EL LLAMP
al servei de la nació catalana
A ERMENGOL PASSOLA
Homenatge
a l’Ateneu Barcelonès
Ahir
dimecres vaig assistir a un
acte excepcional —com
pocs n’he vist—
de sentida admiració i just reconeixement a la trajectòria
d’un lluitador incansable pel progrés de Catalunya i, a més
a més, en vida plena i fecunda de l’homenatjat, n’Ermengol
Passola Badia. El nostre és un
país de desagraïts i, a major transcendència de la
vàlua i de l’aportació del prohom, menor mostra
d’afecte col·lectiu, i massa sovint arribant al límit:
l’oblit o el menysteniment.
Per
una estranya conjunció astral aquest cop la norma s’ha trencat
amb en Passola. He arribat a l’Ateneu
just abans no es comencés i la Sala d’Actes ja era plena de
gom a gom, amb tot he saludat i parlat uns instants amb en Passola
que era assegut a la primera fila de butaques, i temps li ha mancat
per a mostrar-me un full (que duia a una butxaca de l’americana)
perquè veiés que hi sortia el meu nom, mentre em deia
amb recança: «però no em deixaran parlar!».
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser en Ermengol Passsola és d’aquelles persones humils que creuen que tot el que fan ho han de fer sense fer escarfalls i sense cap protagonisme. N’hi han moltes de persones anònimes, bones persones i … humils. Però t’agraeixo aquest apunt per la familia de Vilaweb, perque cal conèixer qui és en Ermengol Passola, i decididament l’Ateneu ja no és el que era fa uns anys i cal felicitar-lo per aquest homenatge molt i molt merescut, sobretot per demostrar-li el gran afecte col.lectiu, sense fotografíes ni hipocresíes.
En totes les seves accions sempre ha aconseguit donar la imatge que en qualsevol acció que es feia, de les més senzilles a les més sofisticades, totes imprescindibles, et quedaves convençut que darrera hi ha via centenars de persones que ho feien possible.
Al cap dels temps descobries que darrera d’aquella acció només hi havia aquest patriota anònim que a molts ens va ensenyar, entre altres coses, a oblidar que sempre ens toca perdre.
Amics,
Moltes gràcies per les vostres paraules. Us contesto amb el text complert de que hauria dit si a l’Ateneu, hagués tingut la paraula. Si heu llegit la carta de l’Avui (27-10-2008) ja veureu que jo tenia una llista de persones que mereixien aquest homenatge, i en deia els tres primers i els tres últims.
Ara us adjunto la llista complerta que no era adient de llegir en una intervenció oral però que jo la duia ben bé escrita.
Deixarem la Rosa Vidal, muller constant, i posaré tots els que hauria volgut nomenar:
Pere Artís, Enric Borràs, Teresina Clota, Josep Colomer, Agustí Colomines, Roser Domingo, Montserrat Duran, Montserrat Escudè , Jordi Estadella,J. Ferrer i Ferrer, Joaquim Ferrer Mallol, Ramon Folch i Guillen, Joan Garcia Codina, Martí Gassull, Josep Millàs, Pedro Morón, Anna Oriol, Oriol Panyella, Esperança Passola, Eduard Picallo, Rosa Peretó, Maria Plubins, Lluís Puntís, Joan Triadú.
Sense paritat: han sortit vuit dones (però quines dones) i setze homes, sense els quals quasi res s’hauria pogut dur a cap.
La resta de la intervenció resulta massa llarga per a transcriure-la aquí, però si teniu interès, en una nova tramesa, us he la puc enviar