Poc-moderna

Hi ha un rànquing de comentaris indispensables que hauràs de sentir repetidament quan anunciis amb veu alta allò de ‘marxo de casa’.

Els temes són els habituals; sol o amb parella? Lloguer o hipoteca? Amb o sense mobles? Per quan la festa d’inauguració? Pel barri o ens abandones? A quina edat vas fotre el camp de casa dels pares? Uns quants tòpics pels que hauràs de passar… amb paciència, molta paciència.

* La primera pregunta, obligada, és: ‘marxes amb parella?’. És molt curiós, perquè la pregunta no és amb qui compartiràs piset, sinó que directament t’estan afirmant que només hi ha dos mòns; els singles solters (per favor, parlem amb propietat) i el dels emparellats. Si la
resposta és negativa, generalment l’enquestador fa cara de ‘pobre noia,
no la casarem’, mentres que si és afirmativa, la cara és més aviat de ‘acabaran barallats’.
* El que més interessa als amics és saber si el nou habitatge té mobles. Si la resposta és afirmativa, se’ls alleugereix la cara a
alguns –els anti-Ikea–, mentre que si és negativa, a alguns se’ls
encendran les llumetes. Aleshores és quan saps que, amb il·lusió, et diran: “voldràs que
t’acompanyi a Ikea?”. I ja no tens escapatòria, ho saps; no
serà una visita ràpida als productes seleccionats, sinó que t’hauràs de
perdre entre lleixes, motlles de pastís i plantes resistents a propietaris que s’obliden de regar-les. També hi ha una darrera opció a la resposta sobre els mobles; i es quan a l’amic se li il·lumina la cara i t’ofereix un fantàstic matalàs. Sí, aquell matalàs que cada dilluns desde fa mesos recorda que hauria de deixar al carrer, però que alguna birra (o alguna altra activitat igual d’indispensable) sempre endarrereix. Si acceptes el matalàs, li treus un pes de sobre: li recolliran a domicili allò que anava a l’abocador.
* Festa d’inauguració: si marxes, saps que tard o d’hora hauràs de fer el sopar d’inauguració, la festa d’inauguració o si ets de cal poc-modern, el berenar d’inauguració. Sí, tots ells s’enrecordan de quan et vas acoblar a casa seva amb l’excusa de pis nou per berenar, sopar o fer birres de gratis, i ara volen venir a embrutar-te el terra, perquè t’han de tornar la jugada. No te n’escaparàs…
* De compra o de lloguer? Si dius que compres, saps que faran la cara de susto i que estaran pensant que ets ‘un pringat que s’hipoteca i que passarà gana els propers 30 anys’. Si dius que llogues, començarà l’interrogatori en clau de comparació –Quan pagues? Amb o sense despeses? Compartint o sol? Quantes habitacions? Amb llum? Internet propi o mangat del veí? Balcó, finestra o jardí?– i acabareu la conversa amb un ‘que cars que estan els lloguers amb això de la crisi’. Indispensable.
* I quants anys tens? L’eterna qüestió de l’edat. És divertit veure com uns no s’amaguen i et diuen que ja era hora que fotessis el camp, mentres d’altres creuen que ‘encara hauries d’aprofitar-te una mica més de la bona vida a casa dels pares’. Sigui com sigui, sempre és o massa o poc.
* I marxes del barri? Si et quedes a prop de casa, sembla que en realitat no t’estàs independitzant i només estàs de conya. Si marxes lluny, els amics ‘de tota la vida’ fan cara de no perdonar-t’ho. Si et quedes a prop de casa dels pares, es pensen que automàticament els duràs la bossa amb la roba bruta cada setmana (penques, que ets un penques!) mentres que si marxes lluny d’ells, significa que t’hi portes fatal i no vols veure’ls més el pèl.

Curiós tot plegat, no?

I la història no s’acaba, perquè aleshores has d’anar coneixent els veïns (i posar-los les cares als noms que has xafardejat -i t’han fet riure, no ho neguis- de les bústies). També has d’esbrinar la farmàcia més propera, el supermercat (visca el Mercadona!) i el badulake que et salvarà la vida en un moment o altre. Hauràs de descobrir el quiosc i el forn de pa, i la parada de metro. I començar a inaugurar el pis (el primer àpat, la primera nit, la primera visita, el primer pet al menjador, el primer sopar entre amics, el primer cafè amb coneguts i el primer berenar amb amigues). També hauràs de remenar entre els mobles que llença la gent el dia marcat al teu barri, fer una passejada per si trobes algun tresor amagat. Tot després d’haver triat el color de les parets (que no és el que més t’agrada, sinó el que no hi queda malament i està bé de preu), decidir quins mobles són indispensables per la subsistència i què no hi pot faltar a la teva nevera. I l’afer més important: el sofà que reciclaràs és prou còmode?

[això més que un post sembla una vomitada, al més pur estil Anhel Enorme!]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!