En els darrers anys les universitats catalanes s’han hagut d’adaptar ràpidament a un escenari molt més competitiu en els àmbits de l’educació superior i la recerca. Han hagut de fer compatible la progressiva internacionalització a partir de la consolidació d’un Espai Europeu de Recerca i d’Educació Superior i la millora contínua dels estàndards de qualitat amb una clara vocació de servei públic. Preservar el principi d’igualtat d’accés a unes universitats públiques de qualitat requereix un debat profund i madur que com a societat tot just s’ha començat a emprendre. Aquest escenari de retallades pressupostàries posa en tensió encara més unes sofertes estructures universitàries que a Catalunya han aguantat força pressió els darrers anys. Començant per l’adopció (amb cost zero) de l’Espai Europeu d’Educació Superior i continuant per haver demostrat nivells de competitivitat admirables –per exemple, en convocatòries del 7è Programa Marc o de l’European Research Council– tenint en compte els migrats recursos dels investigadors en recerca. Segons dades del darrer informe de la Fundació CYD, qui fa recerca a la universitat només disposa del 60% dels recursos de què disposa de mitjana un investigador a l’Estat.
El context és dur i compleX: convida a la demagògia i a adoptar posicions maximalistes, també a la universitat. Caldria deixar de banda les posicions efectistes per començar a actuar amb més valentia, realisme i autoexigència. En primer lloc, tenint clar que les polítiques universitàries i de suport a la recerca també estan minorades de partida pel dèficit fiscal. Aquest fet no exonera el govern de l’exercici de les seves competències, ans al contrari, esdevenir Massachusetts requereix d’entrada posar fi a l’espoli fiscal que pateix la societat catalana.
En segon lloc, a les universitats potser ha arribat el moment de la micropolítica: de procurar treure el màxim rendiment de tot el que es fa. Les universitats són institucions centenàries que procuren adaptar-se a aquest nou entorn, en molts casos amb prou èxit. Fa pocs dies, es feia públic el rànquing d’universitats de l’Estat, que situava la Universitat de Barcelona com a 3a millor universitat de l’Estat en recerca en economia. Les dues primeres universitats del rànquing en aquest àmbit també són catalanes, i fa temps que participen en una iniciativa conjunta d’internacionalització del postgrau. Amb molts menys recursos, la progressió de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB en els darrers anys ha estat innegable. Per consolidar i millorar aquests resultats, ara s’inicia el projecte UB Economics, que té com a objectius
la contractació de joves investigadors en el mercat acadèmic internacional, la internacionalització del màster i el doctorat en economia i la difusió externa de
la producció científica. És una inversió modesta però representa un estímul per afrontar el futur amb optimisme.