EL LLAMP

Aproximació
a l’obra d’en Joan Crexell (4a Part)

Estudi psicoestètic
d’exercitació instructiva

D’aquest panorama de l’obra d’en Joan Crexell, hi ha pel cap baix dos aspectes que he de comentar encara: les col·laboracions
especials i els llibres inèdits.

[la
il·lustració és la lletra ‘C‘ de
l’abecedari independentista i és del llibre
inèdit
d’en Joan Crexell Caplletres nacionalistes; aquesta caplletra
prové
de la lletra ‘C‘ de la capçalera del
quinzenal La Nació Catalana (1898).]

Pel que fa a les
col·laboracions especials en tinc constància de la
participació d’en Joan a:

• «El 50è
  Aniversari de l’Afusellament del President Lluís Companys»,
  Generalitat de Catalunya, exposició al Centre d’Història
  Contemporània, Barcelona, 1990.

• «Les Bases de
  Manresa i Cent Anys de Catalanisme», Generalitat de Catalunya,
  exposició al Centre d’Història Contemporània,
  Barcelona, 1992.

• Miscel·lània
  d’homenatge a Josep Benet, Publicacions de l’Abadia de
  Montserrat.

• IV Jornades
  d’Estudis Catalanoamericans, 1990, Comissió Catalana
  Catalunya-Amèrica, Generalitat de Catalunya, 1992.

• XIV Congrés
  Internacional de Vexil·lologia, Barcelona, 1991.

• Primeres Jornades
  d’Història de la Premsa Catalana, Sant Cugat del Vallès,
  1992.

• V
  Jornadas de Lengua y Literatura Catalana, Gallega y Vasca,
  1992.

I ara passaré a
assenyalar-vos els llibres d’en Crexell que restaren inèdits
arran de la seva prematura mort. Aquest capítol potser és
el més punyent, en el sentit que són obres de gran
importància i que mereixen de ser publicades i arribar als
lectors interessats. Per diverses raons aquests llibres encara no
s’han publicat.

Per exemple, en el cas
de Caplletres nacionalistes, l’original del qual em regalà
en Joan Crexell amb l’objectiu d’ajudar l’Editorial El Llamp quan ja
s’albirava la segona ruïna de l’empresa, no vaig ser a temps de
publicar-lo. L’autor proposava de fer-ne un tiratge molt reduït
(de només 150 exemplars numerats) a fi de poder-ne fer una
edició artesana i exclusiva per a bibliòfils. El text
definitiu me’l lliurà el primer trimestre del 1994 però
les il·lustracions trigaren més de mig any a
resoldre’s, i quan ja el tenia a punt per lliurar-lo a la impremta en
Joan es morí. Haig de confessar que aleshores el llibre quedà
en un calaix i, al poc temps, es produí el tancament de
l’editorial i l’obligat trasllat del fons, originals i altra
documentació. No vaig tornar a veure el Caplletres nacionalistes
fins a l’any 2004; deu anys que era desat en un armari de casa meva a
on vaig dur l’original amb la intenció que no es perdés!

Els inèdits són
aquests set i, potser, podrien ser vuit atès que em sembla que també preparava un recull de poemes seus (potser en un altre post us en doni detalls d’algun d’aquests
llibres):

1. El motí contra
   les quintes de 1773, una victòria de Catalunya

2. Les campanyes del
   «Català a l’Escola» durant el franquisme

3. Les declaracions de
   l’abad Escarré a Le Monde (1963)

4. Premsa d’exili durant
   el franquisme (1939-1976)

5. La bandera de la Unió
   Catalanista

6. Catalunya a Felip V

7. Caplletres
   nacionalistes

* * *

«Catalunya amb
el aliats, 1939-1945»

En Joan Crexell també
va deixar escrita una memòria per fer una exposició a
Barcelona amb el títol «Catalunya amb el aliats,
1939-1945», un projecte detallat i que ell creia d’un doble
interès en vistes al cinquantè aniversari de
l’acabament de la guerra mundial. Per un cantó, i encara que
Catalunya no formés part del bàndol aliat de forma
«oficial», sí que hi va haver la possibilitat —com
ja vaig mencionar ahir— que
s’hi arribés a incorporar; per l’altre, calia aprofitar
l’oportunitat per explicar la persecució que —en
els més diversos àmbits, en diversos països i en
el propi— patiren els
catalans durant aquella època: l’etapa més dura de la
catalanofòbica Dictadura del general espanyol Franco. Crexell
assenyala en el seu projecte que fóra interessant de fer
coincidir l’exposició amb la desfilada que s’havia de fer
el 8 de maig del 1995 a Londres (50è aniversari del Dia de la
Victòria). Amant del detall, en Crexell proposa arxius,
historiadors i, especialment, noms de persones que van viure aquells
moments i que encara podien [poden?] aportar valuoses informacions.

Una altra oportunitat
perduda d’internacionalitzar el plet català que, tal vegada,
si algú en recollís la torxa, es podria enllestir de
cara al setantè aniversari del començ de la Guerra
mundial (que serà a l’any 2009), enllaçant-lo així
amb el setantè aniversari de l’acabament «oficial»
de la darrera Guerra d’agressió espanyola contra Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!