EL LLAMP
al servei de la nació catalana
SAURA: SE’T PIXEN AL DAMUNT I PENSES [SIC] QUE ÉS AIGUA BENEITA
©
ICRC ref. HIST-01847-0603/1937
La
cosa és molt més greu que els 9.000
eurons
A
cada dia que passa és més insostenible el desgovern del
tristpartit al front de la Generalitat de Dalt. Els catalans del
Principat (esquifit) de les quatre províncies ens trobem avui
més amb el cul a l’aire que ahir, però menys que demà.
Hom s’ha hagut d’assabentar per un butlletí en anglès
—és
manifesta la
meua incapacitat intel·lectual d’admetre els manaments de
l’estatutet de la vergonya i, en conseqüència, d’entendre
l’espanyol—
que el president del Comitè Internacional de la Creu Roja ha
viatjat avui al Regne d’Espanya per a lliurar desenes de milers de
còpies de documents i fotografies de la nostra «memòria»
al Centro
Documental de la Memoria Histórica
de Salamanca.
On
són la corrua de memorials, comissions de la, organitzacions i
associacions d’ex, i tuti quanti ben controlats i millor
pagats —amb els nostres diners— pel senyor Saura? De què
ens serveixen aquests centenars de milers d’eurons que reparteix, com
un reietó entre els seus camarades servils, el «nostre»
conseller d’Interior? Si voleu saber el fons i el sentit de la meua
queixa, llegiu-vos la traducció que n’he fet a corre-cuita del
comunicat de la Creu Roja Internacional:
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La nostra coreografia és la dels saltimbanquis: tu ets el trapezista i jo ‘la mujer cañón’ i recorrem el món i la vida de circ en circ per guanyar-nos les garrofes tot explicant les nostres desgràcies com les vedettes del Molino. L’únic que ens deixen dir és que ens vàrem quedar prenyades a l’adolescència o que ens va violar un conco vell i repugnant que havia vingut de fer les Amèriques i es pensava que tenia dret de cuixa. Hi ha això, no et diré que no hi sigui; però també hi han unes altres coses, que són les que no ens deixen explicar. La part normal nostra, la part decent, ha de quedar submergida com la resta d’aquell iceberg que només mostra la punta. Ens volen perillosos, amenaçadors, submergits. És el que va passar a Frankfurt. El nostre rol permès és el de la còmica, vat aquí per què no he vist mai ni vull veure Polònia: és la biografia oficial de la vedette cataloniana. És el registre que va fer servir Quim Monzó al discurs de Frankfurt per dir el que havia de dir, aproximadament (era de l’única manera que s’hi podia aproximar, vull dir). Qui era l’únic autioritzat a parlar seriosament? En Porcel. No? Au, ja ho tenim cuit. Bon profit.