el bloc d'Eduard Soler Cuyas

L´OMS estima que avui en dia hi ha un terç de la població mundial que no té accés regular a medicaments essencials i vacunes de qualitat.

Anualment,8 milions de perdues de vides de nens es podrien evitar si això no passes.

Cal garantir un l´accés de la població als medicaments, però també als medicaments adequats amb la qualitat apropiada i a un preu assequible.

Hi ha una sobreutilització de consum de medicaments en les societats dels païssos que els poden pagar (o rics) mentres que en les que no, n´hi ha una manca amb l´afegitor que la qualitat i per tant la seguretat hi estan compromeses. Això fa que les pròpies empreses que fabriquen medicament es centrin en aquells que realment venen, quedant al descobert els medicament de malalties orfes o minoritàries,conseqüentment hi ha una manca de medicaments eficaços, segurs i assequibles per a controlar altres malalties infeccioses que causen una alta mortalitat i morbiditat entre els habitants del món en zones empobrides. S´ha arribat a la paradoxa que actualment els laboratoris gasten més que mai en la producció de nous medicament dels quals molts pocs són realment nous,encara menys els que suposin una millora real respecte els similars i que realment siguin rellevants n´acaven sent una minoria.

A l´ entrar els medicaments dintre del sistema de l´Organització Mundial del Comerç (OMC) constituït el 1994, automàticament les empreses que els fabricaven varen poder exercir plenament el dret intelectual que tenien sobre les patents en qualsevol pais membre viciant així els propis recursos i usos que obtenen per la investigació i desenvolupament (I+D) dels mateixos. Paral.lelament en els últims deu anys hi ha hagut un reguitzell de fusions entre laboratoris de manera que finalment els medicaments més nous són molt més cars ja que hi ha menys proveïdors amb qui competir i amb els acords de la OMC poden exercir amb tota la seva força els drets intelectuals sobre la producció dels seus fàrmacs.

Els recursos que es destinen en el camp de la salut per I+D haurien de repercutir directament,immediatament i de manera universal en la població. La investigació no es tant cara com se´ns està fent creure, a la vegada que s´arriba a destinar un 30 % del pressupost en aspectes purament comercials. Queda molt patent la pressió i recursos que tenen els laboratoris per influir en els metges prescriptors començant amb la presència constant al seu lloc de treball com els centres d´atenció primaria (per exemple) així com en la generació d´informació i de formació en l´adquisició de coneixemet dels seus productes. És manifesta també la influència que tenen i exercèixen sobre els governants, departaments de salut i foros internacionals.

Podem pensar que cadascú és lliure de fer els que li sembli , però realment ho som? Els nostres governants saben crear els sistemes necessaris perque les empreses amb els seu afany de lucre obrin correctament ? És sostenible el sistema actual de salut que tenim? , fins quan ? , estem responent a la crisis actual del sistema sanitari? o fem amb inteligència ? ….