Poc-moderna

Aquesta és la crònica d’una mort anunciada. Vaja, la crònica d’un projecte pensat i defallit abans de començar (com tans d’altres).
La història és senzilla, perquè el naixement de tot plegat va lligat a l’eterna recepta d’omplir un buit i aprofitar un moment. Seguim sense entendre res, no? Doncs res, que en aquesta era d’eclosió hip hopera, en el nostre petit panorama, vam fer patent la manca d’una mestra del hip hop en català. Una tia jove que fés hip hop en la nostra llengua, amb màxima normalitat. Així doncs, seguint els passos, vam començar a cuinar la recepta per solventar aquest forat.

Teníem preparades les claus de l’èxit: el nom artístic (La Retaco), les influències i els padrins (unes dosis d’At Versaris i també allò femení reflexat en l’Ari Puello), la discogràfica (en mantindrem l’anonimat per la dignitat d’aquesta), les coristes (dues estrelles anomenades La Rota i La Xunga), algú encarregat de fer les bases (hi havia candidats, ni que sembli mentida), els temes de les cançons (ser un/a recha, queixar-se sobre el color del paper de wàter i d’altres realitats poc-modernes), el moviment de mans (el Senglar Rock ens va ajudar a fer un intensiu en el tema moviment i també en el tema lletres, del rollo ‘que me entierren con un Bollycao’), …

Però sabeu per què ha mort el projecte abans de començar?

Perquè hem perdut a la candidata, algú capaç del sacrifici musical (ja heu llegit tot el què ha de fer un cantant per cuidar-se la veu? Aquí ho podreu fer, i descobrireu que la música és el de menys i que el ‘sexe, drogues i rock’n’roll’ és la mentida més gran de la història). Algú que vulgui patejar-se el país per trobar-se amb escenaris a rebentar i d’altres deserts sense oasis (quina mandra haver de tocar per quatre guiris o per quatre arbres?) i tampoc hi ha ganes d’haver de barallar-se amb tot quisqui i donar explicacion per fer-ho en català, per fer-ho poc-modern, per fer-ho femení, per fer-ho amb humor, per fer-ho…

Vaja, que ni que molts critiquin aquest estil –alguns han dit que té poc mèrit això de llençar unes bases i xerrar el damunt–, els preparatius han servit per fer-nos adonar que sí, que el hip-hop requereix un esforç, i, per tant, no tots els mindundis es poden llençar a la piscina. La Retaco es retira abans de començar, però ho fa amb el cap ben alt… Ja ho diuen que una retirada a temps, és millor que una derrota.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!