ESCOLA MUSICAL

Anem anant, el pet que portem.
Fa hores que s’ha acabat el cava.
Castillo i Vincenzo no fan altra cosa que menjar torrons i pOLVORONS…
Raul fa rato que se’n vol anar, pero el Rubio loco no para d’amenaçar-lo amb una botella buida de cava. Mentrestant el Actor secundari Bob es frega pensant en loques dones semiborratxes tocant els timbals…
Plou, pero per a lo poc que plou, plou prou.
I pa que!!!!….Raül fuig sabent que poc arribar a l’infern…..El rubio loco, aporretja el piano esperant que sone la flauta, Vincenzo busca un trombó i només torba violins, mentre, Castillo rebenta els bongons al mateix tems que pregunta per les maraques…..Es el fi?? pot ser però mola…..

fa temps la solitut del musical ens arropa i només torbem a faltar a la nostra amiga…..la Santa, allà baix, massa lluny com per a aventurar-nos a baixar. Un escaló es un món en aquest estat.

Notes inconexes sonen mentre escric i cruixits de papes acompanyen el meu tecletjar..recollons!!!! Castillo!!! has trobat papes!!!!….el meu estòmac reosna al compàs de la música infernal que el ActorSecundariBob aporeetja en le piano……

Inocents motivacions ens movien, oscures forces ens dominen!!!!!
Dèbil carn la que es deixa fluir per els efluvis pecaminosos dels pentagrames….
els inteligents fa temps fugiren. Només quedem els poregosos….poregosos de retorbar-nos cara l’espill amb un pet com una astral!!!!!!!!!, i per això estem aci, flipant en colors i menjant torrons!!!!!!

Ja no veig ni les notes ni les tecles. És el moment. Potrser hi ha que decidir mullar-se i avançar entre la pluja abuscar un Renault blau per a tornar a casa.

Aci queda escirt el final d’un pet.
CH3-CH2-OH = Etanol = pixeu-me que en creme…..

Castillo ja diu prou. Raul agafa el clarinet, El rubio loco es dilueix en la nit, el actor secundari Bob s’agafa al piano com un nàufreg a un tros d emadera. La Santa ens contempla. Tot s’acaba. Demà més.