Poc-moderna

Darrerament, hi ha una nova afició poc-moderna. Consisteix en posar-se els auriculars i començar a caminar amunt –que fa pujada–, fins a la feina. Durant el camí, cal anar escoltant cançons. Fins aquí, tot correcte i poc-original.
La part d’esport la tenim clara (la caminada de 40 minuts en pujada) i la música també (la grandesa dels auriculars). Tot i que molts comparen la ciutat amb una jungla, el concepte aventurer, és més difós.
Doncs aquí arriba la part d’aventura…
(Per cert, finalment, nou iPod sense cap frase cèlebre)
El nou iPod Shuffle –més petit que un dit, i molt més fàcil de perdre que un dit–, és perfecte per practicar un bonic joc. L’aparatet no té pantalla, però té uns fantàstics auriculars –perillós, perquè és el que generalment et carregues primer ,però que en aquesta ocasió has de mimar més que mai– que fan màgia (tirar endavant, enrera, controlar el volum…). La millor eina de totes, és quan el senyor iPod et diu la cançó que estàs escoltant.
Seguint la penosa tònica habitual, el senyor que viu a dins de l’iPod Shuffle (l’home cigró, li podríem dir), no parla català. Així doncs, en el 90 % de les cançons que van sonant, li costa decidir com pronunciar els temes.
La gràcia durant la caminada musical matinera, és anar-lo posant a prova. Tema rera tema, se li ha de preguntar a l’home cigró què està escoltant. Curiós veure com decideix optar pel francès per pronunciar els temes d’Anna Roig o Els Amics de les Arts, amb Roger Mas dubta una estona –segons el tema–, però s’atreveix a nombrar a Francesc Pujols –en l’oda– en castellà, i en canvi es queda directament amb el castellà per anunciar-vos que el senyor Feliu Ventura ens interpretarà el següent tema.
Curiós, ben curiós…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!