ESCOLA MUSICAL

Coses de la Banda de l'Olleria

21 d'octubre de 2009
Sense categoria
1 comentari

LA S.E.M. AL PALAU

El passat dissabte 10 d’octubre, la Banda de la Societat Escola Musical Santa Cecília de L’Olleria va actuar al Al Palau de la Música de València.

 

Fa molt de temps que ha estat preparant-se aquest event; unes setmanes abans de la data senyalada l’organització i tots els preparatius anaven prenent forma : contractació d’autobusos, confirmació d’horaris per a les proves de só, distribució de l’escenari, guió per a la presentació, llistats de músics, instruments de percussió, partitures a punt, últims assatjos… reunions de junta… i un munt de menuts i grans detalls que haviem de tindre en compte per a que tot eixira bé.

A les dos i mitja del migdia eixiem amb tres autobusos cap a València: músics, cor i alumnes de l’escola. La il·lusió es podia contemplar en cadacun dels rostres dels que hi anavem, i els nervis es palpaven en l’ambient. Moltíssimes ganes d’arribar.

Una hora més tard estavem entrant a “la sala Iturbi”, muntant escenari i instrumental i preparats per a les proves de só; dues hores després ens toca un breu descans, i les ganes d’iniciar el concert comencen a passajar-se entre nosaltres pels vestuaris. Nervis i expectació per cada racó. La sala comença a omplir-se, la gent comença a seure i entre el públic apareixen cares conegudes: els cinc autobusos que han eixit des del poble a les cinc i mitja de la vesprada ja estan aci! A les butaques de baix ja no cap més gent i s’obri la part de dalt; excepte els laterals, que permaneixen tancats, la sala està pràcticament plena.

***Article que apareixerà al Crònica de l’Olleria d’octubre. Continua—->

És el moment! ja ha arribat! ens toca eixir a l’escenari! Un sospir i un somriure als llavis per a gaudir al màxim. Amb l’instrument amb la mà, cadascú seu a la seua cadira i tot comença… la presentació de la primera part del concert acaba amb les paraules màgiques: la BANDA DE LA SOCIETAT ESCOLA MUSICAL SANTA CECILIA DE L’OLLERIA dirigida per EN PERE MOLINA I GONZALEZ !!!

I comença la música… amb l’estrena del pasdoble “¡Mi Reina Valenciana!” del compositor de Sagunt David Gómez Ramírez

Espectacular posta en escena i ejecució musical; com sona la banda! I acò acaba de començar!!!

Tot seguint els alumnes de l’escola ens acompanyen dalt de l’escenari per a cantar “El Gosset Pepet”, cançò infantil que el nostre estimat Francesc Cerdà (Paco “El cotxero”) va crear al 2004 amb motiu de la celebració a L’Olleria de la trobada d’escoles en valencià de la Vall d’Albaida. Somrients i alegres van innundar la sala amb les seues veus, dedicant-li aquest menut homenantge al que ha sigut per a molts dels actuals components de la banda mestre, company i amic.

Però encara queden moltes més sorpreses… en aquesta ocasió és la soprano Maria Oviedo qui ens acompanya per a interpretar amb la seua espectacular veu el “Ave Maria” de l’opera Otello de Verdi. El públic l’escolta bocabadat i ho desmotra amb els seus aplaudiments.

Per acabar aquesta primera part s’escolta el poema simfònic VENTS DEL GARBÍ escrita  pel compossitor valencià Josep Miquel Martínez. Fent un repàs a la història,  la geografía, les llegendes i la tradició del poble d´Estivella vam gaudir d’un tema enèrgic i ple de vitalitat que va anar transformant-se en melodies; amb solos de timbal, trombó, saxo soprà, piccolo i trompa de gran dificultat.

Ja està; hem arribat al meridià del nostre tan dessitjat concert. Gran sonoritat d’aplaudiments i obacions per als companys que han interpretat els solos.                   Que bé! Magnífic! Les cares de satisfacció personal és poden observar als vestuaris, tots els músics ho anuncien en la cara; ho hem fet!!!! Estem contents i amb una sensació d’euforia interior contiguda, guardant l’esforç i la concentració per al que queda de concert. Tot ha anat be, i la segona part no ha de ser menys. Tornen a aparèixer els nervis i les ganes de continuar gaudint del privilegi de fer música amb els amics.

Sona el timbre, ens avisa que hem de tornar a eixir. Amb més ganes, si cap, que abans, els músics omplim l’escenari. Comença la presentació, aquesta segona part serà un poc més especial…, i el públic encara no ho sap… I tornen a sonar les paraules màgiques: la BANDA DE LA SOCIETAT ESCOLA MUSICAL SANTA CECILIA DE L’OLLERIA dirigida per EN PERE MOLINA I GONZALEZ !

Tot preparat, tots preparats i comencem.

Les primers notes en sonar són les d’ EL TRIANGLE DE LES BERMUDES, obra del jove músic de Cartagena José Alberto Pina, i que la nostra banda va tindre el plaer d’estrenar el 19 de juliol d’aquest any en el festival de bandes Liberto Benet. Descubrim la bellessa i el misteri d’aquestes illes deixant-nos endur per la música.

 

De seguit, s’escolta la compossició magistral SANTIAGO CAPITÁN ABENCERRAJE del jove d’Ontinyent Saül Gómez Soler,( guanyador del primer premi a l’últim Concurs Nacional de Composició “Francesc Cerdà” d´Olleria amb la Marxa Cristiana INARPA.). Per a la seua interpretació comptem amb la inestimable col·laboració del Cor de la Societat Escola Musical Santa Cecilia de L’Olleria, així com de les veus dels amics del Cor Clarialba de Montaverner, el Cor Martín i Soler d’Ayora, el Cor Unió Musical d’Almansa, el Cor Unió Musical de Sueca, el Cor Nesum Dorma de Mislata, i, el Cor Veus d’Elx. Aquesta peça comença amb l’espectacular introducció de piano, violoncel i veu; la soprano Maria Oviedo ens torna a acompanyar. I la banda comença a tocar, el cor és possa en peu, i les veus es mesclen amb el só dels intruments… senzillament espectacular!

Però tot no acaba ací, encara queda més, una xicoteta sorpresa fora del programa. No podem acabar un concert com aquest sense realizar un menut homenatge a les nostres festes de moros i cristians.

Així que, per a finalitzar la BANDA interpreta la marxa mora RASCHIDA del nostre benvolgut músic i director En Liberto Benet, i que després de la seua mort ens ha quedat com a un himne identificatiu per a la nostra Societat Musical.                             El palau s’ompli d’aupladiments abans de començar, la marxa sona, les emocions internes comencen a aflorar per tots els costats, i després del solo de timbals, arriba el moment de possar-se en peu… el públic ens acompanya, deixa les butaques buides per un instant i comença a aplaudir, la sensació és inexplicable… impressionant…

Però encara no arriba el final; ens és impossible no incluir alguna de les peces que el nostre company, músic, amic, mestre  i compositor En Francesc Cerdà va crear per a les celebracions dels moros i cristians; i no hem tingut cap dubte en seleccionar la més representativa per al poble de L’Olleria: L’Himne de la Festa!                              El cor preparat es posa en peu, les primeres notes comencen a deleitar-nos i “Els vidriers de L’Olleria” s’apoderen per uns instants de la sala.

Estem ací, al Palau de la Música de València, amb la nostra estimada música!!!

Ho hem gaudit al màxim, i tenim molt que agraïr: moltíssimes gracies a tot el públic per acompanyar-nos en un moment tan important, gràcies per compartir les nostres notes i per oferir-nos el vostre calor; innumerables paraules de gratitud per a tots els cors que ens vau acompanyar en aquesta aventura musical, ha sigut tot un plaer comptar ambn  la vostra inestimable col·laboració; milers i milers de gràcies a tots els/ les alumnes del centre musical que van viatjar amb nosaltres fins a València i van ser tan artistes de cantar amb tanta gràcia i alegría la lletra del Gosset Pepet; com no, gràcies a Aida amb el seu violoncel, a Mila amb les notes al piano i la Maria Oviedo per deleitar-nos amb la seua meravellosa veu; i per supost, moltíssimes gràcies a tots els compositors que van estar presents amb nosaltres al Palau, gràcies a David, Josep Miquel, J.A. Pina i Saül per havernos permés el plaer d’interpretar les seues partitures; i gràcies també a Liberto i a Paco per estar presents, a la seua manera, en un dia tan especial.

Ja s’ha acabat, tot arriba a la fí… arrepleguem i eixim amb cara de satisfacció… no hi ha músic que no porte un somriure dibuxat al rostre… A l’autobus moltíssimes mirades creuades de gratitut i complicitat entre els músics per haver viscut i compartit aquest concert.

Ha sigut un dia intens, ple d’emocions i sensacions, nervis i expectatives que s’han complit. Molt de treball realitzat, molta il·lusió invertida i un moment inolvidable per a recordar. I aquesta banda, continua sent ara més banda…a la que li queda música, molta música!!!!

De nou, moltíssimes gràcies!

                                            SHAILA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!