Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Avui a www.enderrock.cat hi ha un tema que monopolitza l’actualitat: els Premis Enderrock (siusplau, piuladors, uniu-vos a #PremisEDR). És un déjà-vu gens modern (concretament serà el setè de l’era menys moderna), un d’aquells afers anuals que t’obliguen a obrir una nova carpeta a l’outlook i començar a acumular correus.
Divertit i feixuc, té parts precioses i d’altres de menys agraïdes. D’entre les millors, poder posar en una sola llista d’Spotify un grapat de grans discos, que demostren que la crisi no passa per la qualitat de les cançons, sinó que hi ha un oasi musical excels. Voleu comprovar-ho amb un sol clic? Premis Enderrock 2012 de la crítica – 50 discos imprescindibles. Que voleu que us digui… la veritat és que qui no taral·leja, és perquè no vol!
Divertit i feixuc, té parts precioses i d’altres de menys agraïdes. D’entre les millors, poder posar en una sola llista d’Spotify un grapat de grans discos, que demostren que la crisi no passa per la qualitat de les cançons, sinó que hi ha un oasi musical excels. Voleu comprovar-ho amb un sol clic? Premis Enderrock 2012 de la crítica – 50 discos imprescindibles. Que voleu que us digui… la veritat és que qui no taral·leja, és perquè no vol!
I no vol perquè de cançons que se t’enganxen entre el còrtex frontal i el clatell, n’hi ha un bon grapat. I sí, la llista dels Premis Enderrock 2012 segons la crítica l’encapçalen grups com Manel o Antònia Font, però els més valents, els que s’atreveixin a seguir escoltant, al·lucinaran. Ho faran amb Mazoni (a qui ja podem considerar tot un clàssic) o La Iaia (la revelació), l’ironia de Joan Colomo o la música d’arrel de Carles Dènia. Cantaran el més nou de Maria Coma i tornaran a notar els pèls de punta amb Feliu Ventura. Descobriran un Gran, Senior i el Cor Brutal i comprovaran perquè Very Pomelo mereixen ser entre els 10 primers.
La llista continua amb la catedral: Xavier Baró, els paios del directe adrenalínic (Obrint Pas) i una artista de cap a peus, Anna Roig i l’Ombre de ton Chien. Un repàs que passa per clàssics com Raimon, experiments (Comelade i Cobla) i mestres com Miquel Gil, a més de la calma d’Anímic o la revolució d’Eina, passant per un imprescindible Pau Alabajos.
No els citarem tots, però destacarem també la feina dels Raydibaum d’aquest 2011, la bonica sorpresa de Litoral i la necessitat de grups com Els Surfing Sirles (ens calen grups d’aquests, us ho ben juro). El debut de Nico Roig també ha estat un regal de l’any que hem acabat, com també el més nou d’Albert Jordà i el cinisme de Le Petit Ramon.
Ens agrada saber que la festa de La Pegatina els ha dut fins a Xina i veure que Dept. segueixen navegant (i no a la deriva). El retorn de Brams o el més bo que han fet mai Rosa-Luxemburg, són algunes de les sorpreses que també trobareu en aquesta llista.
Repetim: qui no taral·leja, és perquè no vol.
La llista continua amb la catedral: Xavier Baró, els paios del directe adrenalínic (Obrint Pas) i una artista de cap a peus, Anna Roig i l’Ombre de ton Chien. Un repàs que passa per clàssics com Raimon, experiments (Comelade i Cobla) i mestres com Miquel Gil, a més de la calma d’Anímic o la revolució d’Eina, passant per un imprescindible Pau Alabajos.
No els citarem tots, però destacarem també la feina dels Raydibaum d’aquest 2011, la bonica sorpresa de Litoral i la necessitat de grups com Els Surfing Sirles (ens calen grups d’aquests, us ho ben juro). El debut de Nico Roig també ha estat un regal de l’any que hem acabat, com també el més nou d’Albert Jordà i el cinisme de Le Petit Ramon.
Ens agrada saber que la festa de La Pegatina els ha dut fins a Xina i veure que Dept. segueixen navegant (i no a la deriva). El retorn de Brams o el més bo que han fet mai Rosa-Luxemburg, són algunes de les sorpreses que també trobareu en aquesta llista.
Repetim: qui no taral·leja, és perquè no vol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!