Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Santa Eul·làlia ha aconseguit, un any més, fer de la Mercè una festa major passada per aigua. Però l’organització ja està preparada per aquesta rabieta anual de la pseudo-patrona (la Laia, que és una ressentida) i els escenaris estaven preparats per superar la pluja. Després de fugir de la ciutat comtal durant uns dies, ahir tocava fer una mica de pixapina. Vaig poder gaudir de hip-hop remullat (vaig arribar a la recta final del concert del Sona 9 protagonitzat per El Nota), rock’n’roll xop (la que queia durant els The Gruixut’s ja era més consistent) i pop en versió xim-xim (al final de La Brigada semblava que tornava a caure alguna goteta). Els galàctics van tenir aquella sort que no sé d’on els surt, però ni una gota va espatllar una nit per embafar-nos a tots de Sisa (i no saps perquè, et trobes allà al mig, aplaudint en format eufòrica… coses de la vida).
Però avui és festiu a can pixapins, i per tant, no faré grans reflexions. Només vull compartir una curiositat arribada directament desde can Propaganda Pel Fet. Heu sentit mai els Llueven Catximbes? Heu ballat mai al ritme dels Jueves Sartén? Es veu que La Vanguardia Digital van fer molta feina, i ells solets van descobrir un grapat de nous grups a Vic…
Ho podreu veure amb els vostres propis ulls clickant aquí. Es tracta de traduccions mal fetes; errors una mica vergonyosos per confiar feines únicament a les màquines sense fer-ne supervisions. Si ja serien patètics en qualsevol mitjà, encara augmenta la cagada tractant-se de La Vanguardia –ni que sigui la digital, ni que paguin menys als seus treballadors on-line que als de paper, ni no tinguin pasta per posar correctors–.
Fa uns mesos, en una crònica del Senglar Rock, ja se’ls va escapar algun Abriendo Paso, o “Podré volver atrás” –fent referència a l’himne de Sopa “Podré tornar enrera”–. I ara, ens regalen aquesta nova peça… Plouen Catximbes –Llueven Catximbes– han tret un disc que es diu Telescopio, hi ha un nou grup que no té res a veure amb la paella, fan rumba, i curiosament es diuen Jueves Sartén, i el grup que acompanyava a Pascal Comelade en el concert d’aniversari de l’Enderrock, es veu que es deia su Balido Canto Orquesta. I jo, que no me n’havia assabentat…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home eli, brutal…
Així que també hi erets amb els galàctics?… saps que passa, que la discografia sencera del sisa, ha estat per mi més fil musical d’infància que el clubifaximàtic mateix… i ara veure que per una tendència tot de jovenets s’apunten al carro dels “amics del sisa” malgrat haver de cantar les seves cançons llegint la lletra de reüll en un faristol, em va tallar força el rollo, i fins i tot, en ocasions, em va ferdeixar d’aplaudir.
Allò del Serrat va ser un altre tipus d’aberració que mereixeria un blog íntegre per desgranar tanta lletjor desbocada, començant per: si era una cel.lebració en honor a Jaume Sisa, calia fer el lleig de no barrejar-se amb la resta de músics i ser l’únic que va cantar una cançó pròpia?
Serveixin com a clara excepció n’Oriol Tramvia i en Roger Mas, evidentment.
Potsre he escrit una mica massa no?