ESCOLA MUSICAL
Coses de la Banda de l'Olleria
Gran, gran, gran
Gran era l’auditori que ens va acollir. Dels millors en acústica de tot el món.
Gran és el nostre públic, en número i en afició, els millors.
Grans els nostres nanos, els del cor jove que tantes hores van aguantar al Palau, i que tant bé ho van fer. Menció especial als/les “cuidadores”, Carmina, Juanjo, Empar i dos xicotes que encara no conec. Van tindre la paciència i el bon saber fer de mantenir als xiquets entretinguts. Moltes gràcies.
Grans són els cors que van estar amb nosaltres. Dona gust vorer que hi ha tanta gent disposada, com nosaltres, a fer música per “amor al arte”. Moltíssimes gràcies. Vosaltres vàreu tindre la culpa de que açò passara de ser un concert a ser un gran espectacle. I, encara que ja casi estem ficats a organitzar “grans actes”, se’ns escapen xicotets detalls. Disculpeu-nos.
Gran és la Bandai els músics que la composen. Si volem, que ens tiren el que vulguen. Pere ja ha nomenat a tots els solistes, però jo tinc que felicitar a dos en especial: En primer lloc a Olga: “con dos cojones!!!” I ens segon lloc a Kiko: quina qualitat, quin so, quina sensibilitat. Ningú podrà tocar com tu ixe instrument desagraït que és la sirena. Enhorabona!
Gran és el Mestre, Pere. Es va plantejar este concert com un … no sé, com si fora l’últim que anara a fer en molt de temps. El programa, escollit amb encert, com diu la cançò, com si fos de l’Olleria. Sap el que ens toca l’animeta i conseguix que entre tots ho fem extensible als demés. Un 10 Mestre, un 10.
I per a mi, el més Gran de tot: comptar amb la presència de tots els compositors. David, Jose, Pina i Saül. Si ja tant jòvens fan estes coses, fins on arribaran? I quan dic tots els compositors, dic tots. Ningú no els va vorer, però sabíem que estàven allí. Dalt el galliner, a un raconet, xerraven animadament els amics Verdi, Liberto i Paco:
Verdi: _mireu que he escoltat música meua en grans auditoris i a grans solistes, però tinc que reconèixer que la veu de Maria és impressionant.
Liberto: _ quanta raó tens. Però qui m’havia de dir a mi que escoltaria la meua marxa, ací, al Palau, on tantes hores he fet tocant i treballant.
Paco (baquejant-se de la risa): _ I qui m’havia de dir, que ací es tocaria el Gosset Pepet? Una cosa tant senzilleta i infantil, je,je,je.
No t’enganyes Paco; el Gosset Pepet va ser una cosa molt Gran, és una cosa molt Gran i sempre serà Gran.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Conforme anava passant la setmana,setmaneta de hotel,el CD del concert tots els dies en el cotxe.
Totes les dies per les nits despres de passar les comandes entrava al blog de la banda i cada dia un article diferent del concert del Palau,tots espectaculars.
No vaig a dir res que no hajau dit ja tots vosaltres,les senssacions van ser les mateixes,un plaer tocar aixi.
Tots sabiem quins eren els ingredients que ens feen falta per a que el pucheret ens eixira bo,i lo millor de tot era que el ingredient essencial el teniem,bons musics.
Nomes teniem que possar-li una miqueta de ilusió,moltes ganes de fer feina,projectes reals i un director que volguera vindrer en nosaltres fins el fi del mon…I ja està açi.
XUP,XUP,XUP i mare de deu quin pucheret ens a eixit,per a xuplarse els dits.
Xiquets a seguir aixina que el cel cada vegada el tenim mes a prop.
Nomes dir que vaig trobar a faltar molt a tres grans musics de la banda que no van poder vindre i que hagueren gaudit moltissim de vorer a la seva BANDA sonar com va sonar al Palau.
Isaac,Ximo i sobre tot el nostre especialiste en pedrers grans aconteciments de la Banda,Pepelu.Va per vosaltres.
Ens vegem en Santa Cecilia.
Gràcies a totes les persones que m’han donat suport al llarg d’aquesta aventura. Gràcies a Pere que quasi sempre em dedicava uns minutets després de l’assaig per a repassar-ho, i d’alguna manera no em deixava desanimar-me, i així seguir endavant: “Va, xiqueta! Que això té que eixir. Va xiqueta, que això ja està quasi!”
Aquest era, i segueix sent, un gran repte per a mi, ja que no era el típic SOLO que a la primera o segon tocaeta sol eixir. Fins i tot, he arribat a passar nits de malson, com la del 9 d’octubre (no vaig pegar ull en tota la nit, pensant en…ja s’imagineu…). També vaig perdre uns quants kilets (bé, ja estic recuperant-los, es nota que ma mare és una bona cuinera).
Sempre s’han de buscar les coses positives que t’ha ensenyat la nova experiència. Aquesta vegada m’ha fet evolucinar com a músic i també com a persona. Com a músic perquè he adquirit una personalitat musical que abans no tenia, i m’ha fet creixer. I com a persona, m’ha ensenyat que l’esforç i la voluntat (encara que l’objectiu no siga del tot perfecte) són molt importants. I parle, ja no ha nivell musical, sinó en el dia a dia de cadascú de nosaltres.
Quan per fi va acabar tot, vaig tindre unes paraules amb Josep Miquel Martínez,i em va dir que allò que acabava de fer era un miracle per a una persona del meu nivell, és a dir, eixe solo és del nivell d’algú que està acabant o ja té el Grau Superior.
Des d’ací, felicitar i donar l’enhorabona a tots els solistes, i no tan solistes, que ho van fer igual o millor que jo. Ha sigut una de les millors experiències de ma vida. Mai l’oblidaré!
Menuda baaaandaaa, la de Santa Cecíiiliaaaaa…
Olga Marínez Mompó