vincent.

 

Jorge Camacho (Hispanujo, 1966). Ĉefaj verkoj: eseo La liturgio de l’ foiro; rakontoj en Sur la linio kaj Ekstremoj, prozaĵo La ĉapo de la sterko-vermo, novelo La Majstro kaj Martinelli; poemaroj Celakantoj, Saturno, Eklipsas, Koploj kaj filandroj, La silika hakilo, En la profundo kaj Strangaj spikoj (en preparo). Tradukis Letero el Palestino de Santiago Alba, poemojn de Ángel González en Astura bukedo, novelojn kaj poemojn de Jorge Luis Borges en La sekreta miraklo. Lanĉis kaj kunredaktis de 2007 ĝis 2014 la literaturan revuon Beletra Almanako.

• Poezia metiejo. Vendredon je la 18a kaj sabaton je la 13a en salono Darío Rodríguez.
• Poemoj pri migremoj. Sabaton je la 18a en salono Hermínia Puigsec
• Poezia vespero. Sabaton je la 19a en salono Jeannine Vincent.

 

Lluís Batlle (1981), inĝeniero pri telekomuniko, partoprenas la Instituton Nova Historio per lingvaj studoj de la Ora Jarcento de kastilia literaturo kaj per esploro de la historio de la kastilia Lingvo.

• Prezento de la tasko de la polemika Instituto Nova Historio. Sabaton je la 17a en salono Darío Rodríguez

 

Nicolau Dols Salas (Palma, Majorko, 1967): licenciulo pri Homa Scienco (UIB, 1990), Magistro pri Filozofio (MPhil, Sheffield, 1993), Magistro pri Orienta Azio (UOC, 2009), Doktoro pri Kataluna Filologio (UIB, 2000). Universitata instruisto pri la kataluna kaj lingvoscienco. Fonologiisto. Tradukisto. Dekano de la Fakultato de Homa Scienco de UIB (Universitat de les Illes Balears). Membro de Institut d’Estudis Catalans (Oficiala akademio de la kataluna).

• Enmigrado, lingvoj kaj edukado en la Baleara insularo. Sabaton je la 18a en salono Jeannine Vincent.

 

Viktoro Solé (1963) instruas harmonion en Conservatori del Liceu de Barcelono kaj respondecas pri la radia programo Guia d’orquestra en la kataluna radiostacio pri klasika muziko Catalunya Música. Esperantiĝinte en 2007, li instruas Esperanton de la kurso 2012-13 en Barcelono kaj estas instruisto en Somera Esperanto-Studado en Slovakio. De la jaro 2011 li publikigas artikolojn sub la rubriko La blaga blogo en la revuo Kontakto.

• Kial mi ne ŝatas la muzikon de La Espero. Sabaton je la 17a en salono Jeannine Vincent.

 

Zhou-Mack Mafuila jam diskrete aperis en la katalogo de Vinilkosmo en 1996. Lia unua kontakto kun esperanto datas de lia infanaĝo, ĉar tiu lingvo estis jam integrita en la tradicion de lia dekses-infana familio, same kiel la muziko, jam ĉiomgrava kiam li estis nur knabeto. 

Lia renkontiĝo kun Jah Lucky, konga rasta muzikisto vivinta en Francio, estis baza influo por Zhou-Mack. Kaj la senĉesa kunesto kun tiu iniciatinto al regeo dum li studadis literaturon kaj regule ludis zairan rumbon kun deinfanaĝaj amikoj, certe vekis lian scivolon kaj precizigis la filozofion kaj la artan sentemon de Zhou-Mack, kiu de tiam neniam ĉesis strebi al idealo.

 De lia naskurbo, Kimpese en Zairo, ĝis en Eŭropo, trairante Nederlandon, Belgion, Francion, kaj multnombrajn spertojn tiel sur homa kiel sur arta niveloj, la vivvojo de Zhou-Mack al tre persona vidmaniero pri la vivo povis nur inspiri lian kosmopolitan kaj miks-etnan manieron komponi kaj ludi; kaj bedaŭrinde por la kulturaj “administrantoj”, inkluzive tiujn de Mobutu, se Zhou-Mack konsideras muzikon unuavice kiel liberecon!

• Koncerto, sabaton je la 22:30a en Cafè de Mar.

 

Guillem Nicolàs i Larruy és tècnic superior en hortofructicultura i jardineria, especialista en poda en altura, i treballa de jardiner. Va aprendre esperanto de manera autodidacta ara deu fer uns vit-i-tants anys, i instrueixo aquest idioma a la Parròquia Santa Maria de Premià, abans ho havia fet a CONEX Premià. Practica arts marcials des de petit, sent ara practicant d’aikido.

• Aikido. Sabaton kaj dimanĉon inter la 10a kaj la 12a en la Centra Parko