Poc-moderna

Hi ha moments. Hi ha cançons. Hi ha moments de cançons. Hi ha cançons que són molt exclusives d’un moment (i després deixen de tenir sentit). N’hi ha d’altres que són la banda sonora d’una època. Com hi ha frases de moments que després apareixen a cançons. Pots fer-ho tot i deixar-ho estar, o estar feta i dexada estar. Pots sentir-la i ressentir-la i sempre trobar-li el què. Algú ha entès res?
Els poc-moderns hem entès que a cavall de dos llocs, despullat vers el món, esquivant decisions, somiant que perdo avions. No tinc esma per a res, tants anys i només he après… que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar, no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps, no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc! Em convides a dinar i a mig àpat me n’he d’anar. Em sap greu de debò però faig tard a no sé on! Tot a mitges cap per avall, tot fet i deixat estar… No tinc temps per pensar. Ajà!

Aneu a la lleixa i recupereu el disc Esgarrapada (BankRobber, 2005) de Mazoni. És important.

És aquest disc. Ull de vellut. Cançons imprescindibles pel directe. Llampec, pec, pec, pec, pec. Té nom d’esgarbanxada. Qualsevol dimarts m’estimaràs. Tot mira’t des d’aquells ulls de gat mesquer. Brillant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!