EL LLAMP

Llegint
avui al mati que el Bloc nord-català s’ha afiliat a CDC
per a crear la Convergència Democràtica de Catalunya
del Nord, no m’he pogut pas estar de recordar com l’actual dirigent
del Bloc fa pocs anys em justificà ?érem
en un indret de la Cerdanya septentrional?
la seva llavors recent afiliació al PI de Colom «perquè
algú ens ha de pagar els cartells, no?»; i poc més
enrere en el temps, en una trobada al Rosselló, que «venia
d’entrevistar-se [”informar” digueren alguns que el criticaven] amb
el jutge» ?el mateix
jutge mediàtic que dia sí i l’altre també
encalça patriotes?.
És cert que fa força
més temps dels nostres primers encontres a Catalunya
del Nord, on l’aleshores molt jove terrassenc s’havia refugiat, i en
recordo especialment un en què li vaig demanar què
feia, perquè el trobí molt atrafegat, i em respongué
«estic redactant la Declaració de Principis del Front
d’Alliberament de Catalunya [FAC]» i jo que, innocent de mi, li
dic que m’havia semblat que traduïa el Llibre
roig del Mao Tse Tung… ja ho sap en Mas amb qui s’ha
ajuntat?

Aquesta
tarda he vist com la caritativa acció dels mossos de
l’escaire ha permès a la Creu Roja (poca feina tenen aquests,
sembla) d’entrar a donar-los-hi magdalenes i xocolata desfeta als
ocupes tancats a Can Ricart, pobrissons, que ni aigua tenien. Això
em fa dubtar del que em semblava que passava la setmana anterior,
quan el mossos feren fora de la Makabra als mateixos ocupes; en
aquell moment vaig dir-me que ho feien abans del traspàs de
poders al nou responsable d’Interior per a evitar-li haver d’anar
contra els seus «principis», sabut com és que li
cauen molt bé els ocupes, tot i que ell visqui en un preuat
dúplex a Gràcia (amb un gat i la «quefa»
del gat)… anava errat: amb els poders ja traspassats, m’adono de
l’efectivitat «repartidora» de la nova política
social que aplicarà la pseudopolicia de l’espardenya dirigida
pel marxià (escissió xavista-no grouxista).

Sort
que a la vesprada m’he pogut refer de tants ensurts a la
inauguració de la Retrospectiva que na Montserrat, amb molt de
secret, li ha ofert en amorós regal al meu germà Xavier
en vistes al seu proper cinquantè aniversari. Encara amb la
sorpresa als ulls de trobar-nos a tots, familiars i amics vinguts
d’arreu, en Xavier ens ha aclarit que això de pintar, que ho
començà a fer com a teràpia del càncer,
li plau més que l’escriure, que ho fa amb més llibertat
i que expressa millor els seus sentiments amb el pinzell que amb la
ploma. Vençuda la malaltia, hem pogut trobar-nos amb una obra
que déu ni do: cinc anys de feina que entra amablement pels
ulls i t’omple de sensacions. Gràcies, Xavier! [la il·lustració de l’apunt és la mateixa que s’ha fet servir per a les inivitacions.]
«Xavier
Borràs ? Retrospectiva», del 3 al 24 de desembre del
2006 ? Galeria Paspartú, Verdi, 25, 08012 Barcelona,
telèfon: 933681574
–
info@galeriapaspartu.com
– www.galeriapaspartu.com

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!