Poc-moderna

Divendres passat Bankrobber va fer 10 anys. Ho van celebrar amb una gran festa a la Sala Apolo, un dia per bufar les espelmes del pastís. Tot i això la festa s’allargarà tot el curs, perquè les bones noves s’han de gaudir i assaborir al màxim possible. Amb concerts, reedicions, vinils, més concerts, experiments i grans cançons.
Bankrobber és un grup d’amics, un segell independent, una agència de management, uns impulsors culturals… una empresa que va néixer com una aventura d’uns amics emprenedors, fins que la broma es va convertir en quelcom seriós. Tan seriós com un grapat de bons treballs. Si seguiu llegint, us desgranem cinc coses gens modernes sobre Bankrobber, que hauríeu de saber… i de gaudir.

I per anar llegint amb gust, us convidem a sentir una nova llista d’Spotify. A més, també podeu veure una bonica entrevista que vam fer amb l’Albert Lloreta: una càpsula que s’ha emès pel diaridelamúsica. Així podreu posar cara als quatre encaputxats de l’aventura…

* Mazoni és un geni. Un artistàs. És tan eufòric com destructor i esperançador. Tant ens canta abans d’anar a dormir com ens fa creure l’amor tot recordant la mort. Jaume Pla és un dels músics cabdals de la nostra escena. Té un do, el de fer brillants cançons (i mostrar-les en un dels millors directes del panorama). El seu nom hauria d’estar entre els grans compositors de la nostra escena: per justícia.

* Darrere dels rínxols de Joan Pons s’amaga El Petit de Cal Eril, l’artista d’aires naïf que ens va enamorar amb Les sargantanes al sol (2009) i que ara fa un any ens va fer tremolar amb Vol i dol (2010). De l’univers Caterineta a la foscor de boscos ombrívols, ha estat un dels fitxatges més encertats de Bankrobber, i no només perquè sigui de Guissona.

* Sanjosex és un altre dels grans noms del segell: un altre empordanès aficionat a les notes que se’n surt més que satisfactòriament. Arquitecte de professió, els amics van obligar-lo a enregistrar allò que sortia de la seva guitarra, i el resultat és tan bonic com el darrer Al marge d’un camí (2010). Un reguitzell de bones cançons.

* Si no sou gaire aficionats als esdeveniments musicals excessivament sorollosos, si la música de garatge us espanta i considereu xivarri segons quines propostes artístiques, segur que no us haureu atrevit amb Els Surfing Sirles. D’acord, no cal que opteu pel Romaní, semen i sang (2011) com a banda sonora de la minicadena de casa, però per poc que pugueu aneu a veure’ls en directe. Hi ha coses que no has de deixar que t’expliquin.

* En/doll va ser l’espectacle que va marcar la primera experiència pocmoderna al popArb, i no ens va deixar indiferents. Un concert per presentar un disc de Guillamino i Josep Pedrals que és una joia coeditada entre Bankrobber i Labreu Edicions, emprenedors culturals amb bon gust. Un discàs.

La mà de Bankrobber també s’amaga darrere de les idees sempre brillants de Le Petit Ramon, les cançons d’Espaldamaceta (una delícia on submergir-se) o els experiments de Mau Boada (darrer fitxatge del segell amb Esperit!) entre molts altres projectes. Tot un món, el de Bankrobber, per descobrir. Per molts anys, per seguir descobrint cançons amb ells.