EL LLAMP
al servei de la nació catalana
RECTIFICAR ÉS DE SAVIS
Pel
benestar social del país
D’altres
amb més i notoris mèrits que no pas jo m’han precedit.
Gent, si fa no fa, de la meua generació i del meu mateix espai
de pensament ?entès aquest
en el més ample sentit?
com en Jordi Fortuny o en Joan Manuel Tresserras han pres la valerosa
decisió d’abandonar, si més no per un temps, les seues
pròpies ambicions personals i posar els seus coneixements i
experiències al servei del país.
Finalment
?i a una molt gran
distància dels esmentats prohoms als quals no arribo ni a la
punta dels dits dels peus?
m’ha tocat a mi, poc que dubto del per què d’haver estat el
darrer de la llista: m’ho he guanyat a pols (fins i tot em semblava
just que no se’m demanés). Rebut el requeriment de l’alta
autoritat i, cal reconèixer-ho, per la meua part amb un posat
força pesarós ?en situació de sincerar-me potser s’hi avindria millor ‘posat servil’?
el dimecres m’he presentat al dinar de «canvi d’impressions»
pel qual havia estat citat.
La
cara del benvolgut Josep-Lluís no podia amagar la contrarietat
que encara li produeix la meua actitud, diguem-ne adversa, de tants
anys… més de trenta! Un ex mossèn ?de qui no en
diré el nom perquè no ve al cas? amb passat «progre»
ha oficiat d’home bo. Cal dir que se l’ha ben suat el paperàs,
defensar les meues «virtuts» no és pas una tasca
fàcil; hi ha hagut moments en què gairebé me’l
creia… Llavors ha irromput n’Elisenda, fent de «poli»
dolent. Us estalvio el reguitzell de retrets que ha arribat a
escopir-me en menys de deu minuts, he estat a punt de deixar-ho
córrer i marxar cames ajudeu-me, però per instint de
supervivència m’he captingut i aferrant-me a la cadira he
aguantat estoicament la pèrfida repassada.
Aleshores
en Carod ha aixecat la mà dreta mostrant-nos el palmell en
senyal de que ara parlaria ell. El seu discurs, confesso que al meu
gust una mica llarg (ha començat després de l’aperitiu
i ha arribat a les postres), ha mostrat amb eloqüència el disgust que li
produïa la meua presència. En resum puc dir-vos que ha
conclòs que, pel bé del país, deixava de banda
decennis del meu ingrat maltracte per a permetre’m de reconèixer
tots els meus errors passats i, d’aquesta sensata manera, fer
possible que el meu granet d’arena ?li he agraït molt aquesta
sensible concessió dialectal? contribueixi al bé
comú, que actualment s’emmarca en el Programa d’Entesa
Nacional de Progrés ?el qual, sigui dit de passada però
en justa menció de l’autoria, és obra personal de
l’apreciat J-L C-R?.
Al
moment que ens servien el cafè ja s’havia acordat que la meua
prescindible col·laboració, això ho ha remarcat
molt n’Elisenda amb arrufament de nas del mossèn, consisteix
en callar-me la boca. Com a contrapartida d’aquesta difícil,
en el meu cas, mostra d’adhesió, rebré un seguit de
compensacions o estímuls en relació directa al meu
silenci. En una segona fase, els cobraments podrien ser més
importants si enceto una nova i positiva actitud, per començar
només verbal entre amics i coneguts i després ja per
escrit des del bloc o des d’altres «plataformes» que se’m
suggeririen, positiva actitud deia de constructiva crítica des
d’un punt de vista d’«independent» ?gens suspecte de
partidisme? de l’obra de govern i especialment de la molt ben
feta per Esquerra.
La
forma de recepció de les compensacions l’he trobada una mica
estranya. Una que m’han dit m’ha deixat de pedra: guanyaré el
nou concurs aquest de «lletres» de la TV3. També
una picossada traient (és un dir) una aproximació de la
Loto 6/49. I una altra de més plausible si trobo el negre que m’ho escrigui: guanyar un premi d’assaig en llengua del país que convocaran des de l’editorial fundada pel teniente legionario. Tot serà d’una forma indirecta, que no consti que
m’arriba res del govern, i encara menys del partit. Ací en
Josep Huguet, que s’ha presentat a misses dites, m’ha fet l’ullet: he
entès exactament la directa, el percentatge l’hauré de
retornar «en negre», ja m’està bé.
Així
les coses, estimats lectors i co-blocaires, haureu d’entendre que
molt probablement fins l’any que ve no podré tornar a deixar
nous apunts al bloc El Llamp. He arribat al final d’un aspre
camí que reconec no duu enlloc i, he d’acceptar-ho, o pujo ara
al tren, ni que sigui al vagó cuer, o em retiro (que no em
falta gaire per a l’edat de jubilació). Em sembla que he fet
molt bé optant per la sàvia i prudent decisió de
no posar més pals a les rodes del progrés i del
benestar social del país, alhora que milloro una mica la meua
situació sòcio-laboral, que és prou penosa,
degut al meu cap verd i a la meua estúpida mania de parlar
clar.
Estic
convençut que sabreu, amb els vostres mol preuats comentaris,
acompanyar-me en aquesta nova i profitosa etapa de la vida que
emprenc. Gràcies a la bestreta.
Visca
el nostre vice-president!
Visca
Esquerra!
Visca
el país!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sr. Borrás:
El seu escrit és antològic. Una tristíssima fotografia del camp de concentració espanyol on vivim.
I valent, … com sempre.
No s’enganyi, però … no guanyarà res de res del que li han promès. Recordi que pocs dels jueus que acomboiaven els seus congèneres a les càmeres de gas es va salvar massa de res. És el to menor de l’oprobi major dels poderosos, i per tant el més trist.
Per altra banda si pot haver d’aquests bitllets negres que unten les col·leccions espanyoles amb gran desvergonya, no en deixi anar que per això són negres. Vigili però les màfies de tots els països encara més miserables que nosaltres i que actuen gaire bé amb tanta impunitat com Hisenda. Podria ser que obtingui molt, és un dir relatiu des de la més profunda pobresa, però en realitat no tindrà massa res més que nous mals de cap, similars als que ja ha tingut en altres ocasions però des d’una perspectiva diferent…
De fet li deixo aquest missatge, perquè m’agradaria que m’aclarís la seva crítica a l’Honorable Conseller Tresserres. Creu que és un venut? Pel poder? Pels diners? És un egòlatra? Em penso que s’equivoca.
Res és blanc i res és negre, però la seva mirada tan contrastada ens assenyala ombres i foscors insospitades. No puc deixar de dir-li que el planyo i li desitjo de cor per aquest any que comença que retrobi tots els colors de la llum i de l’aire.
Si només un 10% del que expliques és veritat més enllà de la ironia, la cosa és greu. Tot i que no em sorprén, ja fa temps que veig que la cosa va per aquest camí. Sectarisme, silenciament dels crítics, imitació de l’estil CiU…deixar-se guiar per la POR. Així ens han anat les coses, i puc parlar en primera persona no sols perquè jo també les pateixo, sinó perquè encara sóc del seu partit. Encara.
Crec qeu han muntat l’estratègia del seu partit basant-se en el retrat d’una part del seu votant que no es definia com a independentista i que tanmateix els votava perquè els queia millor que els altres. Si l’haguesin encertat amb aquesta estratègia mai de la vida haurien perdut vots i duputats a les darreres eleccions. La gent vol coses clares. O no voten, o voten als grans. Aquests dirigents no ens han dit encara quin és el seu programa per accedir a la Independència de Catalunya. Per això ja en teníem prou amb l’Àngel Colom. Li van fer la vida impossible i ara resulta que no tenen res a dir. "Esquerra" és l’únic missatge? Imitar CiU la tàctica? Entesa de progrés l’estratègia? Per Carod la Independència només és una amenaça que esgrimeix quan van mal dades: repasseu les hemeroteques i ho veureu. Per mi la Independència és l’únic camí de progrés i democràcia. Són idependentistes de paraula, no d’obra, per això la gent no els creu ni els crurà si no fan un tomb i mostrin quin és el camí cap a la Indepndència.
No tot és negatiu, malgrat els teus comentaris jo confio amb gent com el conseller Tresserras, espero que no em decebi.
Les primeres ratlles m’han deixat bocabadat, però a mesura que anava llegint la mandibula se m’anava desencaixant… fins que he recordat que avui és 28 de desembre. Llavors he rigut de gust. Molt bona la innocentada!
En els primers dos paràgrafs he picat com un babau. En els dos següents la cosa ja començava a fer olor de socarrim. En el parell següent era pres d’una total desorientació (però es pot saber que diu ara aquest?). En el setè i en el vuitè m’he espantat de debò (Un botxí IIII en menys d’un més!!). Ara bé, en en l’apartat dels "visques" he comprès que es tractava d’una broma de gust dubtós. I finalment ho he vist ´tot més clar quan he llegit els comentaris i he mirat la data.
Ai Borràs! No ens fotis aquests "sustos"! 🙂
Salut i reveure!
Bon any!
Ai Enric que vas de CiUL ! Ja t’agradaria que et truqués ni que sigui la secretària de la secretària d’un cosí d’en Carod. Ho estaries explicant tres mesos. Desenganya’t. Et tenen castigat per pirat. I exautors de la teva editorial (Treseras i Huget, per exemple) ni esmenten els llibres que els vas publicar. Per cert, cuida’t que a la foto fas mala cara – i sobretot no et deixis la medicació per a la síndrome bipolar que podries prendre mal.