ESCOLA MUSICAL

*Text furtat sense cap vergonya de Can Carrasca (foto inclosa)

Si m’haveren dit que actuava el Gosset Pepet, encara havera acudit amb més gana al concert que la S.E.M. Santa Cecília de l’Olleria oferia el passat dissabte dia 10 d’octubre al Palau de la Música de València… Això que el meu germà, amb presses i corregudes en acabant l’entrada d’Albaida em diu que canten “Santiago Capitán Abencerraje”… Ja ho sabia jo que cantaven el “Senyor Home” (bé sabeu també vosaltres que quan no m’agrada el nom d’una marxa de Saül, automàticament en cree un altre i l’aplique indiscriminadament…), i ho sabia per això que vos vaig explicar que ens vam posar a cantar-la ma mare i jo en passar l’Ambaixador dels Califes i respondre cantant la gent de darrere…

I és que el Gosset Pepet és una cançó que em va arribar dins quan la van fer el cant formal de la Trobada d’Escoles de la Vall d’Albaida de 2004, feta a l’Olleria per cert… Es que no n’ha hagut altra de tant simpàtica ni ben feta. A mi m’emociona quan la meua germana li la canta al fill, al meu Abel, tot jugant… Es va lluir el recordat Francesc Cerdà, i ara, escoltar-la tants anys després, ben sonada i cantada pels xiquets ollerians, va ser cosa explèndida, tot un regal. Un regal com la resta del concert, amb peces tan interessants com l’Ave Maria de l’Otello verdià cantat per la soprano Maria Oviedo. Vents del Garbí no em va xocar massa, però el poema que Alberto Pina ha dedicat al Triangle de les Bermudes em va deixar frapat.

I quan t’encantes, comença a pujar gent i gent de les corals per tal de sonar el “Senyor Home” aquell… Quina estampa més potent: El cor Clarialba de Montaverner, el Martín i Soler d’Aiora, el de l’Ateneu Musical de Sueca, el Nesum Dorma de Mislata, el Cor Veus d’Elx i, veges tu cantant una lletra meua i en bell catalanesc (pot ser d’altra manera?) el cor de la Unión Musical d’Almansa… Allò va sonar, de meravella, pujat en ritme pel director, Pere Molina… quina barbaritat! I jo que pensava que no la tornaríem a escoltar per la seua dificultat i ja veus, interpretada als carrers d’Alcoi que l’hem oïda, a l’estimat Palau Comtal de Cocentaina, ahir en l’entrada albaidina i ara al Palau de la Música de València…

Després, aquella marxa tan bonica de Liberto Benet, Raschida, i l’himne de festes ollerià, també de Francesc Cerdà posaren el cor en un ai a tota la gent de l’Olleria assistent. Huit autobusos en total i la sala plena… I jo que incumplia la meua promesa de no tornar amb el concert que em donà la gent d’Albaida aquella doblant-se la bossa de Mercadona durant mig concert… Aquesta vegada, només el còmic menjar-se d’un paquet de papes, així espai que no es notara que és, justament, com més es nota. Però tampoc no desentonava massa (ha, ha..) entre els avions que anaven caiguent des de la megafonia als Sargassos atlàntics!