Campanya
per la UEficialitat del català
El
grau de la meua incorrecció política sembla augmentar sense
aturador. No és que jo ho pensi —ans al contrari: sóc massa
correcte!—, si més no és el reflex de l’actitud que percebo en
els altres: s’allunyen del meu voral, es fan els sordmuts quan m’hi
dirigeixo, si el seu esguard m’albira es tornen orbs de sobte, en fi,
m’eviten com si fos un infectat per la pitjor de les malures
contagioses.
Avui
la cosa ha estat definitiva: el coordinador de la Institució
Cultural de la Franja de Ponent [ICFP] em convidà expressament a
l’acte de presentació del nou web «oficialitat.cat»,
però quan m’hi he presentat enlloc no apareixia el meu seient, i
això que a les carpetes que s’han repartit a tothom hi havia el
gràfic amb la situació exacta de la cadira de cadascun dels ponents
i dels convidats, amb una explicació afegida al dors tipus «qui és
qui». Però ni el meu lloc ni el meu «qui» no hi eren…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!