ESCOLA MUSICAL

Coses de la Banda de l'Olleria

14 d'octubre de 2009
Sense categoria
3 comentaris

Felicitació del Mestre

Estimats músics i gent dels cors (Jove i més majoret):

            Des de ací vos vull felicitar pel concert que vareu realitzar el dissabte passat, encara m´emocione de pensar-ho.

            En arribar al palau recorde que ja hi havia un autobús per allí i que Paco ja estava amb el camionet preparat per a baixar baix al moll de descàrrega per descarregar els instruments i tot el que portàvem. Eren les 15:45 m´enrecorde molt bé ja que jo volia entrar primer al palau per a instal·lar-me el més prompte possible i que quan entrareu jo ja estagués instal·lat i preparat, però no va ser així, vareu estar abans de l’hora acordada, perfecte!.

                                             *** Encara hi ha més

Vaig vore que ho portaveu tot controlat que el plànol que varem fer la nit anterior Vicent i jo al musical, el teníeu en gran per a que no s´oblidara res i poguérem muntar el més ràpid possible, per a poder assajar tot el que teníem que fer per tal de que tot ho tinguérem preparaet per al concert. Així va ser tot al seu lloc i tot preparat varem iniciar la prova acústica “assaig” per a provar tot el que teníem que fer, prova del C.D, els xiquets, María amb piano i el Xel.lo, i finalment ja el gran cor. En vaig donar conter que tot anava perfecte, jo tenia acordat amb el palau que finalitzava la prova acústica a les 18:45 i així va ser, LA PRIMERA VEGADA QUE ACAVE UNA PROVA ACÚSTICA ABANS D´HORA, sempre han vingut el tècnics per dir-me, prou mestre!

            Se que era suficient, perquè estava tot assajat i tot estava en el seu lloc per començar el concert.

            Estava en el camerí i a les 19:30h en criden per dir-me que estigues preparat per a eixir a l’escenari, i així va ser, vaig eixir, salude i vos mire, i tots teníeu un bon somriure en la cara i preparats per iniciar la primera peça.

            El pasdoble !Mi Reina Valenciana!, molt bé xiquets, era una de les peces que sabia que anava eixir molt bé, les dinàmiques perfectes, fustes!!! Molt bé, eixe piano de la part central (trio)… va ser… en vaig asombrar… Després els xiquets “xulíssim” son uns craks estos xiquets, i a continuació Maria amb l´ave Maria de Verdi, va ser molt emocionant que bé María, que veu, no sé d´on la traus, però deuríes de dedicar-te professionalment perqué tens unes qualitats enormes, gràcies i enhorabona, i per finalitzar la primera part Vents del Garbí, vareu sonar en aquesta obra com mai hi havíeu sonat, vull des de ací felicitar a tots els solistes, a Xavi (amb els timbals, amb eixa perfecció i execució) sempre amb la cura de intentar fer un bon atac, una bona afinació, un bon diàleg general de la percussió Enhorabona Xavi eres un crack, a Isabel… molt bé el solo, un solo de compromís, un solo de trombó molt difícil en quan a tècnica i a tot, molt bé…sabem els trombonistes que no es gens fàcil… et va eixir molt molt molt bé, enhorabona!!!, a Manolo “el presi”, encara que va ser curtet però saps que vares tindre molt de gust, molt bé!!!, eixe solo de Saxo Soprà de Olga, molt bé Olga va estar de categoria, saps que és un dels solos més complicats de l´obra i també hi ha que dir que aquest, no ho pot fer qualsevol i tu t’ho has currat molt, moltes hores, molts assajos pegant-li, i al final ho has fet, t´ho has currat com la que més i això es va notar, la més sincera enhorabona Olga “eres una crack”, després amb el Solo de Clarinet de Eva ( Molt bé Eva, el glissando et va eixir molt molt bé, la sonoritat del clarinet molt clara i amb molt de protagonisme sonoro, molt bé Enhorabona!!!, continuant el solo de Flautí de Susana ( enhorabona Susana, que bé… saps que és complicat però tu ho vas fer… i amb una nota molt alta, tu amb panxa i tot…però tu li vares tirar i et va eixir molt bé, t´ho vas treballar i així va sonar, enhorabona!!!, també el solo de Corn Anglès que el nostre company Juan ens va fer, eixa dolçor del corno no pot fer-ho ningú més que ell, Gràcies Juan per vindre de Cadis i compartir aquests moment tant especial de la banda ENHORABONA, tot seguit i esperant al meravellós solo de trompa que Manolo Oliva va fer amb eixa execució que a molts trompistes els agradaria fer, Manolo eres un autèntic crack, ho vares fer que ni pintat, las més sincera enhorabona!!!. Ahhhhhh i Àlvaro en el Bombardí que ho va clavar!!! Enhorabona i com no, al de manteniment…amb la sirena, gràcies de tot Kiko…

Després varem iniciar la segon part, amb el triangulo de las bermudas, obra que nosaltres ja hem realitzat varies vegades i que la teníem controlada, va sonar molt molt bé, la percussió va estar a l´altura per defensar a la perfecció el seu paper, la sonoritat de la banda era grandiosa i de bona qualitat, i així va eixir amb una versió magnifica!!!, al finalitzar el triangulo va seguir Honorança, amb el trio de Soprà (María), Xel.lo (Aida) i Mila al (Piano), amb la que van reflectar eixe dessig, eixe clima transparent de l´obra eixa calma per enllaçar amb la marxa mora junt amb el cor, que entrada que sonoritat, metalls vareu estar espectaculars!!!, increïble!!!, va estar compensada la sonoritat, en vaig emocionar moltíssim de veres, amb el coro… en alçar-se vaig notar com el palau, la gent, els músics…va canviar per complet tot, ens varem ficar tots dins de la música sentint dins nostra, la nostra música, la nostra festa, la nostra festa dels moros i cristians que portem dins nostra.

No podíem despedir aquests concert sense fer la nostra marxa “Raschida”, que si que vos dic, la versió va ser increíble… mai l’havíem fet així, però vos estic molt agraït perquè no és fàcil canviar algo que heu tocat tantes vegades, i vareu ser capaços de fer-ho amb el gest de la meva batuta, que bé, gràcies per fer-me feliç en eixe moment, com en el del Himne de la festa, que sabeu que m´agrada tant, i per tot el concert executat que va ser molt emocionant per a mí, vareu ser disciplinats, vareu ser respectuosos, vareu recordar els detalls que tant hi havíem assajat, vareu sonar com sempre vos he demanat… molt bé xiquets, seguim aquest camí, seguim i anem continuant, podeu fer tot el que vosaltres vulgueu-ho, sabeu que ho podeu fer i deguem de tirar endavant, ànim!!!

Els aplaudiments eren infinits, eren per a vosaltres, s’ho vareu currar molt, vareu sonar com mai hi havia sentit de la banda que encara hi havia pogut escoltar. La sonoritat era com jo volia, vos vareu deixar portar per el meu gest, per les meves mans, i així va sonar, amb dolçor, caràcter, diferents timbres, sonoritats i dinàmiques que varem extraure de les partitures, li varem donar llum a totes les notes escrites en el pentagrama amb excel·lent qualificació.

Per últim donar les gràcies i enhorabona a directiva, als meus arxivers que no vull oblidar mai… sabeu que sense l´ajuda de vosaltres no puc fer aquests projectes, sense l´ajuda de vosaltres seria impossible realitzar aquest treball i des de ací vos ho vull agrair, és una forma de donar vida a la música, al músic i a la societat musical, i vosaltres esteu complint “enhorabona”, gràcies al nostre cor i a Salva, per l’esforç que realitzen en muntar les peces i acompanyant sempre a tot el que poden, mil i mil gràcies, gràcies als músics que tenim fora i que sempre els tenim ahí com: Josep Vidal, Juan Sanz, Sofía, Pili…

I ja per últim gràcies per compartir aquest concert a Raül i Rebeca, moltes gràcies, no s´ho volíeu perdre… i així ha segut, amb Boda entre mig, però sense ningun problema vosaltres voleu a la vostra Banda, als vostres amics, als projectes de la banda… i així ha segut, vareu estar i de segur estic que ho vareu gaudir com els que més, moltes gràcies per estar ahí.

Xiquets no se si en deixe algú, però si és així no vull que s´ho prenga a mal, vos done l´enhorabona a tots, vareu fer el concert realitat, espectacular!!! Meravellós!!! No hi tinc paraules per descriure-ho, però si que sé… que m´ho vaig passar molt bé….

Els compositors, David Gómez, Josep Miquel Martínez, José Alberto Pina i Saül Gómez, en comuniquen les gràcies per tocar les seves obres, no sols per tocar-les sinó per executar-les amb eixa perfecció que varem realitzar el dissabte en el concert, els va agradar molt la banda, volen donar-vos la enhorabona per tot el concert, Bon Concert, Bona Banda.

 

Una forta abraçada!!!

 

Dènia a 14 d´Octubre de 2009

Pere Molina i González

  1. Mestreeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!
    Eres un crack!!!!!!
    no tinc temps ara d’escriure res mes inteligent, pero tampoc cal perque ja ho has escrit tu tot.
    Estem aconseguint coses que ni ens pensàvem fa un any. I tot açò és possible per la feina de TOTS i cadascun dels músics d’aquesta banda, que encara que molt borratxins i algo malparidets……SON TOTS UNS MUSICS I UNA AMICS DE PUTA MARE!!!!!!!!

    No se de quina altra manera es pot aconseguir sentir la sensació que tenia despres de fer el concert. NO he trobat mai altra manera de tenir eixa sensació que a la banda. I sensacions com estes son le que fan que vaja sempre que puc als assatjos (a banda del superbonrotllo que portem els musics……que fixat tu fins i tot es casen entre ells….)…..

    Simplement des d’aci donar-te les gràcies en públic particularment a tu Pere per la teua dedicació, perque es nota la teua implicació en els nostres-teus projectes i això parla molt be de les ganes que tens de treballar com cal treballar. I això hui en dia és molt difícil de trobar.
    Continua amb la teua energia il·lusionant-nos amb esta banda, que hui per hui encara no li veig tope…..podem fer el que vullgam.

    Amb treball i dedicació per part de tots tenim la oportunitat de tornar a fer història amb esta banda tal i com es va fer fa moooolts anys. Tornaran a parlar de la nostra banda com a una referencia i no com a un dinosaure a punt d’extingir-se. Ojala ho aconseguim!!!!!

    Hi han concerts i moments que marquen i el del dia 10 d’Octubre en va ser un d’ells (igual que el de Oskorri…i si fas memòria, tots els concerts que hem fet amb tu, Pere han tingut algo d’especial).

    Que ens dure tot a tots!!!!!!!!
    Amen

    PD: No s’oblidem de Raül i la seua EXCEL. dios quanta falta en fa!!!!!!!!!!
    Ni tampoc de eixe presi que trau el seu caràcter quan cal i negocia com un autèntic broker.

    Som la banda del polo lila!!!!!!!!!!!!!! i a mi fiqueu-me una cassalla, per favor.

  2. I ara després de llegir açò amb el cor apretat hauré d’anar a fer classe!!!

    T’has esplaiat eh Pere?? Ens fas tornar a emocionar i treure les llagrimetes i això que alguns portem dos dissabtes d’emoció!!!!

     

    Quin dissabte més completet, tot aniria bé!!! Ahí va el “meu dissabte”:

     

    – Algú em desperta sobre les 9 del matí; és la meua neboda Laia, obri la porta i puja al llit cantant: EL GOSSET PEPET…!!! Tia desperta que hui anem al Palau!!!! Quin bon despertar!!! No sé quantes vegades cantem la CANÇÓ!!!! El nervi se la menjava:

    – tia, quan se’n anem? ja tens el trage de músic preparat? i el saxo?; quin acrivillament de preguntes!!!! I el millor vé ara: tia Pili, saps que jo amb 5 anys ja cantaré al Palau??? ja ja ja!!! I seguidament:- tu quants en tens??? – Massa Laia!!!

     

    La Laieta començava a posar-me nerviosa, em perseguia per tots els llocs!!! Necessitava tranquil·litat!!!!

     

    – Què faig?

    Me’n vaig a la caseta a per la bici i faig una volteta de per desconnectar però una miqueta impossible; tota l’estona pensant amb tot el que ens esperaria per la tarda, què passaria, com ens eixiria, ho faríem bé? Ostres que és el PALAU i a sobre toquem nosaltres!!!! Massa responsabilitat??? Estaríem a l’altura??

     

    Tornant ja cap a casa, passe pel musical, allí estava Àlex i més percussionistes a punt de carregar els instruments de percussió i de seguida el camionet amb Paco i Manolo i uns somriures d’orella a orella!!!!

     

    – Arribe a casa… a dinar s’ha dit però massa ganes no tenia, nervis??? qui dinava amb mi??? LAIA!!! I de nou el GOSSET PEPET entre cullerada i cullerada d’arròs!!! 

    Ens canviem i cap al bus, tots de músic, jo amb xandall i de nou pregunteta:      – tia, i el trage de músic? per què no el portes posat i el portes a la motxilla??? Ah!!! I durant el camí… cantant el GOSSET PEPET!!!! ja ja ja!!!!

     

    – Al bus estem tots nerviosets, cadascú sap el que li toca fer, ahí estava el pur nervi de Raül organitzant i Vicent amb els plànols (els dos ingeniers que més podrien ser relacions públiques). Ens expliquen una miqueta el tema i ja estem al Palau!!!

     

    El laberíntic Palau (però les dones del cor se’l recorregueren tot), vestidors, taquilles (Marta i els 2 euros???), etc… entrem a la sala preparats per assatjar; ja havia estat en ella d’espectadora però a sobre imposa moltíssim!!! QUÈ GRAN!!!!! Ens col·loquem, algunes fotos, rialles (de nervi o d’alegria???) i Pere ens diu que comencem amb el pasdoble; primeres notes, primeres mirades de complicitat… quina sonoritat… som nosaltres?? Continuen els nervis i van en crescendo!!!!

    Si haguéreu vist com li anaven les cametes a Olga… segur que hagués guanyat els 1000 metres lliures!!! No li eixia ni la veu i és que el SOLO era TELA MARINERA!!! Ni en pensaments el toque jo!!!! Millor li ho deixem per a Marta o Rebeca, no????

     

    Continuem amb El Triàngulo i Olga més nervioseta fins que diu: “deixem ja lo del cd i provem Vents del Garbí!!! Ja ja ja!!! Ai Olga si tragueres més el geniet!! Mira que em vas fer patir!!!!

     

    Acabem la prova, ens canviem (em trec ja el xandall) i ja de músic… Rebeca i Marta ( les dos mestres) em diuen: PILI LA CAMISA PER DINS!!!!  I jo com a bona alumna els hi faig cas!!!

    Sona el timbre… COMENÇA EL CONCERT I LA SALA PLENA!!!!

     

    A partir d’ací cadascú té les seues sensacions, imatges, emocions, alegries, susto, mirades còmplices, llàgrimes, pelets com a escàrpies,…

    Concert passat, respirem, ens feliciten, somriures, mirades d’alegria, besadetes als solistes, … i la gent es queda amb  ganes de més!!!!
    Setmana d’eufòria, no parem d’escoltar el cd, ens venen passatges a la ment, comentaris de fotos al “feisbook” i de com hem viscut el concert, etc… i …. la nostra cançoneta que cantàrem i cantàrem a l’autobús i al Pau i que cantarem per Santa Cecília!!!

    Serà el nostre HIMNE!!!!

     

    I ara ja a pel concert del dia 21 (SANTA CECÍLIA), ja tinc els bitllets comprats i altres cosetes també!!! ( eh Marta i Rebeca???) ja ja ja!!!

     

    Ale assatgeu molt el dissabte que segur que anireu eufòrics a l’assaig i Pere començarà dient:

     

    “XIQUETS, ENHORABONA PEL CONCERT, NO SABEU COM VAIG GAUDIR, COM SEGUÍEU ELS MEUS GESTOS, …”  je je je!!!!!

     

    Pere, gran part d’aquest treball i èxit és teu!!!!

     

    Molts besets des de Barna i … fins la fira!!!!

     

     

     

  3. Xe, xe, xe!!!

    Però quins escriptors que tinguem a la banda del polo lila.

    Pere… menut discurs, xulíssim. Com s’haviem de perdre el concert al palau? Ni pensar-ho! Encara que partírem el viatge de noces, no passa res! Com diu Raül i Joaquin Sabina “que todas las noches sean noches de boda, que todas las lunas sean lunas de miel…”

    Pili… eixa neboda teua… tan xicoteta i ja comprén que ha anat al palau siguent prou més jove que tu. Ja, ja que graciosa! Ja tens això (que només els saxos sabem) preparatat? Que ganes tinc de què vinga el moment! Ja, ja, ja!

    Vincenzo… menos mal que no tenies temps d’escriure, si arribes a tindre’l t’acabes el blog! Ten sraó en tot el que has dit!

    Jo m’ho vaig passar molt bé al palau i vaig disfrutar moltíssim tocant i sentint-mos. Però també estava nervioseta… ens va eixir molt bé. Tinc unes ganes de vore el vídeo…

    Santa Cecília, la patrona dels músics.
    Santa Cecília, que paciència que tens.
    Menuda banda, la banda del polo lila.
    Ningú podrà dir que no s’ho pasem bé!!

    Muacs!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!