EL LLAMP

al servei de la nació catalana

29 de novembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

DANIELA GRAU I EL «NO A VAUBAN!»

Instantània del moment en què Daniela Grau
—en Josep-Maria Terricabras l’escolta amb atenció—
comenta les novetats del Col·lectiu No a Vauban

 

Merescut premi

Ahir dimecres na Daniela Grau d’Elna baixà fins a Barcelona —amb la seua mare Reina i el seu espòs Károly Morvay per a rebre el Premi d’Actuació Cívica que atorga la Fundació Lluís Carulla cada any. El mèrit de la Daniela és, ras i curt, mostrar tothora i arreu la catalanitat de pensament, de cor i d’acció en un dels territoris on és més amenaçada, Catalunya del Nord.

Fa més de trenta-cinc anys que ens coneixem amb la Daniela i hem compartit molts moments en la lluita per la Independència de Catalunya. És una patriota que ha recollit amb convicció la torxa de la dignitat catalana de la mà del seu pare Gilbert (que al passat setembre féu tretze anys que se’ns morí). Dels diversos fronts de combat que coratjosa com és té oberts, la Daniela durant el sopar a què ens convidà ahir s’esbravà més estona sobre el cas Vauban.

De la pretensió dels francesos d’inscriure al marquès de Vauban i les seues fortificacions com a patrimoni de la UNESCO ja n’he parlat en altres apunts. El Col·lectiu No a Vauban manté una batalla tenaç per a evitar-ho, però ni alguns que es diuen independentistes [!] des de la mateixa oficina d’Unesco.cat no volen pas entendre que entronitzant Vauban destructor, entre altres bestieses i crims, del Castell de Rià d’en Guifre el Pelós farien com si els jueus erigissin un monument a Hitler.

Durant el sopar tractàrem d’altres qüestions, inclosa la manifestació independentista del proper dissabte. Una quinzena d’amics de la Daniela, alguns baixats també del Nord com en Jaume Deloncle (conservador del Castellet de Perpinyà), o en Víctor Baeta, acabat d’arribar de València; en Joaquim Auladell, en Josep Tero, en Josep-Maria Terricabras, i un que no hi podia mancar sota pena greu, en Carles vingut expressament d’Hongria. Malgrat les quasi tres hores que tots plegats fórem a taula, l’encontre se’m féu molt curt.

Gràcies per la invitació i felicitats, Daniela!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!