Poc-moderna

Ja vam parlar en el seu moment d’Alerta Torà, el documental
de Dan Ortínez sobre els presos d’aquest poble de la Segarra. Amb només 21 anys i apunt d’acabar
la llicenciatura de comunicació audiovisual ara ens presenta un segon
treball. Aquesta vegada conjuntament amb Mª José Masanet ens expliquen
La forestal. Okupem els somnis.

De què va? “Com que veus que el sistema no es pot canviar, et fas el teu sistema”, el dels maquis del segle XXl.
(Publicat al setmanari la Directa 97, 11 de juny del 2008)

Com sorgeix la idea d’aquest documental?
DAN: La idea inicial era fer
un documental sobre la història dels Pirineus: a partir de
l’escoltisme, la ramaderia i l’okupació. Però de seguida vam veure que
amb mitja hora no hi cabria tot…
Mª JOSÉ: En un diari vam trobar
un article sobre La Forestal que parlava del que feien. Com que una de
les històries era la d’okupació, vam anar-los a conèixer, ens va
agradar i vam pensar que una oportunitat per fer un documental sobre
una okupació diferent.
Com definiríeu La Forestal?
M: És una casa
bastant lliure, en la que es viu en comunitat però cadascú té la seva
forma de pensar, les seves idees. Amb una base comuna: fent que no els
agradava la societat en que vivien i volien canviar la seva forma de
vida.
D: És un espai alliberat de tot i que recupera la manera com
s’ha viscut sempre. Davant de la gent dels xalets i les urbanitzacions
que s’estan construïnt al Pallars, sembla que ells siguin els estranys,
però en realitat són els que fan la vida de sempre, el que es feia
allà.
Dieu que són els maquis del segle XXl…
D: En el fons és
això: quedar-te la societat o refugiar-te. Com que veus que el sistema
no es pot canviar, et fas el teu sistema. Ens interessava aquesta idea,
i com la història dels maquis també passa als Pirineus…
És la demostració que un altre món és possible?
M:
Penso que sí, almenys ells ho intenten i estan vivint com els agradaria
viure, encara que la societat els hi intenti impedir. Però per ara ho
aconsegueixen, i és el senyal que la gent pot aconseguir-ho…
D:
Tampoc volem dir que tothom sigui okupa! Però sí qüestionar la vida
portem, fer pensar a la gent si realment ens hem dissenyat nosaltres la
vida o ens l’han dissenyat uns altres.
Havia d’estar llicenciat amb Creative Commons…
M:
Ho hem registrat perquè tothom que vulgui veure’l pugui accedir-hi i
també perquè ningú pugui treure’n beneficis: aquí també hi ha músics
que ens han donat la seva música i no seria just que algú en treiés
diners. Nosaltres volem que el vegi la gent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!