EL LLAMP

Els
EUA es plantejaren
d’alliberar Catalunya

El
mes de juny de 1942 el president dels EUA, Roosevelt, creà
l’Office
of Strategic Services
(OSS) sota les ordres del general Donovan. L’OSS, després de
la mort de Roosevelt, seria dissolta pel president Truman (octubre
del 1945), donant pas a l’aparició de la CIA el 1947. L’OSS
tenia diverses missions i grups, fonamentalment a
Europa, però també a Àsia (Xina) i al Nord
d’Àfrica. A l’organigrama
de l’OSS hi trobem la secció de Nacionalitats Estrangeres
(FN).

Els
del Grup Free Catalonia, amb en Josep
Carner-Ribalta i en Josep
Antoni Gibernau al capdavant, col·laboraren
estretament amb la secció FN de l’OSS. Aprofitant-se de la
coneguda simpatia que la dona de Roosevelt, Eleanor, tenia pels
republicans ibèrics, els de Free Catalonia connectaren amb els
responsables de la secció Foreing Nacionalities de l’OSS, amb
l’objectiu de convèncer-los de la necessitat d’envair
Catalunya per a establir el cap de pont necessari als aliats des d’on
començar la reconquesta de l’Europa ocupada pels nazis
alemanys i els feixistes italians.

El
pla consistia en què, a canvi de l’alliberament de Catalunya,
els catalans col·laboraríem activament ?com ja fèiem
a la França ocupada i també des d’Andorra, Anglaterra i
la URSS? en la lluita contra Hitler, alçant alhora un mur
contra la pretensió d’Hitler de creuar Espanya per arribar a
Àfrica (cosa la qual, finalment Hitler desestimà, atesa
l’estúpida i espanyola amplada de via diferent a la de la
resta d’Europa, que encara patim!).

Per
comptes del conegut desembarcament a les arenes de Normandia, la
proposta que l’OSS també considerava ?sota la influència
dels catalans que he nomenat? era la d’envair Catalunya amb el
desembarcament dels marines a les platges de Badalona. Prèviament,
la resistència catalana a l’interior de la nació,
ocupada pels franquistes, i amb l’ajut dels grups operacionald de
l’OSS a Marsella i a Tolosa, s’hauria d’encarregar de neutralitzar
les bateries costeres del Maresme. La tria de la costa badalonina es
féu atesa la seua proximitat a la capital de Catalunya,
objectiu de la primera fase de la invasió.

La
geopolítica ens jugà una molt mala passada. Finalment
l’Estat Major aliat es decidí per Normandia, malgrat que a
Anglaterra, en Josep Maria Batista Roca, enviat especial del
president Companys, també maldava prop del Foreing Office
britànic per aconseguir separar, primer, Catalunya de la
Guerra espanyola, i després per ?en la mateixa línia
que els catalans als EUA? aconseguir que els aliats fessin entrar a
la nostra pàtria en la llista d’objectius a alliberar del
nazifeixisme. Val a dir que el conegut espieta
de Franco (el «enano catalán» que
li deia el seu cap Serrano Súñer) a la Gran
Bretanya, Carlos
Sentís, era l’ombra permanent del professor
Batista. Però això ja són figues d’un altre
paner.

Pagaria
la pena que algun historiador avisat emprengués la tasca
d’investigar a fons aquestes anotacions que us faig, tant poc
conegudes, sobre un moment històric que hagués pogut
canviar, només seixanta anys enrere i radicalment, la situació
de dependència de la nació catalana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!